Llista d'arquebisbes de Tarragona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bisbe de Tarragona)

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya. Té el títol de Primat de les Espanyes i és arquebisbe metropolità.

Núm. Nom Període Ressenya biogràfica
- Sant Fructuós ?-259 Primer bisbe conegut. Morí martiritzat a l'Amfiteatre de Tàrraco
- ? (314) Probatius i Castorius són enviats de l'arquebisbe al Concili d'Arles
- Himeri 366?-390? El papa Sirici I li va enviar la primera decretal coneguda a un bisbe, en el qual el nomenava primus inter pares (primer entre iguals)
- Hilari 390?-409? Va rebre una decretal del Papa Innocenci I
- Pròsper 409?-410? -
- Paterminus 410?-417 -
- Ticià 417-420 És el primer bisbe anomenat Metropolità
- Ascani ?-465 -
- Emilià 465-469 -
- Joan 470-520 Va presidir un Concili a Tarragona i un a Girona
- Sergi 520-555 Va convocar concilis a Barcelona i Lleida. El bisbe Sant Just d'Urgell li va dedicar un comentari al Càntic dels Càntics
- Agnel 556-560? -
- Tranquil·lí 560-580 Havia estat monjo del monestir d'Asana i deixeble de sant Victornus
- Eufemi 580-589 Envià el diaca Esteve a representar-lo al III Concili de Toledo. Va convocar concilis a Barcelona i Saragossa
- Artemi 589-599? -
- Asiàtic 599-610 -
- Eusebi 610-632 Va convocar un concili a Ègara, successor del d'Osca
- Audax 633-635 Va participar en el IV Concili de Toledo
- Selva 635-637 -
- Protasi 637-646 Va participar en el VI i el VII Concili de Toledo
- Faluax 647-668 -
- Cebrià 683?-691? Va enviar representants als XIII, XIV i XV Concili de Toledo
- Vera 691?-711 Va participar en els XVI i XVII Concili de Toledo
- Sant Pròsper 711-713 Últim arquebisbe de Tàrraco, presencià la destrucció de la ciutat per part dels musulmans. Abans de fugir es va endur les restes mortals de sant Fructuós.
seu vacant (713 - 1091): El 713 deixa d'existir l'Arquebisbat de Tàrraco. Amb l'avenç de la reconquesta cristiana, hi ha tímids intents de restauració de la Seu als segles x i xi pel clergue Cesari (956-981) i pel bisbe Ató de Vic (970-971), però no serà fins l'1 de juliol de 1091 quan el papa Urbà II, amb la butlla Inter primas Hispaniarum urbes, va restituir a Tarragona la seu arquebisbal amb la seva antiga dignitat eclesiàstica metropolitana i va nomenar primer arquebisbe de l'arxidiòcesi restaurada el bisbe de Vic Berenguer Sunifred.
1 Berenguer Sunifred de Lluçà o de Rosanes 1091-1099 Bisbe de Vic. Va rebre el nomenament papal però mai va usar el títol d'arquebisbe, ja que no hi pogué residir. Va participar com a primat de Tarragona en el Concili de Nimes.
seu vacant (1099 - 1118) fins que no s'aconseguís la repoblació de la zona actual del Tarragonès, que durant aquest període estigué gairebé deshabitada.
2 Sant Oleguer 1118-1137 Bisbe de Barcelona. Nomenat arquebisbe de Tarragona el 1118, pressionà el comte de Barcelona per tal de dur a terme la reconquesta definitiva de Tarragona
