Giovanni Giovenale Ancina: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Persona de rellevància espiritual |
{{Persona de rellevància espiritual |
||
|nom = '''Giovanni Juvenal Ancina''' |
|nom = beat '''Giovanni Juvenal Ancina''' |
||
|nom_naixement = |
|nom_naixement = |
||
|imatge = Sant Felip Neri.jpg |
|imatge = Sant Felip Neri.jpg |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
|iconografia = |
|iconografia = |
||
|lloc_pelegrinatge = |
|lloc_pelegrinatge = |
||
|orde = oratorians |
|orde = [[oratorians]] |
||
|data_beatificacio = [[9 de febrer]] de [[1890]] |
|data_beatificacio = [[9 de febrer]] de [[1890]] |
||
|lloc_beatificacio = Roma |
|lloc_beatificacio = Roma |
||
| Línia 23: | Línia 23: | ||
|canonitzat_per = |
|canonitzat_per = |
||
|patronatge =}} |
|patronatge =}} |
||
'''Giovanni |
'''Giovanni Giovenale Ancina''' ([[Fossano]], [[Piemont]], [[19 d'octubre]] de [[1545]] - [[Saluzzo]], [[Piemont]], [[30 d'agost]] de [[1604]]) fou un metge, compositor i finalment bisbe italià.<ref name="ButlerBurns1995">{{Ref-llibre|cognom=Butler|nom=Alban|cognom2=Burns|nom2=Paul|títole=Butler's Lives of the Saints: August |url=https://books.google.com/books?id=O8O1_vnTS3QC&pg=PA319|year=1995|editorial=A&C Black|isbn=978-0-86012-257-9 |pàgines=319–320}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://es.catholic.net/op/articulos/37362/juan-juvenal-ancina-beato.html|consulta=31 gener 2017|títol=Juan Juvenal Ancina, Beato|editor=Catholic.net Inc.}}</ref> És venerat com a [[beat]] per l'Església Catòlica. |
||
==Biografia== |
|||
Els seus pares el bategaren amb el nom de ''Juvenal'', no en honor del poeta romà, sinó en honor del patró local al que volgueren agrair la vida de l'infant, que havia estat en perill al nàixer. Sant [[Juvenal de Narni]], el patró de Fossano, havia estat metge, sacerdot i bisbe. El petit Juvenal no tan sols aconseguiria ser tota això, sinó què, com el Patró, també arribaria a la gloria dels altars. Dat que la família Ancina gaudia de bona situació econòmica, tant Juvenal com el seu germà petit, Giovanni Matteo, que també seria sacerdot de l'Oratori, tingueren un esmerçada educació. Juvenal estudia a [[Montpeller]], [[Pàdua]], [[Mondovi]] i [[Torí]], i es graduà en medicina i filosofia, doctorant-se en ambdues. Contant solament vint-i-quatre anys d'edat, fou professor de medicina en la [[Universitat de Torí]]. Home de gran cultura, era molt devot i veia en la seva professió una forma d'expandir la [[Fe]], tant en la seva actitud amb els seus malalts com en les seves ensenyances. Adonant-se de què tenir cura de les ànimes és més important que el del cos, sempre urgia als malalts perquè acudissin a un sacerdot, abans de començar el seu tractament. |
|||
Els seus pares el batejaren amb el nom de '''Juvenal''' en honor del patró de Fossano a qui volgueren agrair la vida de l'infant, que havia estat en perill al nàixer. Com sant [[Juvenal de Narni]], Ancina també fou metge, sacerdot i bisbe. |
|||
Com que la família gaudia de bona situació econòmica, Giovanni Giovenale i el seu germà petit, Giovanni Matteo, que també seria sacerdot oratorià, van rebre una esmerçada educació. Estudià a les universitats de [[Montpeller]], [[Pàdua]], [[Mondovi]] i [[Torí]] i es doctorà en medicina i filosofia. Amb vint-i-quatre anys, fou professor de medicina en la [[Universitat de Torí]]. Molt devot, veia en la seva professió una forma d'expandir la [[fe]], tant en la seva actitud amb els malalts com en les seves ensenyances: sempre recomanava els malalts que acudissin a un sacerdot, abans de començar el seu tractament, perquè també tinguessin cura de l'ànima i no només del cos. |
