Els lladres de la cova del mont Ida: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «Les tradicions de la mitologia grega expliquen que a Creta hi ha una cova sagrada al mont Ida que és propie...».
 
m enllaç
Línia 1: Línia 1:
Les tradicions de la [[mitologia grega]] expliquen que a [[Illa de Creta|Creta]] hi ha una [[Cova d'Ida|cova sagrada]] al [[Mont Ida|mont Ida]] que és propietat de les [[abelles]]. En aquell lloc [[Rea (mitologia)|Rea]] va infantar [[Zeus]], i ni els déus ni els mortals hi poden entrar. Cada any, un dia determinat, un foc enorme resplendeix de dins de la cova, i diuen que és la sang del part de Zeus que es posa a bullir. Les abelles d'aquella cova són sagrades, ja que van alimentar Zeus. Un dia, '''els lladres''' (en [[grec antic]] Φώρες) Laios, Cèrber i Egoli, acompanyats de [[Celeu]] hi van voler entrar pensant que trobarien molta mel. Es van vestir de cap a peus amb protectors de bronze i van entrar a la cova per treure'n la mel. Però també van veure els bolquers de Zeus, i les peces de bronze es van trencar. Zeus va fer sentir el seu tro i anava a enviar un llamp, però el [[Destí]] i [[Temis]] ho van impedir, ja que no era lícit que a la cova hi morís ningú. Zeus els va convertir tots en ocells: Laios en una [[merla]], Celeu en una [[cornella]], Egoli en un [[trencalòs]] i Cèrber en un ocell no identificat que en grec també es diu Cèrber. Aquests ocells eren de bon averany, ja que havien sortit de la cova sagrada.<ref>{{ref-llibre|cognom=Antoní Liberal|títol=Recull de metamorfosis|pàgines=163|lloc=Barcelona|editorial=Fundació Bernat Metge|any=2012|isbn=9788498592061|capítol=XIX. Els lladres}}</ref>
Les tradicions de la [[mitologia grega]] expliquen que a [[Illa de Creta|Creta]] hi ha una [[Cova d'Ida|cova sagrada]] al [[Mont Ida|mont Ida]] que és propietat de les [[abelles]]. En aquell lloc [[Rea (mitologia)|Rea]] va infantar [[Zeus]], i ni els déus ni els mortals hi poden entrar. Cada any, un dia determinat, un foc enorme resplendeix de dins de la cova, i diuen que és la sang del part de Zeus que es posa a bullir. Les abelles d'aquella cova són sagrades, ja que van alimentar Zeus. Un dia, '''els lladres''' (en [[grec antic]] Φώρες) Laios, Cèrber i Egoli, acompanyats de [[Celeu]] hi van voler entrar pensant que trobarien molta mel. Es van vestir de cap a peus amb protectors de bronze i van entrar a la cova per treure'n la mel. Però també van veure els bolquers de Zeus, i les peces de bronze es van trencar. Zeus va fer sentir el seu tro i anava a enviar un llamp, però el [[Destí]] i [[Temis]] ho van impedir, ja que no era lícit que a la cova hi morís ningú. Zeus els va convertir tots en ocells: Laios en una [[merla]], Celeu en una [[cornella]], Egoli en un [[trencalòs]] i Cèrber en un ocell no identificat que en grec també es diu Cèrber. Aquests ocells eren de bon averany, ja que havien sortit de la cova sagrada.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Antoní Liberal]]|títol=Recull de metamorfosis|pàgines=163|lloc=Barcelona|editorial=Fundació Bernat Metge|any=2012|isbn=9788498592061|capítol=XIX. Els lladres}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 11:08, 30 set 2016

Les tradicions de la mitologia grega expliquen que a Creta hi ha una cova sagrada al mont Ida que és propietat de les abelles. En aquell lloc Rea va infantar Zeus, i ni els déus ni els mortals hi poden entrar. Cada any, un dia determinat, un foc enorme resplendeix de dins de la cova, i diuen que és la sang del part de Zeus que es posa a bullir. Les abelles d'aquella cova són sagrades, ja que van alimentar Zeus. Un dia, els lladres (en grec antic Φώρες) Laios, Cèrber i Egoli, acompanyats de Celeu hi van voler entrar pensant que trobarien molta mel. Es van vestir de cap a peus amb protectors de bronze i van entrar a la cova per treure'n la mel. Però també van veure els bolquers de Zeus, i les peces de bronze es van trencar. Zeus va fer sentir el seu tro i anava a enviar un llamp, però el Destí i Temis ho van impedir, ja que no era lícit que a la cova hi morís ningú. Zeus els va convertir tots en ocells: Laios en una merla, Celeu en una cornella, Egoli en un trencalòs i Cèrber en un ocell no identificat que en grec també es diu Cèrber. Aquests ocells eren de bon averany, ja que havien sortit de la cova sagrada.[1]

Referències

  1. Antoní Liberal. «XIX. Els lladres». A: Recull de metamorfosis. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2012, p. 163. ISBN 9788498592061.