3 Gregori 1143-1146 Abat de Cuixà. Provisional, mentre es resolia la successió d'Oleguer a Tarragona.
4 Bernat Tort 1146-1163 Va ordenar ocupar els llocs de culte romans. Fundà el capítol de canonges de la catedral amb canonges vinguts del monestir de sant Ruf, prop d'Avinyó
5 Hug de Cervelló 1163-1171 Assassinat el 22 d'abril de 1171 per Berenguer d'Aguiló (fill del comte Robert d'Aguiló) durant les lluites eclesiàstico-civils de Tarragona
6 Guillem de Torroja 1171-1174 Aconseguí fer exiliar els Aguiló, quedant-se ell com a governant absolut de Tarragona. Va començar les obres de la Catedral de Tarragona
7 Berenguer de Vilademuls 1174-1194 De la família dels Castellvell, fou nomenat tutor de l'infant de Bearn Guillem. Molt discutit a Bearn, fou assassinat per Guillem Ramon de Montcada, pare de l'infant
8 Ramon Xedmar de Castellterçol 1194-1198 Va declarar la nulitat del matrimoni de Guillem Ramon de Montcada i Guillema de Castellvell. Després va jutjar i assotar públicament per Tarragona a Guillem Ramon, assassí de l'arquebisbe Berenguer
9 Ramon de Rocabertí 1199-1215 El 1210 cedí La Morera de Montsant per establir-hi una comunitat cistercenca femenina que l'any 1215 es va traslladar a Bonrepòs
10 Aspàreg de la Barca 1215-1233 Prior d'Escornalbou el 1227. Donà suport al rei Jaume quan encara era un nen. Envià mil dos-cents homes a la conquesta de Mallorca
11 Guillem de Montgrí 1233-1239 Fou un dels conqueridors d'Eivissa amb Jaume I qui li concedí dos quartons de l'illa
12 Pere d'Albalat 1239-1251 Establí amistat amb l'emir de Balansiya Abu Zayd, al qui convertí al cristianisme. Fou nomenat Baró d'Alforja i traslladà la seva residència a Alforja
13 Benet de Rocabertí 1251-1268 Durant la benedicció del ciri pasqual el dissabte sant de l'any 1256, els homes de l'arquebisbe entraren armats a la Catedral en resposta a l'excomunicació que havien rebut
14 Bernat d'Olivella 1272-1287 Bisbe de Tortosa. Fou un gran defensor dels pobles dels voltants de Tarragona
15 Rodrigo de Tello 1288-1308 El 1305 va firmar un decret que obligava a pagar 2/5 del cost de la nova muralla de Tarragona als pobles del Camp, els pobles van crear la Comuna del Camp de Tarragona per defensar els seus interessos. Fou l'últim arquebisbe en coronar un rei a Saragossa, Jaume el Just el 1297
16 Guillem de Rocabertí 1309-1315 Va rebre del rei l'exempció d'impostos del camp. El 1312 va celebrar un judici contra els Templers, resultant innocents
17 Ximeno Martínez de Luna i Aragó 1317-1327 El rei Jaume el Just adquireix en 1320 la relíquia del braç de santa Tecla, treslladada a Tarragona en 1323.[1]
18 Joan d'Aragó i d'Anjou 1327-1334 Va consagrar la Catedral de Tarragona i es va veure obligat a reconèixer oficialment la Comuna del Camp
19 Arnau Sescomes 1334-1346 Conseller de Pere III. Tingué un paper destacat en la defensa dels Templers arran del procés de dissolució de l'orde a Catalunya el 1312, i en llegí la sentència absolutòria.
20 Sancho López de Ayerbe 1346-1357 Impulsor de les grans festes de Santa Tecla
21 Pere de Clasquerí 1357-1380 Instaura l'Octava a Santa Tecla el 1359 i declara el dia de Santa Tecla de precepte
22 Ènnec de Vallterra 1388-1407 -
23 Pere de Sagarriga i de Pau 1407-1418 Compromissari per Catalunya en el Compromís de Casp, on va donar el seu vot a Jaume II d'Urgell
24 Dalmau de Mur i de Cervelló 1419-1431 -
25 Gonçal Ferrandis d'Híxar 1431-1433 -
26 Domènec Ram i Lanaja 1434-1445 President de la Generalitat de Catalunya (1428 - 1431).
27 Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí 1445-1489 President de la Generalitat de Catalunya (1446 - 1449). Fou arquebisbe durant la Guerra civil catalana on es mantingué fidel al rei. Al Camp fou molt temut per les dures repressions a camperols, que es volien desvincular de la seva autoritat
28 Gonzalo Fernández de Heredia i Bardagí 1490-1511 Bisbe de Barcelona (1478-1490). President de la Generalitat de Catalunya (1504 - 1506). Residí habitualment al monestir d'Escornalbou
29 Alfons d'Aragó 1512-1514 Bisbe de Tortosa (1475 - 1512), renuncià al títol de Comte de Ribagorça i fou president de la Generalitat de Catalunya (1500 - 1503)
30 Pere de Cardona 1515-1530 Bisbe d'Urgell (1472 - 1515), el seu ardiaca Bernat de Corbera va ser president de la Generalitat de Catalunya del 1518 al 1521 i, posteriorment, l'arquebisbe mateix va ser escollit Virrei de Catalunya (1521 - 1523) per Carles I
31 Lluís de Cardona i Enríquez 1531-1532 Fou abat de Santa Maria de Solsona (1514 - 1531) i President de la Generalitat de Catalunya (1524 - 1527)
32 Girolamo Doria 1533-1558 Abans de ser nomenat arquebisbe de Tarragona ja havia administrat les esglésies de Nebbi, Jaca i Osca. Va ser nomenat per Climent VII i va prendre possessió de la seu tarragonina el 5 de juliol de 1533, per poders, i no va visitar mai la seu. Va ser proposat com a President de la Generalitat de Catalunya en el trienni 1539-1542, però va renunciar.
33 Ferran de Lloaces i Peres 1560-1567 Patriarca d'Antioquia. Presidí el Concili Provincial de 1564 que fou el primer concili cristià que acceptà les conclusions del Concili de Trento. Va ser President de la Generalitat de Catalunya (1559-1560).
