Rondalles mallorquines: diferència entre les revisions
m Robot posa secció de referències |
m Corregit: Toni Garriguel•lo</li > Toni Garriguel·lo</li |
||
Línia 85: | Línia 85: | ||
<li>Es pou de sa lluna</li> |
<li>Es pou de sa lluna</li> |
||
<li>S'Aucellet</li> |
<li>S'Aucellet</li> |
||
<li>En Toni |
<li>En Toni Garriguel·lo</li> |
||
<li>Sa Muta</li> |
<li>Sa Muta</li> |
||
<li>Sa titina i sa geneta</li> |
<li>Sa titina i sa geneta</li> |
Revisió del 11:20, 22 feb 2016
Les rondalles mallorquines són contes populars de l'illa de Mallorca, de tradició oral, que passaven de boca en boca i de pares a fills.
Aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda, sota el pseudònim de Jordi des Racó, i es publicaren a partir de 1880 amb el títol Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Racó, dividits en vint-i-quatre volums.
La compilació és estructurada de tal manera que abans de cada rondalla s'especifica qui la va contar al recopilador, si la hi contaren diverses persones de diversos pobles i, àdhuc, si els personatges eren d'aqueix poble.
Són notables per l'ingent treball de recopilació de folklore de l'autor i per haver-se publicat en el seu mallorquí original en una època en la qual el seu ús no era pas ben vist a Espanya, per dir-ho de manera eufemística. La popularitat de la compilació fou tal que les rondalles s'arribaren a enregistrar i emetre's a la ràdio a partir de finals dels anys cinquanta fins a mitjans dels anys setanta. Fou un dels programes amb més gran succés de l'emissora, Ràdio Popular de Mallorca. Col·laborava al programa Francesc de Borja Moll, que havia estat col·laborador d'Alcover. De nou s'ha de subratllar l'aspecte agosarat (per a l'època i context polític en què s'iniciaren les emissions) d'emetre un programa en català.
La tasca de recollida de tradicions orals fou àrdua, però pareix cert que el material recollit fou sotmès a certa transformació per esdevenir el que a la fi es publicà. Com que no es tractava d'un treball d'investigació, sinó de conservar per al públic general les rondalles, el material que arribà, sens dubte incomplet o per parts, fou omplit i ordenat segons el seu criteri.
Com tot, malgrat haver estat sobrevalorades per uns i innecessàriament vilipendiades per altres, les rondalles foren i són part de la identitat cultural de les Illes Balears.
També reben el nom de:
Aplec de rondaies mallorquines o Aplech de rondayes mallorquines
Les rondalles i altres contes populars
Les rondalles contenen elements comuns a altres contes populars d'Europa. Apareixen personatges que són equivalents a Blancaneu, La Ventafocs (Francineta), animals que parlen i personatges fantàstics com gegants, dimonis i dracs. D'altra banda, en molts casos els personatges formen part del patrimoni cultural, molt més tancat, de l'illa. En tots els casos els personatges són de Mallorca, viuen a Mallorca i les seves aventures transcorren, en general, a Mallorca.
En algunes rondalles l'argument es pren d'obres literàries o de la dramatúrgia com El mercader de Venècia.
A causa de llur antiguitat, molts dels arguments resulten cruels (i potser avui políticament incorrectes). També abunda l'humor escatològic, la qual cosa és sempre especialment divertit per al públic infantil.
Les rondalles tenen, en definitiva, un to moralitzador, que pertany a l'època en què foren transcrites. Encara que tinguin a voltes, com s'ha dit abans, arguments cruels, exalcen virtuts com la simplicitat, l'honradesa i l'ajuda als altres.
La llista de les rondalles mallorquines
Sol ser tema de conversació saber quantes rondalles es publicaren. La llista següent enumera els títols dels vint-i-quatre volums. Una edició del 1997 es va publicar en tan sols quatre volums, però l'edició tradicional és la de vint-i-quatre volums en rústica.