|||
Com a recreació, Juvenal escoltava música, componia versos llatins i jugava a el escacs. Pertanyia a una germandat religiosa i estudiava teologia pels seus propis mitjans, encara que sembla que pot haver tingut alguna associació amb els Agustins. Aquesta era la vida que portava, quan en una Missa de Rèquiem en el monestir agustí, les paraules del <''Dies Irae''> l'ompliren de terror vers el jutjament. Durant el retorn a ca seva, les paraules del Profeta Sofonies el turmentaven:{{Cita|''A prop esta el dia del Senyor; proper esta i arriba amb gran velocitat. És tant amargant la veu del dia del Senyor que llençaran crits d'angoixa fins i tot els més valents.''}}Malgrat que ell havia portat una vida objectivament sens culpes s'adonà que podia emprar millors el talent en que Déu l'havia dotat. Aquest mateix dia resolgué abandonar qualsevulla petita vanitat a la qual hagués cedit i dedicar-se a seguir solament els designis de Déu. s'aplicà a la oració i a les lectures espirituals per a determinar que era el que Déu volia d'ell. |
|||
| ⚫ | El [[1574] |
||
Era aficionat a la música, componia versos llatins i jugava a escacs. Pertanyia a una [[confraria]] religiosa i estudiava teologia pel seu compte. Un dia, mentre sentia una missa de [[rèquiem]] en un monestir agustí, les paraules del ''[[Dies Irae]]'' l'impressionaren i el feren pensar en el [[judici final]]. Malgrat que havia portat una vida pietosa, pensà que podria ser millor i resolgué dedicar-se plenament a seguir els designis de Déu: s'aplicà a l'oració i a les lectures espirituals. |
|||
Quatre anys més tard, Juvenal fou ordenat, i el [[1586]], fou enviat a Nàpols per ajudar a la recent fundació de l'Oratori feta en aquesta ciutat. Allà, es dedicà a diferents activitats. Ràpidament es guanyà la reputació de bon predicador. També els seu talent musical per fer créixer la pietat popular --especialment recordada és el seu ''Tempio Armonico della Beatissima Vergine'', una col·lecció de cançons espirituals per a tres, cinc, vuit i dotze veus. Cal mencionar que aquestes cançons mai foren part de la litúrgia, doncs Juvanal amb tota raó, pensava que la música sagrada feia la litúrgia més solemne i bella. També ajudà a portar a fi a Nàpols moltes empreses culturals i involucrà en la tasca de l'Oratori a moltes famílies de l'alta aristocràcia. A través de l'''Oratorio dei Principi'', assoli introduir les normes de vida catòliques en famílies influents. La [[tardor]] de [[1596]] fou cridat a Roma, on el papa [[Climent VIII]] li digué que havia decidit nomenar-lo bisbe de Saluzzo, al nord d'Itàlia, on d'invasió dels heretges s'havia convertit en gran causa de preocupació. Juvenal no estava del tot convençut d'acceptar el nomenament, i no ho va fer fins l'[[agost]] de [[1602]]: prengué possessió de la seva [[Diòcesi]] el [[6 de març]] de [[1603]]. |
|||
