Masia de Can Boada del Pi: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Ampliació informació
Ampliació informació
Línia 12: Línia 12:
| designacio1_data =
| designacio1_data =
}}
}}
'''Can Boada del Pi''' és una [[masia]] del municipi de [[Terrassa]] (Vallès Occidental), protegida com a [[bé cultural d'interès local]].
'''Can Boada del Pi''' és una [[masia]] del municipi de [[Terrassa]] (Vallès Occidental), situada al límit del nucli urbà, al barri de Can Boada, protegida com a [[bé cultural d'interès local]].
== Descripció ==
== Descripció ==
Línia 30: Línia 30:
A la propietat s'havien fet 56 [[Emfiteusi|establiments enfitèutics]], la majoria eren per fer vinyes.
A la propietat s'havien fet 56 [[Emfiteusi|establiments enfitèutics]], la majoria eren per fer vinyes.


Miquel, fill hereu de Francesc Boada, es va endeutar molt, sobretot, amb la família d'industrials tèxtils dels Galí. Varen anar arrossegant deutes i finalment al 1824 can Boada ja era propietat de l'industrial terrassenc Francesc Galí i Galí. Quan aquest va morir, Can Boada passà al seu germà Pau Galí i Galí, que es convertí en el primer productor de vi escumós català. Mort aquest, els seus hereus venen la propietat, i al 1865 ja era de l'industrial tèxtil Salvador Ballber Ferrer. A finals de segle va passar a la néta Dolors Ballber Casals, casada amb el fabricant Miquel Marcet i Poal. Aquest és qui manà edificar al costat de la masia, la casa modernista de Can Marcet (1904) i la capella. Can Boada passà finalment a la família de Can Carbonell per herència de la filla Marcet, que s'havia casat amb l'hereu Carbonell.<ref>{{Ref-llibre|cognom=CANYAMERES RAMONEDA|nom=Esteve|títol=Masies de Terrassa: recull fotogràfic, històric i genealògic|url=|edició=|llengua=Català|data=2015|editorial=Fundació Sant Galderic|lloc=Terrassa|pàgines=354|isbn=9788487871276}}</ref>
Miquel, fill hereu de Francesc Boada, es va endeutar molt, sobretot, amb la família d'industrials tèxtils dels Galí. Varen anar arrossegant deutes i finalment al 1824 can Boada ja era propietat de l'industrial terrassenc Francesc Galí i Galí. Quan aquest va morir, Can Boada passà al seu germà Pau Galí i Galí, que es convertí en el primer productor de vi escumós català. Mort aquest, els seus hereus venen la propietat, i al 1865 ja era de l'industrial tèxtil Salvador Ballber Ferrer. A finals de segle va passar a la néta Dolors Ballber Casals, casada amb el fabricant Miquel Marcet i Poal. Aquest és qui manà edificar al costat de la masia, la [[Masia Marcet (Terrassa)|casa modernista de Can Marcet]] (1904) i la capella. Can Boada passà finalment a la família de Can Carbonell per herència de la filla Marcet, que s'havia casat amb l'hereu Carbonell.<ref>{{Ref-llibre|cognom=CANYAMERES RAMONEDA|nom=Esteve|títol=Masies de Terrassa: recull fotogràfic, històric i genealògic|url=|edició=|llengua=Català|data=2015|editorial=Fundació Sant Galderic|lloc=Terrassa|pàgines=354|isbn=9788487871276}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 41: Línia 41:
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
-CANYAMERES I RAMONEDA, ''Esteve. Masies de Terrassa: recull fotogràfic, històric i genealògic''. Terrassa: Fundació Sant Galderic: Fundació Arxiu Tobella, 2015. ISBN: 9788487871276
-CANYAMERES I RAMONEDA, ''Esteve. Masies de Terrassa: recull fotogràfic, històric i genealògic''. Terrassa: Fundació Sant Galderic: Fundació Arxiu Tobella, 2015. ISBN: 9788487871276

-''Les masies de Terrassa: exposició: de maig de 1997 a febrer de 1998'': Museu de Terrassa. Terrassa, 1997. ISBN: 8486838312


[[Categoria:Monuments_d'interès_local_de_Terrassa]]
[[Categoria:Monuments_d'interès_local_de_Terrassa]]

Revisió del 21:04, 23 gen 2017

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Masia de Can Boada del Pi
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegle XVI
Característiques
Estil arquitectònicGòtic tardà, obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTerrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAvinguda de Can Boada del Pi. Terrassa (Vallès Occidental)
Map
 41° 34′ N, 2° 00′ E / 41.57°N,2°E / 41.57; 2
BCIL
IdentificadorIPAC: 28259
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC28259 Modifica el valor a Wikidata

