Kızılırmak

Kızılırmak

(tr) Kızılırmak
Tipus	Riu
Localitzat a l'entitat geogràfica	Àsia Menor
Inici
Continent	Àsia
País de la conca	Turquia
Entitat territorial administrativa	Turquia
Localització	Anatòlia
Final
Localització	mar Negra
39° 51′ 12″ N, 38° 24′ 27″ E B 41° 44′ 03″ N, 35° 57′ 23″ E
Format per	Kızılırmak Delta (en)
Afluent	Rio Devrez (pt) , Amneios, Delice River (en) , Acısu Deresi (fr) , Damsa Çayı (fr) , Derinöz Çayı (fr) , Mısmıl Çayı (fr) , Osügülüc (fr)
Dades i xifres
Mida	1.355 () km
Superfície de conca hidrogràfica	77.100 km²
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Kızılırmak Delta (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data	13 abril 2016
Identificador	6125
Espai Ramsar
Kızılırmak Delta (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data	15 abril 1998
Identificador	942
Àrea important de conservació d'aus
Kızılırmak Delta (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Identificador	kızılırmak-delta-iba-turkey
IUCN categoria VI: Àrea protegida amb ús de recursos naturals
World Database on Protected Areas
Identificador	555634107
Mesures i indicadors
Cabal	500 m³/s

El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis). El nom turc vol dir 'Riu Roig' i és el més important de Turquia. Neix a les muntanyes que separen les províncies de Sivas i Erzurum; passa per Sivas i entra a la província d'Ankara, on creua les muntanyes Arciş i Köse Dağ, que provoquen la seva característica corba de més de 250 km. Es dirigeix, llavors, primer al sud-est i després altre cop al nord, on acaba desaiguant a la mar Negra, no lluny de Bafra. Quan baixa carregat, les aigües són d'un color groc fosc; generalment, a l'estiu porta poca aigua. La seva llera és grossa i les ribes altes. El seu curs total és de 1.350 km. Afluents per la dreta, són el Khän-şüyu i el Delice; per l'esquerra, el Şärümşäk Çay, el Devrez Çay, i el Gökırmak (antic Olgassus). Hi ha mines de sal gemma a uns 50 km al nord de Yuzğad, al llogaret de Sari-Kamiş. Modernament, s'hi han construït diversos embassaments: Kesikköprü, Altınkaya, Kapulukaya i Derbent.

Història

Halis o Halys fou el principal riu d'Àsia Menor. Nascut a les muntanyes d'Armènia Menor, prop de la frontera amb el Pont, serralada coneguda com a Antitaure. Després de passar pel Pont i per Capadòcia, girava al nord i nord-est, formant al final el límit entre Paflagònia (que quedava a l'oest) i Galàcia i Pont (a l'est), fins a desaiguar a la mar Negra (Euxí). Segons Estrabó, el seu nom derivava d'unes salines, però es creu que aquest detall no és correcte.

Sota els hittites, fou conegut com a Marassantiya. El 585 aC, es va lliurar una batalla entre lidis i perses a la seva riba (coneguda com a Batalla de l'Eclipsi) i, des de llavors, fou la frontera oriental del Regne de Lídia amb l'Imperi persa; el 547 aC, el rei Cressus va creuar el riu per atacar als perses, però fou derrotat pel rei Cir II el Gran, que va guanyar la decisiva batalla coneguda com a Batalla de l'Halis, que va posar fi al Regne de Lídia i va portar el domini persa fins a la mar Egea.

Sota domini turc des del segle XI, fou anomenat Kizil Irmak ('riu vermell'), nom conservat sota els otomans i que encara porta. Avui dia, el seu cabal es fa servir per a produir electricitat.

Bibliografia

• V. Cuinet, Turquia d'Asie.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kızılırmak

• Halis (anglès).