| ⚫ | El [[1574]], acompanyà a [[Roma]], com a metge personal, l'ambaixador del [[Ducat de Savoia|Duc de Savoia]]. A Roma, emprà el temps lliure estudiant [[Teologia]] i tingué [[Roberto Bellarmino]] de professor. En [[1576]], visità la recentment fundada [[Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri]] i començà a assistir-ne als exercicis diaris. En una de les cartes que escrigué al seu germà, Giovanni Matteo:{{Cita|''Fa uns dies, vaig prendre el costum, les tardes, de freqüentar l'Oratori de [[San Giovanni dei Fiorentini]], on tots els dies s'hi fan belles conferències sobre l'[[Evangeli]], les virtuts i els vicis, història eclesiàstica i vides de sants. Tots els dies són tres o quatre els oradors, i l'audiència inclou bisbes, prelats i altres homes distingits... Els que prediquen són persones molt versades en teologia i de vides edificants i gran espiritualitat. Al seu cap hi ha un cert reverend [[Felip Neri|Felip]], ara un home de ja seixanta anys, però magnífic en diversos aspectes, especialment per la seva santedat de vida, la seva admirable prudència, i el seu enginy en idear i promoure exercicis espirituals.''}}També va escriure que Felip Neri tenia gran reputació per descobrir vocacions religioses i que li consultaria sobre ell mateix i pel seu germà, ja que volien fer-se [[cartoixans]]. |
||
El temps que va estar en aquesta càrrec fou molt curt, doncs morí --se suposa que enverinat--, el [[30 d'agost]] de [[1604]]]. En la seva agonia, repetia contínuament: ''Dolços Jesús i Maria, doneu pau a la meva ànima''. |
|||
El seu breu episcopat, malgrat tot, fou fructífer, i es caracteritzà per diverses iniciatives dirigides a ajudar als seus fidels a créixer en pietat i caritat. A més d'haver-se fet càrrec de la Diòcesi, començà la tasca de reformar les vides tant del clergat com la dels laics. Cercant combatre la heretgia, convocà un [[Sínode]] per incrementar els decrets del [[Concili de Trent]], anuncià la fundació d'un Seminari, i organitzà devocions per a incrementar la adoració al [[Santíssim Sagrament]]. També posà gran èmfasi en inculcar la [[fe]] en les ensenyances de l'Església i introduí l'ús del catecisme. Ben aviat el poble el tingué en gran estima inclús el seu immediat veí, el bisbe de [[Ginebra]], [[Francesc de Sales]], el qual apreciava el seu humil i pacífic caràcter. |
|||
Felip Neri dissuadí els germans de fer-ho i, després d'examinar durant un temps Giovenale per comprovar-ne la sinceritat, els recomanà d'entrar en la seva congregació, la de l'Oratori: hi ingressaren l'[[1 d'octubre]] de [[1578]]. Quatre anys més tard, Giovenale fou ordenat i el [[1586]] fou enviat a [[Nàpols]] per ajudar en la recent fundació de l'Oratori en aquesta ciutat. Ràpidament, s'hi guanyà fama de bon predicador. |
|||
El Beat Juvenal és l'únic dels membres de l'Oratori que conegué personalment a Sant Felip i que arribà als altars. El cos del Beat Juvenal descansa en la [[Catedral de Saluzzo]], sota un altar dedicat a ell. |
|||
Fou beatificat pel papa [[Lleó XIII]] el [[9 de febrer]] de [[1890]]. |
|||
Emprà el seu talent musical per fer créixer la pietat popular; considerava que la música sacra feia més solemne i bella la litúrgia, apropant-la al fidel. Se'n recorden en particular el seu ''Tempio armonico della Beatissima Vergine'', una col·lecció de càntics espirituals per a tres, cinc, vuit i dotze veus. |
|||
També implicà moltes famílies nobles en l'obra de l'Oratori: mitjançant l''''Oratorio dei Principi''', introduí les normes de vida catòliques en algunes famílies influents. La tardor de [[1596]], fou cridat a Roma, on el papa [[Climent VIII]] el nomenà bisbe de [[Saluzzo]], on la presència d'heretges era causa de preocupació. No del tot convençut pel nomenament, no l'acceptà fins l'[[agost]] de [[1602]] i prengué possessió de la [[diòcesi]] el [[6 de març]] de [[1603]]. |
