Revisió del 19:48, 26 des 2016

Vida:

Antoni Noguera i Balaguer
	;
Biografia
Naixement	1860 ; Palma (Mallorca)
Mort	28 març 1904 (43/44 anys); Palma (Mallorca)
Activitat
Ocupació	compositor, pianista, musicòleg
Professors	Guillem Massot i Beltran i Felip Pedrell i Sabaté
Alumnes	Joan Maria Thomàs i Sabater i Baltasar Samper i Marquès
Instrument	Piano
Obra
	Obres destacables (1874) Memoria sobre los cantos, bailes y tocatas populares de la isla de Mallorca ;

Antoni Noguera Balaguer (Ciutat de Palma, 1860 - 1904) fou un reconegut compositor, músic, musicòleg i crític musical, que esdevingué una peça clau en l'evolució de la cultura musical a la Mallorca de finals del segle XIX. És considerat un dels pares del nacionalisme musical mallorquí, molt apreciat per la seva tasca com a investigador i divulgador de la música popular a les Balears.

Fou deixeble de Guillem Massot i Bertran i gran amic i seguidor de Felip Pedrell, amb el qual va col·laborar en la creació d'el cançoner que va escriure. El llegat d'Antoni Noguera fou rellevat sobre tot per dos dels seus deixebles: Joan Maria Thomàs i Baltasar Samper i Marquès.

El palmesà és el primer músic mallorquí que amb una formació i tècnica musicals sòlides emprèn una carrera per aconseguir obrir la música i la composició musical dels autors mallorquins cap a la modernitat, sense perdre mai de vista la música tradicional i popular autòctona de l'illa. No és d'extranyar, doncs, que la seva producció musical estigui basada quasi exclusivament en la inspiració de melodies populars i el folklore mallorquí.

Tasca Divulgadora:

El cant coral sorgeix a Mallorca cap a mitjan segle XIX, liderat per Antoni Noguera. La primera gran passa que va donar fou la fundació de la Capella de Manacor juntament amb Antoni Josep Pont el 1897, societat coral que que encarnà el pensament artístic del compositor, tant en el gènere religiós com en el líric-profà. Així començà a arrelar, estimulat per l'Orfeó Català de Barcelona i amb l'ajuda de Felip Pedrell, la creació d'un món orfeonístic local. Trenta-cinc anys més tard i prenent com a model la Capella de Manacor, seria J. M. Thomàs qui fundaria, el 1932, la Capella Clàssica.

La música simfònica, inexistent a l'illa fins a la derrera dècada del segle XIX, arribà tímidament el 1893 de la mà de la Sociedad de Conciertos de Madrid. Tot i que al voltant dels anys noranta d'aquest segle ja es podien sentir actuacions de més petit format que tenien lloc al Círculo Mallorquín, no fou fins aleshores que el públic mallorquí pogués escoltar una orquestra simfònica. Aquesta comptava amb 120 músics, i portaven al repertori obres de Beethoven, Wagner i el compositor mallorquí Miquel Marquès. Arrel d'aquesta primera presa de contacte, a partir de l'any següent trobam ja concerts més organitzats i de manera més regular. De tot això en trobam constància en les cròniques d'Antoni Noguera a La Última Hora. Ell mateix era un dels principals promotors i gestors d'aquests cicles de concerts, sempre vetllant per la introducció de la cultura musical i el bon gust per la música a la societat mallorquina.

L'any 1896 es crea el Saló Beethoven, el qual es dóna a conèixer a partir del 1898, gràcies a les cròniques dels diaris La Última Hora i La Almudaina. Josep Tous, com a propietari i editor del diari, l’hauria cedit com a lloc de tertúlia i de celebració d’activitats musicals i literàries. Tots els que allí es reunien es dedicaven a la creació artística. Així, personalitats com Joan Alcover, Miquel del Sants Oliver, Gabriel Alomar i el mateix Antoni Noguera n'esdevingueren membres habituals. A la primera vetllada literariomusical que es va fer, el 2 de gener, hi varen intervenir, entre d’altres, Miquel dels Sants Oliver, G. Alomar i J. Alcover. La part musical va anar a càrrec d’Antoni Noguera i Joan Marquès, que interpretaren obres de Beethoven i Grieg.

