Josep Domènec Costa i Borràs

Josep Domènec Costa i Borràs
	;
Biografia
Naixement	14 gener 1805 ; Vinaròs
Mort	14 abril 1864 (59 anys); Tarragona
Arquebisbe de Tarragona
	1857 – 1864 ; ← Antonio Fernando José de Echánove y Zaldívar – Francesc Fleix i Solans → ; Diòcesi: arquebisbat de Tarragona
Bisbe de Barcelona
	1850 – 1857 ; ← Pedro Martínez de San Martín – Antoni Palau i Térmens → ; Diòcesi: bisbat de Barcelona
Bisbe de Lleida
	1848 – 1850 ; ← Julián Alonso y Vecino – Pedro Cirilo Uriz → ; Diòcesi: bisbat de Lleida
Catedràtic d'universitat
Senador al Senat espanyol
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic, jurista
Ocupador	Universitat de València
Consagració	Giovanni Brunelli
	Premis Gran Creu de l'Orde de Carles III ;

Josep Domènec Costa i Borràs (Vinaròs, 14 de gener de 1805 - Tarragona, 14 d'abril de 1864) fou un eclesiàstic, catedràtic i senador valencià.

Provinent d'una família benestant, va fer els seus estudis al Seminari de Tortosa i al de Sogorb i posteriorment a la Universitat de València, en la qual es va doctorar el 1825, i on va obtenir successivament tres càtedres de Dret Canònic des del 1830. El 1831 fou ordenat de sacerdot a Tarragona. Degut a les seves idees tan conservadores, va perdre la càtedra al 1840 i no li va ser retornada fins a la caiguda d'Espartero i amb el Partit Moderat en el poder. Va ser cridat a Madrid, al costat de Jaume Balmes per preparar les bases per al nou concordat amb la Santa Seu.^[1]^[2]

El 1848 fou nomenat bisbe de Lleida, i del 1850 al 1857 ho fou de Barcelona. En aquesta època destacà per tenir una obsessió contra el liberalisme. S'enemistà amb el capità general de Catalunya Juan Zapatero.^[3]

Participà en l'elaboració de la constitució del 1856 on demanava intolerància de cultes, fet que li ocasionà un confinament de prop de dos anys a Cartagena.

Després del Bienni Progressista, el 1857, fou nomenat arquebisbe de Tarragona, càrrec que ocupà fins a la mort. Va reformar la demarcació parroquial i va crear a la ciutat de Tarragona les parròquies de la Trinitat i de Sant Francesc, que segregà de la Catedral.^[4]

El 1858 va ingressar a la cambra alta en qualitat de senador per dret propi. Amb la seva gestió política aconseguí la construcció del port de Vinaròs.^[5]

Va rebre les distincions de Primat de les Espanyes, i les grans creus de la Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III i de l'Orde d'Isabel la Catòlica.

Va morir després d'una malaltia a Tarragona el 14 d'abril de 1864 i va ser enterrat a la capella de l'anunciació de la Catedral de Tarragona.^[6]

Obra[modifica]

Va atacar les doctrines liberals en el fullet Las Postdatas, on mantenia diàlegs ficticis entre un polític i un bisbe, que tingué força difusió, tot i que aparegué anònim.

El seu tradicionalisme el portà a defensar la llengua catalana en la predicació i el catecisme. Publicà Catecismo de la doctrina cristiana (1867), Observaciones sobre el presente y el porvenir de la Iglesia en España (1856) i una pastoral, en català, sobre la vaga general de Barcelona del 1854, recollits a les Obras completas, publicades a Barcelona postumament en sis volums el 1865.^[7]

Referències[modifica]

↑ Valle de Juan, María Ángeles. «José Domingo Costa y Borrás». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 octubre 2019].
↑ Marzal, Pascual. «COSTA Y BORRÁS, José Domingo (1805-1864)». Universidad Carlos III de Madrid. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2020. [Consulta: 19 octubre 2019].
↑ Viola González, Ramiro. «Mons. Josep Domènech Costa i Borràs». Bisbat de Lleida. [Consulta: 19 octubre 2019].
↑ «Josep Domènec Costa i Borràs (1857-1864)». Arquebisbat de Tarragona. [Consulta: 19 octubre 2019].
↑ «COSTA Y BORRÁS, DOMINGO, ARZOBISPO DE TARRAGONA». Senat d'Espanya. [Consulta: 19 octubre 2019].
↑ «Defuncions.Llibre 8 (1857-1866). Foli 341. Imatges 751-752.». A.H.A.T. Tarragona. Parròquia de Santa Maria de la Catedral, 14-04-1864. [Consulta: 12 abril 2020].
↑ «Josep Domènec Costa i Borràs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

Anònim, "Necrología del Excmo. E Ilmo. Sr. [...]", Tarragona, Imprenta de los Sres. Puigrubí y Arís, 1864
J. A. Balbás, "Castellonenses ilustres. Apuntes biográficos", Castelló, J. Armengot, 1883
VV. AA., "Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana". Barcelona, José Espasa, 1924
A. Osorio, Diccionario político español; histórico y biográfico (Desde Carlos IV a 1936), Buenos Aires, Mundo Atlántico, 1945
J. Vives, “Costa y Borrás, José”, en Q. Aldea Vaquero, T. Marín Martínez y J. Vives Gatell (dirs.), "Diccionario de Historia Eclesiástica de España, vol. I", Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Enrique Flórez, 1972, pàg. 637.

Enllaços externs[modifica]

[1] Valle de Juan, María Ángeles. «José Domingo Costa y Borrás». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 octubre 2019].

[2] Marzal, Pascual. «COSTA Y BORRÁS, José Domingo (1805-1864)». Universidad Carlos III de Madrid. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2020. [Consulta: 19 octubre 2019].

[3] Viola González, Ramiro. «Mons. Josep Domènech Costa i Borràs». Bisbat de Lleida. [Consulta: 19 octubre 2019].

[4] «Josep Domènec Costa i Borràs (1857-1864)». Arquebisbat de Tarragona. [Consulta: 19 octubre 2019].

[5] «COSTA Y BORRÁS, DOMINGO, ARZOBISPO DE TARRAGONA». Senat d'Espanya. [Consulta: 19 octubre 2019].

[6] «Defuncions.Llibre 8 (1857-1866). Foli 341. Imatges 751-752.». A.H.A.T. Tarragona. Parròquia de Santa Maria de la Catedral, 14-04-1864. [Consulta: 12 abril 2020].

[7] «Josep Domènec Costa i Borràs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]