|||
Començà la reforma de la conducta dels clergues i dels laics. Per combatre l'heretgia, convocà un [[Sínode]], anuncià la fundació d'un [[seminari]] i incrementà l'adoració al [[Santíssim Sagrament]]. S'interessà per fomentar l'educació cristiana i del [[catecisme]]. Ben aviat, el poble el tingué en gran estima i el bisbe de la veïna [[Ginebra]], [[Francesc de Sales]], apreciava la seva tasca. Morí poc després, el [[30 d'agost]] de [[1604]], potser enverinat. En la seva agonia, repetia contínuament: ''Dolços Jesús i Maria, doneu pau a la meva ànima''. |
|||
El seu cos descansa en la [[Catedral de Saluzzo]], sota un altar dedicat a ell. Fou beatificat pel papa [[Lleó XIII]] el [[9 de febrer]] de [[1890]]. És l'únic dels membres venerats de l'Oratori que conegué personalment Sant Felip Neri. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 43: | Línia 50: | ||
[[Categoria:Bisbes italians]] |
[[Categoria:Bisbes italians]] |
||
[[Categoria:Metges]] |
[[Categoria:Metges]] |
||
[[Categoria:Oratorians venerats]] |
|||
[[Categoria:Compositors italians del Renaixement]] |
[[Categoria:Compositors italians del Renaixement]] |
||
Revisió del 14:42, 14 feb 2017
 Església de Sant Felip Neri, a Barcelona, al Oratorio d'aquesta Congragació pertanyia Giovanni Juvenal Ancina | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 d'octubre de 1545 Fossano, Piemont |
| Mort | 13 d'agost de 1604 Saluzzo, Piemont, |
| Causa de mort | Homicidi  (Verí ) |
| Sepultura | Catedral de Saluzzo |
| Bisbe diocesà | |
| 26 agost 1602 – ← Antoine Pichot (en)  – Ottavio Viale (en) → Diòcesi: bisbat de Saluzzo | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica i Església catòlica llatina |
| Formació | Universitat de Torí Universitat de Pàdua Universitat de Montpeller |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic romà (1602–), sacerdot catòlic (1582 (Gregorià)–), metge, músic, compositor |
| Ocupador | Universitat de Torí |
| Orde religiós | oratorians |
| Consagració | Pau V |
| Enaltiment | |
| Beatificació | 9 de febrer de 1890 , Roma nomenat per Lleó XIII |
| Festivitat | 30 d'agost |
Giovanni Giovenale Ancina (Fossano, Piemont, 19 d'octubre de 1545 - Saluzzo, Piemont, 30 d'agost de 1604) fou un metge, compositor i finalment bisbe italià.[1][2] És venerat com a beat per l'Església Catòlica.
Biografia
Els seus pares el batejaren amb el nom de Juvenal en honor del patró de Fossano a qui volgueren agrair la vida de l'infant, que havia estat en perill al nàixer. Com sant Juvenal de Narni, Ancina també fou metge, sacerdot i bisbe.
Com que la família gaudia de bona situació econòmica, Giovanni Giovenale i el seu germà petit, Giovanni Matteo, que també seria sacerdot oratorià, van rebre una esmerçada educació. Estudià a les universitats de Montpeller, Pàdua, Mondovi i Torí i es doctorà en medicina i filosofia. Amb vint-i-quatre anys, fou professor de medicina en la Universitat de Torí. Molt devot, veia en la seva professió una forma d'expandir la fe, tant en la seva actitud amb els malalts com en les seves ensenyances: sempre recomanava els malalts que acudissin a un sacerdot, abans de començar el seu tractament, perquè també tinguessin cura de l'ànima i no només del cos.