Publicacions escrites:

Publicà un estudi sobre la música popular mallorquina amb el títol Memoria sobre los cantos, bailes y tocatas populares de la Isla de Mallorca (Tipografia de Víctor Berdós y Feliu, Barcelona, 1893). Aquesta obra obtingué el Primer Premi de la segona edició del Concurso de la Ilustración Musical Hispano-Americana. La canción popular y las nuevas nacionalidades musicales, . Dotat orador i conferenciant, ens ha deixat també altres mostres de les seves inquietuds com a folklorista i coralista en La Canción Popular y las Nuevas Nacionalidades Musicales, conferència donada en el Círculo Mallorquín el 1895, Música Religiosa, llegida en la Capella de Manacor el dia 26 de març de 1899, Ensayos de Crítica Musical (publicat pòstumament l'any 1908), i altres ressenyes crítiques i treballs teòrics publicats per la premsa balear.

Obres principals:

El gruix de la seva obra musical gira al voltant del gènere vocal. No obstant, també té nombroses obres per piano. De les seves composicions cal destacar: La balanguera i Lo fill de l'ànima, musicades sobre els dos poemes de Joan Alcover, Sesta, Lo fill de l'ànima, Hivernenca, i arranjaments de canóns papulars mallorquines per a orfeó com l'Himne de la capella, o les Trois danses sur des airs populaires de l'Ile de Mjorque (Barcelona, R. Fornell, 1901) per a piano, a part de melodies populars, miniatures i sonatines.

Entre altres coses, escrigué en notació musical el cant de la Sibil·la, que abans s'havia transmès de generació en generació d'oïda. També compongué la peça musical Flor de Murta damunt les melodies anònimes de flabiol dels Cossiers de Montuïri. El futurista mallorquí Gabriel Alomar li dedicà una monografia el 1905.

Bibliografia

Enciclopèdia Espasa Volum núm. 38, pàg. 975 (ISBN 84-239-4538-3)

--79.155.137.134 (discussió) 19:59, 12 març 2012 (CET)

