Alexandre Heli: diferència entre les revisions
m Robot treu caràcters de control Unicode |
m Corregit: sota custodia > sota custòdia |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Marc Antoni va escriure al Senat per demanar la confirmació d'aquests dons, però la carta mai no fou llegida. |
Marc Antoni va escriure al Senat per demanar la confirmació d'aquests dons, però la carta mai no fou llegida. |
||
Enderrocat vers el [[33 aC]] per una rebel·lió de la noblesa que fou sufocada inicialment però que es va consolidar el [[32 aC]] quan Antoni va haver de retirar les seves forces del país, va ser portat a [[Egipte]]. Després de la batalla d'[[Accium]] el [[31 aC]], els seus pares es van suïcidar i la seva promesa, Iotape, va marxar d'Egipte a les seves terres d'origen on es va casar amb el seu cosí [[Mitridates III de Commagena|Mitridates]]. [[Octavi August]] li va perdonar la vida així com a Cleòpatra Selene, però els va portar tots dos a Roma per celebrar el seu triomf, mentre que va fer matar al seu germà gran [[Marc Antoni Antillus]]. A Roma ell i la seva germana bessona van quedar sota |
Enderrocat vers el [[33 aC]] per una rebel·lió de la noblesa que fou sufocada inicialment però que es va consolidar el [[32 aC]] quan Antoni va haver de retirar les seves forces del país, va ser portat a [[Egipte]]. Després de la batalla d'[[Accium]] el [[31 aC]], els seus pares es van suïcidar i la seva promesa, Iotape, va marxar d'Egipte a les seves terres d'origen on es va casar amb el seu cosí [[Mitridates III de Commagena|Mitridates]]. [[Octavi August]] li va perdonar la vida així com a Cleòpatra Selene, però els va portar tots dos a Roma per celebrar el seu triomf, mentre que va fer matar al seu germà gran [[Marc Antoni Antillus]]. A Roma ell i la seva germana bessona van quedar sota custòdia d'Octàvia, germana d'August i esposa d'Antoni (31 aC) que els va rebre generosament, i els va educar com a fills propis.<ref>[[Suetoni]] "Vides dels dotze cèsars:August",17</ref> |
||
La darrera noticia que es té d'ell és quan, amb motiu del matrimoni de la seva germana amb el rei de Numídia [[Juba II]], Octavi li va perdonar la vida. L'historiador però, no explica qui era el motiu pel qual estava condemnat a mort.<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" LI, 15.6</ref> |
La darrera noticia que es té d'ell és quan, amb motiu del matrimoni de la seva germana amb el rei de Numídia [[Juba II]], Octavi li va perdonar la vida. L'historiador però, no explica qui era el motiu pel qual estava condemnat a mort.<ref>[[Cassi Dió]] "Història de Roma" LI, 15.6</ref> |
||
Revisió del 18:16, 9 març 2016
Alexandre Heli (Helios) fou fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut vers finals del 40 aC o principis del 39 aC. El nom Helios (sol) li fou donat perquè sa germana bessona Cleòpatra fou anomenada Selene (Lluna).
El 34 aC el seu pare el va nomenar rei d'Armènia (nominat rei de reis d'Armènia, Mèdia Atropatene i Pàrtia) i el va comprometre amb la princesa Iotape, filla del rei Artavasdes I de Mèdia Atropatene, dins les anomenades donacions d'Alexandria d'aquell any.[1][2][3] Marc Antoni va escriure al Senat per demanar la confirmació d'aquests dons, però la carta mai no fou llegida.
Enderrocat vers el 33 aC per una rebel·lió de la noblesa que fou sufocada inicialment però que es va consolidar el 32 aC quan Antoni va haver de retirar les seves forces del país, va ser portat a Egipte. Després de la batalla d'Accium el 31 aC, els seus pares es van suïcidar i la seva promesa, Iotape, va marxar d'Egipte a les seves terres d'origen on es va casar amb el seu cosí Mitridates. Octavi August li va perdonar la vida així com a Cleòpatra Selene, però els va portar tots dos a Roma per celebrar el seu triomf, mentre que va fer matar al seu germà gran Marc Antoni Antillus. A Roma ell i la seva germana bessona van quedar sota custòdia d'Octàvia, germana d'August i esposa d'Antoni (31 aC) que els va rebre generosament, i els va educar com a fills propis.[4]
La darrera noticia que es té d'ell és quan, amb motiu del matrimoni de la seva germana amb el rei de Numídia Juba II, Octavi li va perdonar la vida. L'historiador però, no explica qui era el motiu pel qual estava condemnat a mort.[5]
Referències
Bibliografia
- René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, París, Payot, 1947
| Precedit per: Artavasdes III |
Reis d'Armènia 34 aC–33 aC |
Succeït per: Artaxes II |