- Tom I; 1896. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
- En Juanet i es set missatges
- Un festetjador
- S'Hermosura del món
- Sa fia d'es carboneret
- En Martí Tacó
- Es ca d'En Bua i es moix d'En Pejulí
- N'Estel d'or
- Na Magraneta
- Sa jaia Xeloc i sa jaia Bigalot
- En Juanet de sa gerra
- Es tres germans i es nou gegants
- En Pere de sa butza
- Tom II; 1897. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
- Sa fia del Sol i de la Lluna
- L'amo de So Na Moixa
- La Princesa Bella
- Es fii des pescador
- La flor romanial
- En Gostí lladre
- Tres germans dexondits
- Sa Comtessa sense braços
- Es poal florit
- Tom III; 1898. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
- Val mès matinejar que a missa anar?
- En Juanet de l'Onso
- Una qui no volia pastar
- L'amor de les tres taronges
- Es canyemet, s'ase i sa serra-porra
- En Pere Gri
- En Ferrandí
- En Pere des forn
- Tom IV; 1904. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan
- En Pere de la Bona Roba
- Es llum de la terra
- Sa muleta de plata
- Un pastor i un missér
- Ous de somera
- Un soldat que havia servit deu anys
- Un geperut i un gegant
- Es conseis del Rei Salomó
- Mestre Jaume Figuereta
- Es jai de sa barraqueta
- Es pou de sa lluna
- S'Aucellet
- En Toni Garriguel·lo
- Sa Muta
- Sa titina i sa geneta
- Es filats
- S'Hortolà de S'Hort des Gabre
- Ets amos de Son Sales, Son Saleta i Son Salí
- Una al·lota desxondida
- Madò Fenoiassa i los seus
- Tres jovenets
- Tres germans beneits
- Tom V; 1909. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Felip Guasp i Vicens
- Ecos de la vida de Jesús, Maria i Josep (18 subt.)
- Com ès que ses mules llauren amb coixí i que no fan mulats
- Com ès que ses bous llauren sense coixí
- Com ès que des tres Reis d'Orient des Betlem n'hi ha un amb barba blanca
- Com ès que a totes ses festes de la Mare de Dèu hi ha romanins florits
- Com ès que no troben nius de cega
- Lo que fèu la llagosta quan la Mare de Dèu i St. Jusep fugien cap a Egipte
- Com ès que diuen que es blat tè la cara del Bon Jesús
- Com ès que tots es dissabtes fa sol
- Ses aranyetes del Bon Jesús
- Com ès que ses serres entrescades serren millor
- El Bon Jesús i St. Eloy
- Com ès que es capxeriganys duen corona
- Sa mà de Marcos
- La Mare de Dèu i la senyora de Pilat
- La Verónica i Gamos, es seu homo
- Com és que ses caderneres tenen plomes vermeis en es coll
- Ses oronelles
- Com és que ses esglèsies solen estar giradas a ponent
- Resonàncies de l'Antic Testament
- Com és que ses beies, en picar, se moren
- Com és que ses beies no van casi mai a ses argelagues ni a ses gatores
- De com el Bon Jesús criava el món, i el dimoni hi volguè posar sa ditada
- Com és que ses dones tenen mès poc cervell que ets homos
- Com és que hi ha pobres i rics en el món
- De com Noé feia l'Arca
- L'Arca de Noé tapada de neu
- Com és que mai plou fort de grec
- Lo que digué Noé com haguè escorxat es gat des suc de parra
- De com Dèu allargà cent anys la vida a Noé perque duia s'idea tan forta de fer vina
- Sa torre de Babilònia
- Com és que eets ametlers floreixen primer que tots ets arbres
- Es tres dons que demanà el Rei David a Dèu
- Lo que li succeí a Sansó com li hagueren taiats es cabells
- Com acabà Sansó
- Un consei del rei Salomó
- Es pas del rei Salomó
- En Tià de Sa Real (31 subt.)
