1.140.329
modificacions
m (Corregit: "a Japó") |
m (bot: - entre uns altres. + entre altres.) |
||
'''1G''' (o 1-G) és l'abreviació per a la [[telefonia mòbil]] de ''primera generació''. Aquests telèfons amb tecnologia [[Senyal analògic|analògic]]a van ser llançats en la [[dècada de 1980]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=La inversión extranjera: en América Latina y el Caribe |url=http://books.google.cat/books?id=7-lAuJNOL1EC&pg=PA133&dq=telefonia+m%C3%B2bil+de+primera+generaci%C3%B3n&hl=ca&sa=X&ei=zGWTUc65MofB7AbNj4HoBQ&redir_esc=y#v=onepage&q=telefonia%20m%C3%B2bil%20de%20primera%20generaci%C3%B3n&f=false |llengua=castellà |editorial=United Nations Publications |data=31/10/2008 |pàgines=133 |isbn=978-92-1-323173-9}}</ref> Aquests van continuar després del llançament comercial dels telèfons mòbils de [[Telefonia mòbil 2G|segona generació]]. La major diferència entre el 1G i el 2G és que el 1G és analògic i el 2G és digital; encara que els dos sistemes usen sistemes digitals per connectar les bases de ràdio a la resta del sistema telefònic, la trucada és xifrada quan s'usa 2G.<ref>{{ref-web|url=http://www.uhu.es/fernando.gomez/transydat_archivos/Movil.PDF|consulta=24 octubre 2015|títol=Telefonía Móvil Transmisión y redes de Datos|editor=Universitat de Huelva|coautors=Fernández López, Antonio González López, Daniel Rubio Lara, Alberto|llengua=castellà|any=10 - VII - 2002|format=pdf}}</ref>
Un dels estàndards de 1G és el [[NMT]] (de l'anglès ''Nordic Mobile Telephone''), usat inicialment als països nòrdics, i després també a Holanda, Europa de l'Est i Rússia, entre
Anteriorment a aquestes tecnologies es va utilitzar el grup de tecnologies [[0G]] als Estats Units, Canadà, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Espanya, Filipines, Jamaica, Cuba, Xile, etc.
|