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+= Vida: =
 {{Infotaula persona}}
-'''Antoni Noguera Balaguer''' ([[Ciutat de Palma]], [[1860]] - [[1904]]) fou compositor, músic, musicòleg i crític musical. És considerat un dels pares del nacionalisme musical [[Mallorca|mallorquí]], molt reconegut per la seva tasca com a investigador i divulgador de la [[música popular]] a les [[Balears]].
+'''Antoni Noguera Balaguer''' ([[Ciutat de Palma]], [[1860]] - [[1904]]) fou un reconegut compositor, músic, musicòleg i crític musical, que esdevingué una peça clau en l'evolució de la cultura musical a la Mallorca de finals del segle XIX. És considerat un dels pares del nacionalisme musical [[Mallorca|mallorquí]], molt apreciat per la seva tasca com a investigador i divulgador de la [[música popular]] a les [[Balears]].
 Fou deixeble de [[Guillem Massot i Bertran]] i gran amic i seguidor de [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]], amb el qual va col·laborar en la creació d'el cançoner que va escriure. El llegat d'Antoni Noguera fou rellevat sobre tot per dos dels seus deixebles: [[Joan Maria Thomàs i Sabater|Joan Maria Thomàs]] i [[Baltasar Samper i Marquès]].
-Antoni Noguera és el primer músic mallorquí que amb una formació i una tècnica musicals sòlides emprèn una carrera per aconseguir obrir la música i la composició musical dels autors mallorquins cap a la modernitat, sense perdre mai de vista la música tradicional i popular autòcton de l'illa, doncs la seva producció musical està basada quasi exclusivament en la inspiració de melodies populars i el folklore mallorquí.
+El palmesà és el primer músic mallorquí que amb una formació i tècnica musicals sòlides emprèn una carrera per aconseguir obrir la música i la composició musical dels autors mallorquins cap a la modernitat, sense perdre mai de vista la música tradicional i popular autòctona de l'illa. No és d'extranyar, doncs, que la seva producció musical estigui basada quasi exclusivament en la inspiració de melodies populars i el folklore mallorquí.
+= Tasca Divulgadora: =
-A més dels estudis musicals, es preparà per a la carrera d'enginyer de camins, però després tornà a la música, afició de la qual ja l'arrossegava. Cultiva la literatura musical amb feliç enginy, distingint-se per la desimboltura de la seva ploma, l'agudesa i amenitat del seu esperit units a un sa criteri i molt modern. Enamorat del cant popular portà a tot les seves tendències folklòriques. Fou l'ànima de la ''Capella de Manacor'', societat coral que fundà amb en [[Antoni Josep Pont]] el [[1897]] i que encarnà el pensament artístic de Noguera, tant en el gènere religiós com en el líric-profà, classicisme polifònic d'una banda, accent popular d'un altra.
+El cant [[coral]] sorgeix a Mallorca cap a mitjan [[segle XIX]], liderat per Antoni Noguera. La primera gran passa que va donar fou la fundació de la ''Capella de Manacor'' juntament amb [[Antoni Josep Pont]] el 1897, societat coral que que encarnà el pensament artístic del compositor, tant en el gènere religiós com en el líric-profà. Així començà a arrelar, estimulat per l'[[Orfeó Català]] de Barcelona i amb l'ajuda de [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]], la creació d'un món orfeonístic local. Trenta-cinc anys més tard i prenent com a model la ''Capella de Manacor'', seria [[Joan Maria Thomàs i Sabater|J. M. Thomàs]] qui fundaria, el 1932, la ''Capella Clàssica''.
+La música simfònica, inexistent a l'illa fins a la derrera dècada del segle XIX, arribà tímidament el 1893 de la mà de la Sociedad de Conciertos de Madrid. Tot i que al voltant dels anys noranta d'aquest segle ja es podien sentir actuacions de més petit format que tenien lloc al Círculo Mallorquín, no fou fins aleshores que el públic mallorquí pogués escoltar una orquestra simfònica. Aquesta comptava amb 120 músics, i portaven al repertori obres de Beethoven, Wagner i el compositor mallorquí Miquel Marquès. Arrel d'aquesta primera presa de contacte, a partir de l'any següent trobam ja concerts més organitzats i de manera més regular. De tot això en trobam constància en les cròniques d'Antoni Noguera a ''La Última Hora''. Ell mateix era un dels principals promotors i gestors d'aquests cicles de concerts, sempre vetllant per la introducció de la cultura musical i el bon gust per la música a la societat mallorquina.
-El cant [[coral]] sorgeix a Mallorca cap a mitjan [[segle XIX]], guiat per Antoni Noguera. La primera gran passa que va donar fou la fundació de la Capella de Manacor i fomentant, estimulat per l'[[Orfeó Català]] de Barcelona i amb l'ajuda de [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]], la creació d'un món orfeonístic. Més tard, prenent com a model la Capella de Manacor, seria [[Joan Maria Thomàs i Sabater|J. M. Thomàs]] qui fundaria, el 1932, la Capella Clàssica.
