Conjunt monumental d'Olèrdola: diferència entre les revisions
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Es desfà la revisió 17059386 de 213.143.48.78 (Discussió)vandalisme |
||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
=== Castell d'Olèrdola === |
=== Castell d'Olèrdola === |
||
[[Fitxer:Ruinas de olerdola-2014 (11).JPG|250px|thumbnail|Restes del Castell d'Olèrdola]] |
[[Fitxer:Ruinas de olerdola-2014 (11).JPG|250px|thumbnail|Restes del Castell d'Olèrdola]] |
||
Construït a la part alta del recinte (vers l'extrem sud) de l'antiga ''civitas'' ibero-romana. Per la construcció es va aprofitar una torre [[talaia]] d'època [[República Romana|romana republicana]], entorn la qual es va construir el castell, i la muralla romana, que tancava només l'istme nord i fou perllongada fins a aconseguir el tancament total del recinte.<ref name="patmapa2 |
Construït a la part alta del recinte (vers l'extrem sud) de l'antiga ''civitas'' ibero-romana. Per la construcció es va aprofitar una torre [[talaia]] d'època [[República Romana|romana republicana]], entorn la qual es va construir el castell, i la muralla romana, que tancava només l'istme nord i fou perllongada fins a aconseguir el tancament total del recinte.<ref name="patmapa2"/> |
||
De l’edifici, de diversos pisos, es conserva una gran sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Aquesta volta, avui molt enrunada, va estar parcialment dempeus fins ben entrat el segle XX.<ref name="patmapa2"/> |
|||
===Església de Sant Miquel d'Olèrdola === |
===Església de Sant Miquel d'Olèrdola === |
||
[[Fitxer:Sant Miquel d'Olèrdola - Olèrdola - 2010.jpg|250px|thumbnail|Sant Miquel d'Olèrdola]] |
[[Fitxer:Sant Miquel d'Olèrdola - Olèrdola - 2010.jpg|250px|thumbnail|Sant Miquel d'Olèrdola]] |
||
L'església de Sant Miquel està situada al cim de la muntanya d'Olèrdola. L'edifici actual és el resultat de construccions successives empreses entre els segles IX i XII. L'església té una sola nau i [[absis]] de planta quadrada, corresponents a l'obra del segle X. Durant el segle XII s'elevaren els murs de la nau que, reforçats amb arcs formers, van fer possible substituir la coberta de fusta per una [[volta de canó]]. Al mateix temps es devia construir el [[cimbori]], damunt el qual hi ha una [[espadanya]] molt malmesa, així com la porta de la façana de ponent, dovellada i d'arc de mig punt amb imposta. Damunt d'aquesta porta hi ha una finestra geminada que segurament procedeix d'una construcció anterior. Al NE del temple es troba el capçal d'una capella preromànica, rectangular per fora i semicircular per dins.<ref name="patmapa3"/> <ref name="patmapa4"/> |
|||
L'església de Sant Miquel està situada al cim de la muntanya d'Olèrdola. L'edifici actual és el resultat de construccions successives empreses entre els segles IX i XII. |
|||
La construcció de la primitiva església d'Olèrdola fou obra dels primers repobladors de l'antiga urbs ibèrica i romana, que prengué nova vida com a fortalesa del Penedès, que havia esdevingut marca o frontera del comtat de Barcelona. El segle X, el comte [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer]] féu bastir una segona església al costat de la primera (de la qual només resta la capçalera), que fou consagrada el 935 pel [[Teodoric de Barcelona|bisbe Teodoric]]. La darrera etapa constructiva, produïda el segle XII, va ser possiblement conseqüència de les destruccions ocasionades pels atacs musulmans. Parcialment destruïda pels almoràvits el 1108, El comte [[Ramon Berenguer III]] la donà a la [[catedral de Barcelona]] perquè la refés. El despoblament de la zona n'explica la decadència tot i que va mantenir el culte fins a l’any 1884. Devastada durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil, només resta l’espadanya com a testimoni dels darrers segles, després que entorn del 1970 s’enderroqués una capella barroca que sobresortia de l’edifici. Actualment està reduïda a la categoria d'ermita. |