- Qui era ell
- De com es senyor de Sa Real hi anà perque li fes una cançó
- D'un glosador de la Muntanya que el volguè veure
- D'un altre glosador que li demanà una cosa
- D'un capellà que el va escometre
- El pas de ses reies
- De com l'amo de So'n Suau, jugant, va perdre s'armada d'ets anyells
- D'un homo que havia perdut s'ase, i en Tià le hi tornà
- Es pas de sa truita
- Una glosada en ets Hostals d'Algaire
- De com li va néixer una nineta
- De com va devertir ses espigoleres de So'n Suau
- De com estigà l'amo de So'n Suau d'anar tant a la villa
- Es pas que va fer a Sant Sauvador de Felanitx
- De lo que li succeí amb un bruixot
- Lo d'ets Enegistes
- De com el feren comparéixer a ca-l'Inquisidor
- De com anà amb dos mès a treure el tresor d'Artà
- De com l'Inquisidor anà a Manacor i envià a demanar a En Tià
- De quines egos venia la dona d'En Tià
- Una herba des puig de So-Na-Moixa
- Una cançó que va fer una fadrina
- De com sa dona volguè que conràs a compte seu
- Lo que passà com un al·lot seu se morí
- De lo que va profetisar a un amo ric de Manacor
- De com va treure des mig des fang un predicador
- Sobre es vi de Conies i de Ca'n Caremany
- De s'escarada de segar que va prendre a So'n Vaquer
- De com a un pobre que li havien robat un parei de bous, li mostrà on eren
- Es pas des cuiros
- De com se va morir
- Es jai de sa lluna
- Ets aglans, ses carabasses i Sant Pere
- L'amo En Biel Perxanc i sa dona d'aigo
- El Bon Jesús i Sant Pere i En Bruixa
- Es canet de Sant Llàtzer
- Ses serps de Mallorca
- L'Abat de la Real
- Ets al·lots de So'n Porc (2 subt.)
- S'anada a Matines
- Com un se n'anà a confessar
- El rei En Jaume (16 subt.)
- La primera proesa del Rei En Jaume
- Es puig de ses bruixes i el Rei En Jaume
- Sa llenegada des cavall del Rei En Jaume
- Ses potades des cavall del Rei En Jaume
- El Rei En Jaume i es Teix
- De com el rei En Jaume va prendre es castell d'Alaró
- S'avenc d'En Corbera
- Una àguila i el Rei En Jaume
- Sa pica des cavall del Rei En Jaume
- Sa primera missa en es Pantaleu
- Sa pedra sagrada
- Ses Muntanyes des tresor
- Lo que va succeir com el Rei En Jaume estava a les portes de la mort
- Lo que comanà el Rei En Jaume com se morí, i lo que succeí com va esser mort
- El Rei En Jaume en es Teix
- Recordances del Rei En Jaume dalt es Teix
- Sant Vicent Ferrer (14 subt.)
- Sant Vicenç Ferrer i un carboneret
- De com Sant Vicenç Ferrer predicà a Son Gual de Valldemossa
- Sant Vicenç Ferrer i un taverner que es torrent li prenia es sarró
- Sa caseta de Sant Vicenç Ferrer a Valldemossa
- Una pedra de Biniforani
- Sant Vicenç Ferrer i un picapedrer que guanyava set sous de jornal
- Sant Vicenç Ferrer i En Simonet
- Sant Vicenç Ferrer i es rebosillos
- De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Petra
- De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Sa Pobla
- De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Muro
- Una dona d'Algaire i Sant Vicenç Ferrer
- Sant Vicenç Ferrer i sa Creu de ses costes d'Algaire
- De com el Prior privà Sant Vicenç Ferrer de fer miracles
- Bruixes, bruixots i fullets (23 subt.)