34 Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia 1567-1568 -
35 Gaspar Cervantes de Gaeta 1568-1575 Cèlebre per la institució de la Universitat de Tarragona i per la donació d'una sèrie de tapissos a la Catedral
36 Antoni Agustí i Albanell 1576-1586 El seu ardiaca Rafael d'Oms fou president de la Generalitat de Catalunya (1581 - 1584), això l'ajudà a impulsar l'humanisme a Catalunya. Va fer de mitjancer entre bandolers;nyerros i cadells
37 Joan Terès i Borrull 1587-1603 Virrei de Catalunya (1602 - 1603). Fou el primer arquebisbe a utilitzar el ritu romà a les celebracions de la Catedral
38 Joan Vich i Manrique de Lara 1604-1611 -
39 Joan de Montcada i Gralla 1613-1622 -
40 Juan de Hoces 1624-1626 -
41 Juan de Guzmán Mendoza 1627-1633 -
42 Antonio Pérez Maxo 1633-1637 Gran defensor de les bases populars eclesiàstiques, presidí el concili que acordà observar les antigues constitucions que manaven que la predicació fos en català
seu vacant (1637 - 1653): Quan es preparava l'ordenació del nou arquebisbe, esclatà la Guerra dels Segadors.
43 Francesc de Rojas i Artés 1653-1663 -
44 Juan Manuel de Espinosa y Manuel 1663-1679 -
45 Josep Sanxis i Ferrandis 1680-1694 El Concili Provincial li va renovar el títol de Primat de les Espanyes
46 Josep Llinàs i Aznar 1695-1710 Frare mercedari. Recolzà la Comuna del Camp quan es van unir a la causa de l'Arxiduc Carles
47 Isidor Bertran i Garcia 1712-1719 Només va ser presentat, però no arribà a ser consagrat
48 Miquel Joan de Taverner i Rubí 1720-1721 -
49 Manuel de Samaniego y Jaca 1721-1728 -
50 Pere de Copons i Copons 1728-1753 -
51 Jaume Cortada i Bru 1753-1762 -
52 Llorenç Despuig i Cotoner 1763-1764 -
53 Joan Laurio i Lanzis 1764-1777 -
54 Joaquín de Santiyán y Valdivielso 1779-1783 Anomenat L'Arquebisbe urbanista
55 Francesc Armanyà i Font 1785-1803 -
56 Romuald Mon i Velarde 1804-1816 Impulsor del port de Tarragona
57 Antoni Bergosa i Jordà 1818-1819 -
58 Jaume Creus i Martí 1820-1825 -
59 Antonio Fernando de Echanove y de Zaldívar 1826-1854 -
60 Josep Domènec Costa i Borrás 1857-1864 -
61 Francesc Fleix i Solans 1864-1870 Feu una gran reestructuració de l'arquebisbat, seguint les normes del Concordat de 1851. Participà en el Concili Vaticà I com a Primat de les Espanyes
62 Constantí Bonet i Zanuy 1875-1878 -
63 Benet Vilamitjana i Vila 1879-1888 -
64 Tomàs Costa i Fornaguera 1889-1911 Aconseguí el 1897 del papa Lleó XIII la recuperació de la categoria universitària per al Seminari Pontifici de Tarragona que passa a ser de nou la Universitat Pontifícia, amb les facultats de teologia, dret canònic i filosofia. El papa Pius X suprimeix la festa de precepte de Santa Tecla
65 Antolín López Peláez 1913-1918 Gràcies a ell es constituí al Seminari una càtedra de català i d'història de Catalunya, i fundà el Museu Diocesà de Tarragona. Aconseguí convèncer el papa Benet XV de la restauració de la festa de Santa Tecla com de precepte
66 Francesc d'Assís Vidal i Barraquer 1919-1943 El 1920 fundava l'Arxiu Arxidiocesà. El 1936 va haver d'amagar-se de milicians de la FAI que volien matar-lo juntament amb multitud de preveres de l'arxidiòcesi, tot i això, el 1937 es negà a firmar la Carta col·lectiva dels bisbes espanyols, fet pel qual se li va impedir el retorn al bisbat el 1939, morí a l'exili, prop de Friburg, el 1943
67 Manuel Arce Ochotorena 1944-1948 -
68 Benjamín de Arriba y Castro 1949-1970 Significat franquista
69 Josep Pont i Gol 1970-1983 Va realitzar una gran renovació d'òrgans de govern i d'impuls pastoral, aplicant les directrius del Concili Vaticà II. Va aconseguir fer retornar les despulles del cardenal Vidal i Barraquer
70 Ramon Torrella i Cascante 1983-1996 -
71 Lluís Martínez i Sistach 1997-2004 -
72 Jaume Pujol i Balcells 2004 - 2019 -
73 Joan Planellas i Barnosell D'ençà el 2019 -

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista d'arquebisbes de Tarragona
  1. de Isla, José Francisco. Año cristiano o Exercicios devotos para todos los dias del año: Septiembre (en castellà). Librería Religiosa, 1863, p.500.