1G: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 19:46, 6 set 2016

1G (o 1-G) és l'abreviació per a la telefonia mòbil de primera generació. Aquests telèfons amb tecnologia analògica van ser llançats en la dècada de 1980.^[1] Aquests van continuar després del llançament comercial dels telèfons mòbils de segona generació. La major diferència entre el 1G i el 2G és que el 1G és analògic i el 2G és digital; encara que els dos sistemes usen sistemes digitals per connectar les bases de ràdio a la resta del sistema telefònic, la trucada és xifrada quan s'usa 2G.^[2]

Un dels estàndards de 1G és el NMT (de l'anglès Nordic Mobile Telephone), usat inicialment als països nòrdics, i després també a Holanda, Europa de l'Est i Rússia, entre altres. Uns altres inclouen el AMPS usat en els Estats Units, TACS (de l'anglès Total Access Communications System) en el Regne Unit, C-450 a Alemanya Oriental, Portugal i el Sud d'Àfrica, TMA a Espanya, Radiocom 2000 a França i RTMI a Itàlia. Al Japó es van implementar múltiples sistemes; tres estàndards, TZ-801, TZ-802, TZ-803, desenvolupats per NTT, amb un sistema de competència operat per DDI usant l'estàndard JTACS.

Anteriorment a aquestes tecnologies es va utilitzar el grup de tecnologies 0G als Estats Units, Canadà, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Espanya, Filipines, Jamaica, Cuba, Xile, etc.

Vegeu també

Referències

↑ La inversión extranjera: en América Latina y el Caribe (en castellà). United Nations Publications, 31/10/2008, p. 133. ISBN 978-92-1-323173-9.
↑ «Telefonía Móvil Transmisión y redes de Datos» (pdf) (en castellà). Universitat de Huelva, 10 - VII - 2002. [Consulta: 24 octubre 2015].

Enllaços externs

Glossary: 1G - First Generation wireless technology
Glossary: Detailed Description on 1G Technology

Precedit per: 0G	Generacions de telefonia mòbil	Succeït per: 2G

[1] La inversión extranjera: en América Latina y el Caribe (en castellà). United Nations Publications, 31/10/2008, p. 133. ISBN 978-92-1-323173-9.

[2] «Telefonía Móvil Transmisión y redes de Datos» (pdf) (en castellà). Universitat de Huelva, 10 - VII - 2002. [Consulta: 24 octubre 2015].

[1]

[2]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 '''1G''' (o 1-G) és l'abreviació per a la [[telefonia mòbil]] de ''primera generació''. Aquests telèfons amb tecnologia [[Senyal analògic|analògic]]a van ser llançats en la [[dècada de 1980]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=La inversión extranjera: en América Latina y el Caribe |url=http://books.google.cat/books?id=7-lAuJNOL1EC&pg=PA133&dq=telefonia+m%C3%B2bil+de+primera+generaci%C3%B3n&hl=ca&sa=X&ei=zGWTUc65MofB7AbNj4HoBQ&redir_esc=y#v=onepage&q=telefonia%20m%C3%B2bil%20de%20primera%20generaci%C3%B3n&f=false |llengua=castellà |editorial=United Nations Publications |data=31/10/2008 |pàgines=133 |isbn=978-92-1-323173-9}}</ref> Aquests van continuar després del llançament comercial dels telèfons mòbils de [[Telefonia mòbil 2G|segona generació]]. La major diferència entre el 1G i el 2G és que el 1G és analògic i el 2G és digital; encara que els dos sistemes usen sistemes digitals per connectar les bases de ràdio a la resta del sistema telefònic, la trucada és xifrada quan s'usa 2G.<ref>{{ref-web|url=http://www.uhu.es/fernando.gomez/transydat_archivos/Movil.PDF|consulta=24 octubre 2015|títol=Telefonía Móvil Transmisión y redes de Datos|editor=Universitat de Huelva|coautors=Fernández López, Antonio González López,  Daniel Rubio Lara, Alberto|llengua=castellà|any=10 - VII - 2002|format=pdf}}</ref>
-Un dels estàndards de 1G és el [[NMT]] (de l'anglès ''Nordic Mobile Telephone''), usat inicialment als països nòrdics, i després també a Holanda, Europa de l'Est i Rússia, entre uns altres. Uns altres inclouen el [[AMPS]] usat en els [[Estats Units]], [[TACS]] (de l'anglès ''Total Access Communications System'') en el Regne Unit, [[C-450]] a Alemanya Oriental, Portugal i el Sud d'Àfrica, TMA a [[Espanya]], [[Radiocom 2000]] a França i [[RTMI]] a Itàlia. Al Japó es van implementar múltiples sistemes; tres estàndards, [[TZ-801]], [[TZ-802]], [[TZ-803]], desenvolupats per [[NTT]], amb un sistema de competència operat per DDI usant l'estàndard [[JTACS]].
+Un dels estàndards de 1G és el [[NMT]] (de l'anglès ''Nordic Mobile Telephone''), usat inicialment als països nòrdics, i després també a Holanda, Europa de l'Est i Rússia, entre altres. Uns altres inclouen el [[AMPS]] usat en els [[Estats Units]], [[TACS]] (de l'anglès ''Total Access Communications System'') en el Regne Unit, [[C-450]] a Alemanya Oriental, Portugal i el Sud d'Àfrica, TMA a [[Espanya]], [[Radiocom 2000]] a França i [[RTMI]] a Itàlia. Al Japó es van implementar múltiples sistemes; tres estàndards, [[TZ-801]], [[TZ-802]], [[TZ-803]], desenvolupats per [[NTT]], amb un sistema de competència operat per DDI usant l'estàndard [[JTACS]].
 Anteriorment a aquestes tecnologies es va utilitzar el grup de tecnologies [[0G]] als Estats Units, Canadà, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Espanya, Filipines, Jamaica, Cuba, Xile, etc.