La construcció de la primitiva església d'Olèrdola fou obra dels primers repobladors de l'antiga urbs ibèrica i romana, que prengué nova vida com a fortalesa del Penedès, que havia esdevingut marca o frontera del comtat de Barcelona. El segle X, el comte [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer]] féu bastir una segona església al costat de la primera (de la qual només resta la capçalera), que fou consagrada el 935 pel [[Teodoric de Barcelona|bisbe Teodoric]]. La darrera etapa constructiva, produïda el segle XII, va ser possiblement conseqüència de les destruccions ocasionades pels atacs musulmans. Parcialment destruïda pels almoràvits el 1108, El comte [[Ramon Berenguer III]] la donà a la [[catedral de Barcelona]] perquè la refés. El despoblament de la zona n'explica la decadència tot i que va mantenir el culte fins a l’any 1884. Devastada durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil, només resta l’espadanya com a testimoni dels darrers segles, després que entorn del 1970 s’enderroqués una capella barroca que sobresortia de l’edifici. Actualment està reduïda a la categoria d'ermita. |
||
Al llarg del temps, el temple va experimentar noves modificacions que, tanmateix, han estat eliminades en el curs de diverses restauracions realitzades en el segle XX (1926-28, per [[Jeroni Martorell]] i a partir del 1953, per [[Camil Pallàs]]). La recent restauració de l'església (2011) li ha renovat la imatge, un edifici romànic amb alguns elements gòtics i renaixentistes. La recerca ha permès apropar-se als fidels que l'utilitzaren com a temple i cementiri durant més de mil anys.<ref>[http://cultura.gencat.cat/agenda/fitxa.asp?fitxa_id=33678 Exposició "De Sancti Michaelis a Sant Miquel. L'església de Sant Miquel d'Olèrdola del segle X al XXI"]</ref> |
|||
Durant una de les restauracions es va trobar l'escultura anomenada [[Cap d'un dimoni]]. |
|||
===Necròpolis de Sant Miquel === |
|||
[[Fitxer:Ruinas de olerdola-2014 (10).JPG|250px|thumbnail|Tombes antropomorfes de Sant Miquel]] |
|||
Entorn de l’església es troba la necròpolis medieval i el cementiri modern. Els primers enterraments són anteriors a l’església preromànica. Dels segles X i XI es conserven nombroses [[tomba antropomorfa|tombes antropomorfes]] excavades a la roca, substituïdes al segle XII per tombes antropomorfes construïdes amb blocs de pedra. La tipologia de sepultures va variant al llarg dels segles, fins a arribar als nínxols i panteons més moderns. El cementiri estava protegit per una tanca que avui encara es conserva, però de menor altura. |
Entorn de l’església es troba la necròpolis medieval i el cementiri modern. Els primers enterraments són anteriors a l’església preromànica. Dels segles X i XI es conserven nombroses [[tomba antropomorfa|tombes antropomorfes]] excavades a la roca, substituïdes al segle XII per tombes antropomorfes construïdes amb blocs de pedra. La tipologia de sepultures va variant al llarg dels segles, fins a arribar als nínxols i panteons més moderns. El cementiri estava protegit per una tanca que avui encara es conserva, però de menor altura. |
||
Les sepultures antropomorfes són característiques de l'alta edat mitjana. La tomba era excavada a la roca amb la forma del cos humà. Reben també el nom de sepultures olerdolanes, en ser Olèrdola un dels primers llocs on van ser identificades.<ref name="Dovella">{{ref-publicació|cognom=Daura i Jorba, A.; Galobart i Badal, J.|títol=Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages|publicació=Dovella|data=1982|pàgines=13-23|exemplar=5|url=http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20003/19843}}</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 15:55, 5 juny 2016
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic  | |||
| Part de | Conjunt monumental d'Olèrdola | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Olèrdola (Alt Penedès) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | zona arqueològica | |||
| Codi BCIN | 2058-ZA | |||
| Codi BIC | RI-55-0000012 | |||
| Id. IPAC | 181 | |||
| Id. IPAPC | 9228 | |||
.JPG)
El Conjunt monumental d'Olèrdola, conegut també com a Ruïnes d'Olèrdola o Poblat d'Olèrdola és un enclavament arqueològic estratègic des del Bronze Antic fins a l'època medieval, amb llargs períodes d'abandó.[1] Actualment és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Ubicació
El conjunt monumental d'Olèrdola està situat sobre una plataforma rocosa de 358 m d'altitud, als vessants occidentals del massís del Garraf, dins el parc d'Olèrdola, tot dominant la plana del Penedès. Dins el recinte fortificat medieval, l'espai s'estructurava en tres àrees. A la part superior es trobava la zona militar, amb el castell al cim i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases.