- Sa cova de Na Joana
- S'hortolà de So'n Nèt
- Es castell d'Alaró, es Puig de s'Aucadena i ses bruixes
- Sa cusseta negra i es moix negre
- Sa cova de So'n Curt d'Alaró
- Fullet
- Es fullet d'En Cuera
- En qué consistía el mal-bocí, i ses castes que n'hi havia
- S'etsisament del sen Toni Fum ies seu ase
- En Felet Cormena dòna mal-bocí a Na Bet de So'n Gatzella
- En Tofol Cormena etsisa ses mules de Na Margalidaina Dali-Brou
- En Joan Gol·let des Puig de Bon Any i una bruixa des Pla de St. Jordi
- El Lau Fe't-prendre i dues bruixes
- Sa passada que succeí a un que li havien robat blat i a un fii seu que li desfeien una casa
- Es Fullet d'En Parragó
- Un que amb so llunari feia sortir el dimoni
- Es moliner des molí nou i dues bruixes
- L'amo de So'n Cardaix fa sortir el dimoni a un estol d'al·lotellots
- Es fullet d'En Biel Corcó i En Damià Fosc
- Na Joana de Paguera i un soldat ciutadà
- De com feren sortir el dimoni dins sa tafona de Santa Cirga
- En Tià Cormena i Na Susaina Jaumeia
- Una bruixa destapa ses manganrufes d'un enamorat
- Ecos de la vida de Jesús, Maria i Josep (18 subt.)
- Tom VI; 1913. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Sebàstia Pizà
- Es caballet de set colors
- Sa bossa buida i es cànyom
- El senyor Jordi des Pont
- Na Juana i la fada Mariana
- Tres al·lotes fines
- Tres germans pererosos
- S'al·lot des barretino
- Es mig poll
- Es negret
- S'hereu de la corona
- S'aigo ballant i es canariet parlant
- S'infant que feia vuit
- Na Dent d'or
- En Juanet cameta-curta i ses tres capsetes
- Tom VII; 1916. Sóller: Estampa de ‘La Sinceritat’
- Es set ceros
- Es segador i sa beata
- En Salom i es Batle
- N'Agraciat
- Es castell de iràs i no tornaràs
- N'Espardenyeta
- Es port de sa cibolla blanca
- En Pere Poca-por
- Es quatre germans
- Tom VIII; 1924. Ciutat de Mallorca: Ca n'Antoni Rotger
- Sa llampria maravellosa
- En Pere Catorze
- La Mare Beleneta
- Es Mél·loro Rosso
- Tom IX; 1926. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
- Es missatget petit
- Sa jaia Gri
- En Pere Beneit
- Gregori Papa
- Es soldat de Marina
- Es metge Guinyot
- Es pas d'es jeure davant i d'es jeure darrere
- Tom X; 1929. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
- Ses tres flors
- En Juan des fabiolet
- En Pere de sa vaca
- Es rei de tres reinats
- Dos patrons i una patrona
- Fruita fora temps: figues flors per a Nadal
- Sa coeta de Na Marieta
- Tom XI; 1930. Sóller: Salvador Calatayud
- En Juanet fii de viuda
- La Fada Morgana
- La Reina Banyuda
- La Reina Catalineta
- Es nas de dos pams
- Es tres mantells d'or
- Una gírgola que dugué coa
- Una al·lota de pèl arreveixinat
- En Tià d'es forn d'en Mata-ronyes
- Es tres patrons
- Una novia malfeneranda
- Tom XII; 1931. Sóller: Salvador Calatayud
- En Juanet Manent
- Es fii del Rei Murteral de França
- En Juanet i sa Donzella Desencantada
- En Toni Mig-dimoni i ets Estudiants de sa Cova de Sineu
- La bona Reina i la mala cunyada
- En Juan Carboner
- Es gigant de s'Ermita
- Enginy d'un que havia feta donació
- Sa Rondaia de So'n Roig
- Tom XIII; 1935. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover
- En Mirando
- N’Espiraforcs
- Na Marieta i es gigant
- Es Granotet
- Una madona que enganà el dimoni
- Es dos germans serverins
- Dos guerrers
- Na Blancaflor
- En Mercè-Mercè
- En Juanet i ses tres peres
- La princesa Aineta
- Tom XIV; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll
- La Bella Ventura o Es Ca Negre sense nas
- S'aucellet de ses set llengos
- Es rossinyol i sa rossinyola
- Es corb i sa raboa
- Sa raboa i es gat
- El rei i un carboner
- Un solleric
- Sa penitència de sa beata
- Un solleric i un frare
- Un ronyós, un poiós i un mocós
