Just d'Urgell: diferència entre les revisions
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Persona de rellevància espiritual |
|||
{{Sant |
|||
| nom = Sant Just d'Urgell |
| nom = Sant Just d'Urgell |
||
| |
|nom_naixement =Justus Urgellensis |
||
|imatge= |
|imatge = |
||
|imagesize = 300px |
|imagesize = 300px |
||
| |
|peu = Catedral romànica de la Seu d'Urgell, on consta que es venerava Sant Just ja al s. XI |
||
| |
|fets_destacables =Primer bisbe d'Urgell (ca. 527), escriptor |
||
| |
|enaltiment =[[Bisbe]] |
||
| |
|data_naixement =Començament del segle VI |
||
| |
|data_defuncio = [[28 de maig]]? de ca. [[546]] |
||
| |
|lloc_naixement =Nord de Catalunya? |
||
| |
|lloc_defuncio = [[La Seu d'Urgell]] |
||
| |
|sepultura =Antiga catedral de la Seu d'Urgell (tomba no localitzada) |
||
|festivitat = [[28 de maig]] |
|festivitat = [[28 de maig]] |
||
| |
|venerat_en = [[Església Catòlica Romana]] (culte local a Urgell), Església ortodoxa, anglicanisme |
||
|iconografia= |
|iconografia = |
||
| |
|data_beatificacio =Venerat des de la seva mort |
||
| |
|data_canonitzacio =Formalment, no està canonitzat |
||
|supressio_culte = |
|||
|supressió del culte= |
|||
|patronatge= |
|patronatge = |
||
}} |
}} |
||
'''Just d'Urgell''' (lloc disputat, c. [[527]] - [[La Seu d'Urgell]], c. [[546]]) és el bisbe més antic del [[bisbat d'Urgell]] de qui es té notícia. És venerat com a [[sant]] per diverses confessions cristianes. Fou venerat com a sant a [[la Seu d'Urgell]] abans del segle XI, ja que tenia un altar dedicat a la catedral romànica. No se sap, però, on s'enterraren les seves restes, i probablement ho foren a la catedral. Aquest prelat s'esmenta en el [[martirologi romà]], en el dia [[28 de maig]], essent-ne la seva festivitat litúrgica, des d'antic, és el [[28 de maig]]. |
'''Just d'Urgell''' (lloc disputat, c. [[527]] - [[La Seu d'Urgell]], c. [[546]]) és el bisbe més antic del [[bisbat d'Urgell]] de qui es té notícia. És venerat com a [[sant]] per diverses confessions cristianes. Fou venerat com a sant a [[la Seu d'Urgell]] abans del segle XI, ja que tenia un altar dedicat a la catedral romànica. No se sap, però, on s'enterraren les seves restes, i probablement ho foren a la catedral. Aquest prelat s'esmenta en el [[martirologi romà]], en el dia [[28 de maig]], essent-ne la seva festivitat litúrgica, des d'antic, és el [[28 de maig]]. |
||
Revisió del 01:39, 28 oct 2016
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Justus Urgellensis Començament del segle VI Nord de Catalunya? |
| Mort | 28 de maig? de ca. 546 La Seu d'Urgell |
| Sepultura | Antiga catedral de la Seu d'Urgell (tomba no localitzada) |
 Bisbe d'Urgell | |
| 527 – 546 ← cap valor – Simplici (bisbe) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor, bisbe catòlic |
| Bisbe | |
| Celebració | Església Catòlica Romana (culte local a Urgell), Església ortodoxa, anglicanisme |
| Beatificació | Venerat des de la seva mort |
| Canonització | Formalment, no està canonitzat |
| Festivitat | 28 de maig |
| Esdeveniment significatiu | Primer bisbe d'Urgell (ca. 527), escriptor |
| Família | |
| Germans | Justinià de València, Elpidi d'Osca i Nebridi d'Ègara |
Just d'Urgell (lloc disputat, c. 527 - La Seu d'Urgell, c. 546) és el bisbe més antic del bisbat d'Urgell de qui es té notícia. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Fou venerat com a sant a la Seu d'Urgell abans del segle XI, ja que tenia un altar dedicat a la catedral romànica. No se sap, però, on s'enterraren les seves restes, i probablement ho foren a la catedral. Aquest prelat s'esmenta en el martirologi romà, en el dia 28 de maig, essent-ne la seva festivitat litúrgica, des d'antic, és el 28 de maig.
Gairebé no se'n tenen dades. Tres dels seus germans també van ser bisbes: Justinià de València, Nebridi d'Ègara i Elpidi d'Osca, tot i que alguns diuen que fou bisbe de Cotlliure. A Just i els seus tres germans els fan naturals de València Marieta, Escolano i el pare Mariana; però com no al·leguen cap raó sòlida, queda sempre igual dret per a Catalunya, d'on van ser bisbes Just i Nebridi, i a criteri de Torres i Amat sembla preferible el judici d'Ambrosio de Morales, que sent bisbe d'allà, això és, de la corona d'Aragó, serien d'alguna de les seves tres províncies. I sent dos d'ells d'Urgell i Ègara, potser Elpidi de Cotlliure, té Catalunya més dret que València per contar-se entre els seus fills. Apareix en la documentació del Concili II de Toledo (527)[1] i en la del de Lleida (546), i participà en els de Mèrida i València.
Fou autor, entre altres escrits, d'un comentari al·legòric al Càntic dels Càntics, fet a partir del text llatí de la Vulgata, impresa a Hainaut a 1529, hi havia un còdex manuscrit a la biblioteca reial, l'envià sant Just al bisbe de Tarragona Sergi acompanyada d'una carta molt atenta i submisa que li va escriure en 535 perquè la llegís i esmenés, ja que es subjectava a la seva censura.
Villanueva publicà un sermó, que va trobar en un còdex santoral o leccionari en foli, vitel manuscrit en lletra gòtica cursiva de començament del segle XI, que es conserva a l'església de Roda d'Isàvena. Abans ja l'havia vist el mateix Villanueva a l'arxiu del monestir de Bellpuig de les Avellanes en un còdex o breviari escrit a principi del segle XIII, en què hi havia un sermó predicat per Sant Just en la solemnitat de Sant Vicent màrtir, i també va veure en el de Cardona alguns fragments del mateix escrit que va trobar a alguns fulls solts d'un altre breviari, on igualment s'atribueix al mateix autor.[2]
Referències
- ↑ Que subscriu d'aquesta forma: «Just en el nom de Crist bisbe de l'església catedral d'Urgell, vaig rellegir, vaig aprovar i subscriure salva l'autoritat dels cànons antics, a aquesta constitució dels meus co-sacerdots, tinguda a la ciutat de Toledo, havent jo arribat allà algun temps després»
- ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 340-342 [Consulta: 29 setembre 2013].