Can Boada del Pi és una masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental), situada al límit del nucli urbà, al barri de Can Boada, protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció

L'element més interessant de la masia és la façana principal, perpendicular al carener, amb portal adovellat. Just per sobre del portal hi ha una finestra amb llinda i brancals de pedra. La cornisa del capcer presenta un curiós acabament molt senzill de línia abarrocada. La finestra de damunt del portal és gòtica i està flanquejada per columnetes amb capitells esculpits i brancals motllurats.[1]

Detall de la finestra de damunt del portal

Presenta algunes construccions adossades, auxiliars, i està closa per un mur que forma un pati al davant, per on s'hi accedeix.[1]

Història

La masia dóna nom al barri actual de Can Boada, al nord-oest de la ciutat. Precisament aquest sector de la ciutat, nascut en terrenys del mas, administrativament es divideix des del 1984 en dos subsectors, a banda i banda del transvasament de la riera del Palau, que va partir definitivament el barri; el sector sud, la part antiga, prendrà el nom de Casc Antic, mentre que el sector nord, on hi ha la masia originària i els pisos de Can Boada (1973-1977), s'anomenarà des de llavors Can Boada del Pi, igual que el mas que va donar nom inicialment al barri.

La primera menció documental del mas Boada apareix el 2 de desembre de 1237, quan Ramon de Solà i Bernat d'Argelaguet, batlles del rei a Terrassa, concedeixen a Pere de Boada i la seva família, la meitat d'honor de Boada. Aquest domini reial és el mas Boada segons un document posterior datat el 2 de juliol de 1239. [2]

L'any 1772 la vídua de Francesc Boada, i l'hereu Miquel Boada Perer van fer inventari dels béns. La denominació del mas ja és Boada del Pi. La masia té planta baixa i pis. A baix hi ha l'entrada amb la premsa, el menjador, la cuina, el rebost, el pastador amb dos forns, i darrere un celler amb dos cups de fusta i quatre botes. Al pis de dalt hi havia la sala i set habitacions. L'anomenada dels "Amos", era on tenien la roba i l'aixovar de la casa, la plata i les joies, i una caixa amb els pergamins, escriptures en paper i els llibres de rebuts.

De bestiar tenien dos bous per llaurar, una burra, una truja, quatre porcs d'engreix, 30 gallines i el gall i 25 indiots. A més tenien un ramat a tractes de 54 borregos" i dues truges amb 11 garrins a part.

A la propietat s'havien fet 56 establiments enfitèutics, la majoria eren per fer vinyes.

Miquel, fill hereu de Francesc Boada, es va endeutar molt, sobretot, amb la família d'industrials tèxtils dels Galí. Varen anar arrossegant deutes i finalment al 1824 can Boada ja era propietat de l'industrial terrassenc Francesc Galí i Galí. Quan aquest va morir, Can Boada passà al seu germà Pau Galí i Galí, que es convertí en el primer productor de vi escumós català. Mort aquest, els seus hereus venen la propietat, i al 1865 ja era de l'industrial tèxtil Salvador Ballber Ferrer. A finals de segle va passar a la néta Dolors Ballber Casals, casada amb el fabricant Miquel Marcet i Poal. Aquest és qui manà edificar al costat de la masia, la casa modernista de Can Marcet (1904) i la capella. Can Boada passà finalment a la família de Can Carbonell per herència de la filla Marcet, que s'havia casat amb l'hereu Carbonell.[3]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Masia de Can Boada del Pi
  1. ↑ 1,0 1,1 «Mas de Can Boada del Pi». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 octubre 2014].
  2. ↑ Canyameres Ramoneda, Esteve. Masies de Terrassa: recull fotogràfic històric i genealògic (en català). Terrassa: Fundació Sant Galderic, 2015, p. 354. ISBN 9788487871276. 
  3. ↑ CANYAMERES RAMONEDA, Esteve. Masies de Terrassa: recull fotogràfic, històric i genealògic (en català). Terrassa: Fundació Sant Galderic, 2015, p. 354. ISBN 9788487871276. 

Vegeu també

Llista_de_monuments_de_Terrassa

Bibliografia

-CANYAMERES I RAMONEDA, Esteve. Masies de Terrassa: recull fotogràfic, històric i genealògic. Terrassa: Fundació Sant Galderic: Fundació Arxiu Tobella, 2015. ISBN: 9788487871276

-Les masies de Terrassa: exposició: de maig de 1997 a febrer de 1998: Museu de Terrassa. Terrassa, 1997. ISBN: 8486838312

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Masia_de_Can_Boada_del_Pi&oldid=18058606»