- Es voltor i es buscaret
- Es lletsó d'es campanar d'Andratx
- S'homonet com un gri
- Una al·lota que en va sebre
- El Bon Jesús i sant Pere i l'amo d'es Tossals Verds
- Un pagès desxondit
- Estudiants de la sopa
- Sa rateta
- Tres hereus llests
- Una mala boca i una mala llengo
- El Príncep Corb
- Tres germans
- Sa mitja faveta
- Tom XV; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 275. En Bernadet i la Reina manllevada 276. Una pobileta i un Joanet 277. Un misser atabacat 278. Es llop i s'euveia 279. Un qui trobà sabata de son peu 280. En Trompetet 281. Dos qui duien conversa enrera 282. Es vinyòvol de Ca'n Roig i es cabrit i sa segaia 283. Com és que es ropit té baix d'es bec una clapeta vermeia 284. Com és que Mahoma està a l'aire 285. Sant Tomàs i En Llutreros 286. Es cans i ses llebres 287. S'arbre de música, sa font d'or i s'aucell que parla 288. Dos fiis de viuda 289. Sa fia i sa fiastra d'es moliner 290. Sa mitja terça de carn 291. Es set germans cabotans 292. En Gornals
- Tom XVI; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 293. Guardau-vos de pedra rodona, de ca qui no lladra i d'homo roig 294. En Pere de sa coca 295. Es soldadet de sa motxilla 296. La Pomarrina 297. En Pere tort 298. Es reim del rei moro amb set pams de morro
- Tom XVII; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 299. En Pere de sa xuia 300. En Joanet i es gigant 301. Sa cama-rotgera 302. Es fustet 303. Mestre de Nadal de sa placeta del Socós 304. Amics de barret i amics vers 305. Un pare i quatre fiis 306. Una que no volia pastar 307. S'estudiant de sa cova de Salamanca 308. Es gallet, s'anyellet, sa godineta i es drac 309. Es lladre fadrí i es lladre casat 310. Es gorrionet
- Tom XVIII; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 311. Na Francineta 312. Na Filet d'or 313. Na Roseta 314. Un calatravinetxo 315. S'anellet 316. Es patró Pere 317. S'homo i es lleó (mateix titol que una rondalla del tom XXI, però amb argument diferent) 318. Tres germanes i un gegant
- Tom XIX; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 319. En Joanet i sa barca que anava per terra i per mar 320. Na Tricafaldetes 321. En Joanet i es cavallet conseier 322. Sa rateta i s'avellaner 323. Sa flor de gerical i s'aucellet d'or 324. Es pas d'es jeure davant i d'es jeure darrere
- Tom XX; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 325. N'Elienoreta 326. En Tinyoset 327. En Juanet i sa fia del Rei 328. Un que va fer es mort per no pagar deutes 329. Es tit i sa tita
- Tom XXI; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 330. En Juanet Carnisser 331. Es set plets 332. Sa maneta de plata 333. S'homo i es lleó (mateix titol que una rondalla del Tom XVIII, però amb arguments diferents) 334. Es dos bessons 335. Sa raboa i s'eriçó 336. Sa rondaia d'En Vit 337. Un bas que li succeí a Sant Pere amb el Bon Jesús i ets altres apòstols 338. Es dotze mesos i dues jaies
- Tom XXII; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 339. Na Catalina 340. Es corpet d'es pou d'En Gatell 341. Na Rosa 342. Ses sabates de pell de poi 343. Tres fiis de viuda 344. Es pas d'es xoric 345. Sa guixeta tota sola 346. Es moro i es cristià 347. Tres germans sortats 348. Es muterar del rei de França 349. Mestre Antoni Llampina
- Tom XXIII; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll 350. El rei sabi 351. Tres estudiants de la sopa 352. Es carboner i sa fia 353. Ses figues i es fii petit 354. Es puig de Santa Cirga 355. Es cavall del Rei 356. Ses dones bambes 357. Es ciurons que tornaren minyons 358. Sa moixa i s'àliga
- Tom XXIV; 1936. Ciutat de Mallorca: Gràfiques Miramar/Editorial Moll
Encantaments, tresors, gegants, negrets i por (20 subt.)