+L'any 1896 es crea el Saló Beethoven, el qual es dóna a conèixer a partir del 1898, gràcies a les cròniques dels diaris ''La Última Hora'' i ''La Almudaina''. Josep Tous, com a propietari i editor del diari, l’hauria cedit com a lloc de tertúlia i de celebració d’activitats musicals i literàries. Tots els que allí es reunien es dedicaven a la creació artística. Així, personalitats com [[Joan Alcover i Maspons|Joan Alcover]], [[Miquel dels Sants Oliver i Tolrà|Miquel del Sants Oliver]], [[Gabriel Alomar i Villalonga|Gabriel Alomar]] i el mateix Antoni Noguera n'esdevingueren membres habituals. A la primera vetllada literariomusical que es va fer, el 2 de gener, hi varen intervenir, entre d’altres, Miquel dels Sants Oliver, G. Alomar i J. Alcover. La part musical va anar a càrrec d’Antoni Noguera i Joan Marquès, que interpretaren obres de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] i [[Edvard Grieg|Grieg]].
-La música simfònica, inexistent a l'illa fins a la derrera dècada del segle XIX, arribà tímidament el 1893 de la mà de la Sociedad de Conciertos de Madrid. Arrel d'aquesta primera presa de contacte, a partir de l'any següent trobam ja concerts més organitzats i de manera més regular. De tot això en trobam constància en les cròniques d'Antoni Noguera a ''La Última Hora''. Ell mateix era un dels principals promotors i gestors d'aquests cicles de concerts, sempre vetllant per la introducció de la cultura musical i el bon gust per la música a la societat mallorquina.
-El Saló Beethoven, creat l'any 1896, surt a la llum l'any 1898, gràcies a les cròniques dels diaris ''La Última Hora'' i ''La Almudaina''. Josep Tous, com a propietari i editor del diari, l’hauria cedit com a lloc de tertúlia i de celebració d’activitats musicals i literàries. Tots els que allí es reunien es dedicaven a la creació artística. Així, personalitats com [[Joan Alcover i Maspons|Joan Alcover]], [[Miquel dels Sants Oliver i Tolrà|Miquel del Sants Oliver]], [[Gabriel Alomar i Villalonga|Gabriel Alomar]] i el mateix Antoni Noguera n'esdevingueren membres habituals. A la primera vetllada literariomusical que es va fer, el 2 de gener, hi varen intervenir, entre d’altres, Miquel dels Sants Oliver, G. Alomar i J. Alcover. La part musical va anar a càrrec d’Antoni Noguera i Joan Marquès, que interpretaren obres de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] i [[Edvard Grieg|Grieg]].
+= Publicacions escrites: =
 Publicà un estudi sobre la música popular mallorquina amb el títol ''[[Memoria sobre los cantos, bailes y tocatas populares de la Isla de Mallorca]]'' (Tipografia de Víctor Berdós y Feliu, [[Barcelona]], [[1893]]). Aquesta obra obtingué el Primer Premi de la segona edició del ''Concurso de la'' ''Ilustración Musical Hispano-Americana.'' ''La canción popular y las nuevas nacionalidades musicales'', . Dotat orador i conferenciant, ens ha deixat també altres mostres de les seves inquietuds com a folklorista i coralista en ''La Canción Popular y las Nuevas Nacionalidades Musicales,'' conferència donada en el [[Círculo Mallorquín]] el 1895, ''Música Religiosa'', llegida en la ''Capella de Manacor'' el dia [[26 de març]] de [[1899]], ''Ensayos de Crítica Musical'' (publicat pòstumament l'any 1908), i altres ressenyes crítiques i treballs teòrics publicats per la premsa balear.
+= Obres principals: =
-De les seves composicions les principals són: ''La balanguera, Sesta, Lo fill de l'ànima, Hivernenca'', cançons papulars mallorquines per a orfeó; l'''Himne de la capella'', i per a piano ''Trois danses sur des airs  populaires de l'Ile de Mjorque'' ([[Barcelona]], R. Fornell, [[1901]]; melodies populars, miniatures i sonatines.
+El gruix de la seva obra musical gira al voltant del gènere vocal. No obstant, també té nombroses obres per piano. De les seves composicions cal destacar: ''La balanguera'' i ''Lo fill de l'ànima,'' musicades sobre els dos poemes de [[Joan Alcover i Maspons|Joan Alcover]], ''Sesta, Lo fill de l'ànima, Hivernenca'', i arranjaments de canóns papulars mallorquines per a orfeó com l'''Himne de la capella,'' o les ''Trois danses sur des airs  populaires de l'Ile de Mjorque'' ([[Barcelona]], R. Fornell, [[1901]]) per a piano, a part de melodies populars, miniatures i sonatines.
-Entre moltes altres coses, escrigué en notació musical el [[cant de la Sibil·la]] que abans s'havia transmès d'oïda i compongué la peça musical [[Flor de Murta]] damunt les melodies [[anònimes]] de [[flabiol]] dels [[Cossiers de Montuïri]]. El [[futurisme|futurista]] [[mallorquí]] [[Gabriel Alomar i Villalonga|Gabriel Alomar]] li dedicà una [[monografia]] el [[1905]].
+Entre altres coses, escrigué en notació musical el [[cant de la Sibil·la]], que abans s'havia transmès de generació en generació d'oïda. També compongué la peça musical [[Flor de Murta]] damunt les melodies [[anònimes]] de [[flabiol]] dels [[Cossiers de Montuïri]]. El [[futurisme|futurista]] [[mallorquí]] [[Gabriel Alomar i Villalonga|Gabriel Alomar]] li dedicà una [[monografia]] el [[1905]].
 == Bibliografia ==