Era aficionat a la música, componia versos llatins i jugava a escacs. Pertanyia a una confraria religiosa i estudiava teologia pel seu compte. Un dia, mentre sentia una missa de rèquiem en un monestir agustí, les paraules del Dies Irae l'impressionaren i el feren pensar en el judici final. Malgrat que havia portat una vida pietosa, pensà que podria ser millor i resolgué dedicar-se plenament a seguir els designis de Déu: s'aplicà a l'oració i a les lectures espirituals.
El 1574, acompanyà a Roma, com a metge personal, l'ambaixador del Duc de Savoia. A Roma, emprà el temps lliure estudiant Teologia i tingué Roberto Bellarmino de professor. En 1576, visità la recentment fundada Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri i començà a assistir-ne als exercicis diaris. En una de les cartes que escrigué al seu germà, Giovanni Matteo:
| « | Fa uns dies, vaig prendre el costum, les tardes, de freqüentar l'Oratori de San Giovanni dei Fiorentini, on tots els dies s'hi fan belles conferències sobre l'Evangeli, les virtuts i els vicis, història eclesiàstica i vides de sants. Tots els dies són tres o quatre els oradors, i l'audiència inclou bisbes, prelats i altres homes distingits... Els que prediquen són persones molt versades en teologia i de vides edificants i gran espiritualitat. Al seu cap hi ha un cert reverend Felip, ara un home de ja seixanta anys, però magnífic en diversos aspectes, especialment per la seva santedat de vida, la seva admirable prudència, i el seu enginy en idear i promoure exercicis espirituals. | » |
També va escriure que Felip Neri tenia gran reputació per descobrir vocacions religioses i que li consultaria sobre ell mateix i pel seu germà, ja que volien fer-se cartoixans.
Felip Neri dissuadí els germans de fer-ho i, després d'examinar durant un temps Giovenale per comprovar-ne la sinceritat, els recomanà d'entrar en la seva congregació, la de l'Oratori: hi ingressaren l'1 d'octubre de 1578. Quatre anys més tard, Giovenale fou ordenat i el 1586 fou enviat a Nàpols per ajudar en la recent fundació de l'Oratori en aquesta ciutat. Ràpidament, s'hi guanyà fama de bon predicador.
Emprà el seu talent musical per fer créixer la pietat popular; considerava que la música sacra feia més solemne i bella la litúrgia, apropant-la al fidel. Se'n recorden en particular el seu Tempio armonico della Beatissima Vergine, una col·lecció de càntics espirituals per a tres, cinc, vuit i dotze veus.
També implicà moltes famílies nobles en l'obra de l'Oratori: mitjançant l'Oratorio dei Principi, introduí les normes de vida catòliques en algunes famílies influents. La tardor de 1596, fou cridat a Roma, on el papa Climent VIII el nomenà bisbe de Saluzzo, on la presència d'heretges era causa de preocupació. No del tot convençut pel nomenament, no l'acceptà fins l'agost de 1602 i prengué possessió de la diòcesi el 6 de març de 1603.
Començà la reforma de la conducta dels clergues i dels laics. Per combatre l'heretgia, convocà un Sínode, anuncià la fundació d'un seminari i incrementà l'adoració al Santíssim Sagrament. S'interessà per fomentar l'educació cristiana i del catecisme. Ben aviat, el poble el tingué en gran estima i el bisbe de la veïna Ginebra, Francesc de Sales, apreciava la seva tasca. Morí poc després, el 30 d'agost de 1604, potser enverinat. En la seva agonia, repetia contínuament: Dolços Jesús i Maria, doneu pau a la meva ànima.
El seu cos descansa en la Catedral de Saluzzo, sota un altar dedicat a ell. Fou beatificat pel papa Lleó XIII el 9 de febrer de 1890. És l'únic dels membres venerats de l'Oratori que conegué personalment Sant Felip Neri.
Referències
- ↑ Butler, Alban; Burns, Paul. . A&C Black, p. 319–320. ISBN 978-0-86012-257-9.
- ↑ «Juan Juvenal Ancina, Beato». Catholic.net Inc.. [Consulta: 31 gener 2017].