359. Sa roca d'Es Castellet i s'encantament que hi ha
360. Es tresor d'es puig de Na Fàtima
361. Sa por de Manacor
362. Es poll d'es penyal de Can Vicenç
363. S'encantament d'es puig de Ses Talaies
364. S'encantament de Son Lluc
365. Com va esser que es va fer es puig de Randa
366. Es gigants des Puig de Sant Salvador de Felanitx
367. Sa bubota blanca
368. Es negret de Sa Coma
369. Sa cova d'es castell d'Alarò
370. Es puig de Reig
371. Sa flor de falguera i es dimonis bioets
372. Es tresor d'Aufàbia
373. Es tresor de sa cova d'Ets Ermassets de Son Noguera
374. Sa por de Son Fortesa
375. Un altre tresor an es puig de Na Fàtima
376. Es gall de foc de Son Bru
377. Sa cuca de Sa Mola
378. Sa por de Son Cotoner
379. Sa por d'Es Putget
Seneca i Lutero (2 subt.)
380. De com En Lutero i Seneca estudiaven a sa cova de Salamanca
381. De com Seneca va confondre En Lutero
El dimoni atabacat (2 subt.)
382. De com es porcs enganaren el dimoni
383. De com el dimoni comprà un ruc
Llegendes i supersticions (33 subt.)
384. Es Puig de Randa
385. Es Puig de sa Font
386. Sa sopegada d'es gegant
387. Ses témpores de Sant Tomàs
388. Com és que en sa corema toquen vespres abans de migdia
389. Eclipse de lluna
390. S'ànima d'es Racó d'En Vives
391. Per què és que no convé taiar-se es pèl de s'esquena
392. No convé deixar perdre res
393. Senyes del Judici Final
394. S'aigo, es vent i sa vergonya
395. Què fan es sembrats per Sant Gregori
396. Es cavall de Mahoma
397. Com és que es campanar de Sineu està una mica decantat de l'església
398. La sirena de la mar
399. Es peix Nicolau
400. Presa d'es Castell de Santueri
401. Un pont que es moros volien fer
402. Es peu de Sant Cristòfol
403. Petjades d'es cavall de Sant Jordi
404. Lo que succeí an es moros, una vegada, a Valldemossa
405. Sobre es sembrar
406. Fora taia sa pasta amb cap eina que tai!
407. Lo que diuen es galls, en cantar
408. Una herba que deixaren es moros
409. Es dijuni de Sant Llorenç
410. Un enginy per ses dones que tenen sa coa curta
411. Una pedra potxosa
412. La ciutat de Troia
413. La ciutat de Paradela
414. Temps bo per aregar ses bísties
415. Na Pontons
416. Alerta en fer escudella de llet formatjada!
417. La Mare de Déu de Sant Llorenç d'es Cardassar
418. De com es sol i es vent se provaren
419. Sa mare de Sant Pere
Sa Llepassa n'és bon lloc, emperò n'és moratiu (2 subt.)
420. Es pastor de Sa Llepassa
421. S'oguer de Sa Llepassa
422. Es salt d'En Fenoi
423. Ses cames d'es retgidors de Porreres
424. De com ets andritxols anaren a un missèr de Ciutat per un consei
425. En Planiol, es glosador
426. Es llop d'es puig de sa cova negra
427. Es pas d'es retgidors de Sant Joan
428. Un mul que es va beure es sol
429. Es dimonis de Mainou
430. Es corb de Ses Puntes
Enllaços externs
- Petita explicació de les rondalles
- Web de la UIB Sobre les rondalles balears (pàgina en construcció sense enllaços!!)
- Moltes Rondaies les podem trobar en PDF aquí: University of Oxford[1]
- TOM V. 1/2 :;[2] TOM V. 3/4:;[3] TOM V. 5/6:;[4] TOM V. 7/8:;[5] TOM v. 1:;[6] TOM v. 2:;[7] TOM v. 3:;[8] TOM v. 4:;[9] TOM v. 5:; TOM v. 6:
- TOM v. 7:;[10] TOM v. 8:;[11] TOM v. 9:; TOM v. 10:; TOM v. 11:; TOM v. 12:; TOM v. 13:;[12] TOM v. 14:[13]
Referències