Història del conjunt
Les excavacions arqueològiques realitzades al Conjunt Monumental d'Olèrdola han permès establir la cronologia d'ocupacions d'aquest indret des del Bronze Antic fins a l'època medieval, amb llargs períodes d'abandó.[1] De l'antiga ciutat d'Olèrdola hom sap que fou habitada a l'època neolítica
Arquitectura
Castell d'Olèrdola
.JPG)
Construït a la part alta del recinte (vers l'extrem sud) de l'antiga civitas ibero-romana. Per la construcció es va aprofitar una torre talaia d'època romana republicana, entorn la qual es va construir el castell, i la muralla romana, que tancava només l'istme nord i fou perllongada fins a aconseguir el tancament total del recinte.[2]
De l’edifici, de diversos pisos, es conserva una gran sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Aquesta volta, avui molt enrunada, va estar parcialment dempeus fins ben entrat el segle XX.[2]
Església de Sant Miquel d'Olèrdola
L'església de Sant Miquel està situada al cim de la muntanya d'Olèrdola. L'edifici actual és el resultat de construccions successives empreses entre els segles IX i XII. L'església té una sola nau i absis de planta quadrada, corresponents a l'obra del segle X. Durant el segle XII s'elevaren els murs de la nau que, reforçats amb arcs formers, van fer possible substituir la coberta de fusta per una volta de canó. Al mateix temps es devia construir el cimbori, damunt el qual hi ha una espadanya molt malmesa, així com la porta de la façana de ponent, dovellada i d'arc de mig punt amb imposta. Damunt d'aquesta porta hi ha una finestra geminada que segurament procedeix d'una construcció anterior. Al NE del temple es troba el capçal d'una capella preromànica, rectangular per fora i semicircular per dins.[3] [4]
La construcció de la primitiva església d'Olèrdola fou obra dels primers repobladors de l'antiga urbs ibèrica i romana, que prengué nova vida com a fortalesa del Penedès, que havia esdevingut marca o frontera del comtat de Barcelona. El segle X, el comte Sunyer féu bastir una segona església al costat de la primera (de la qual només resta la capçalera), que fou consagrada el 935 pel bisbe Teodoric. La darrera etapa constructiva, produïda el segle XII, va ser possiblement conseqüència de les destruccions ocasionades pels atacs musulmans. Parcialment destruïda pels almoràvits el 1108, El comte Ramon Berenguer III la donà a la catedral de Barcelona perquè la refés. El despoblament de la zona n'explica la decadència tot i que va mantenir el culte fins a l’any 1884. Devastada durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil, només resta l’espadanya com a testimoni dels darrers segles, després que entorn del 1970 s’enderroqués una capella barroca que sobresortia de l’edifici. Actualment està reduïda a la categoria d'ermita.
Al llarg del temps, el temple va experimentar noves modificacions que, tanmateix, han estat eliminades en el curs de diverses restauracions realitzades en el segle XX (1926-28, per Jeroni Martorell i a partir del 1953, per Camil Pallàs). La recent restauració de l'església (2011) li ha renovat la imatge, un edifici romànic amb alguns elements gòtics i renaixentistes. La recerca ha permès apropar-se als fidels que l'utilitzaren com a temple i cementiri durant més de mil anys.[5]
Durant una de les restauracions es va trobar l'escultura anomenada Cap d'un dimoni.
Necròpolis de Sant Miquel
.JPG)
Entorn de l’església es troba la necròpolis medieval i el cementiri modern. Els primers enterraments són anteriors a l’església preromànica. Dels segles X i XI es conserven nombroses tombes antropomorfes excavades a la roca, substituïdes al segle XII per tombes antropomorfes construïdes amb blocs de pedra. La tipologia de sepultures va variant al llarg dels segles, fins a arribar als nínxols i panteons més moderns. El cementiri estava protegit per una tanca que avui encara es conserva, però de menor altura.
Les sepultures antropomorfes són característiques de l'alta edat mitjana. La tomba era excavada a la roca amb la forma del cos humà. Reben també el nom de sepultures olerdolanes, en ser Olèrdola un dels primers llocs on van ser identificades.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Conjunt monumental d'Olèrdola». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «El Castell d'Olèrdola». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 febrer 2015].
- ↑ «Església de Sant Miquel d'Olèrdola». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 febrer 2015].
- ↑ «Esglésies i necròpolis de Sant Miquel». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 febrer 2015].
- ↑ Exposició "De Sancti Michaelis a Sant Miquel. L'església de Sant Miquel d'Olèrdola del segle X al XXI"
- ↑ Daura i Jorba, A.; Galobart i Badal, J. «Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages». Dovella, 5, 1982, pàg. 13-23.
Bibliografia
- Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès - L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1992, pp.133-145. ISBN 84-7739-402-4.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conjunt monumental d'Olèrdola |