Carnaval de Sitges: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 56: | Línia 56: | ||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
||
[http://www.sitges.cat |
*[http://www.sitges.cat/carnaval/ Pàgina web oficial del Carnaval de Sitges 2008] |
||
*[http://www.sitges.cat Web del Ajuntament de Sitges, en dates properes té una secció sobre el Carnaval] |
|||
[http://www.markatu.com Web del grup de percussió sitgetà Markatú Batucada] |
*[http://www.markatu.com Web del grup de percussió sitgetà Markatú Batucada] |
||
Revisió del 21:48, 18 gen 2008
El Carnaval de Sitges és un dels carnavals que es celebren a Catalunya i amb més de 100 anys d'història un dels més emblemàtics del país. Aquesta celebració es produeix entre els mesos de febrer i març segons el calendari litúrgic i comença el Dijous Gras amb l'arribo del rei del Carnaval, el Carnestoltes. Des d'aquest moment i fins al Dimecres de Cendra la vida sitgetana es mou a un nou ritme marcat pel ritme d'aquest peculiar rei.
Els balls i les xatonades són altres elements característics del carnaval i els dos esdeveniments amb més participació són la Rua de la Disbauxa i la Rua de l'Extermini, rues amb més de 2.000 participants disfressats en més de 40 carrosses.
Història
Aquest Carnaval va començar a adquirir rellevància a partir de finals del segle XIX, la raó va ser la aparició de la Societat Recreativa El Retiro fundada l'any 1870 i el Casino Prado Suburense fundat l'any 1877 que van monopolitzar l'activitat social de Sitges. La primera societat solia agrupar els perjudicats per la industrialització i en canvi al Prado s'hi agrupaven els que la industrialització els afavoria. Així l'enfrontament entre aquestes dues societats era continuu i gràcies a aquesta rivalitat quan arribaven les festes del Carnaval ambdues volien lluir-se més que la societat rival. Aquesta competitivitat i malbaratament de recursos va fer que el Carnaval de Sitges fos més espectacular del que estaven habituats els ciutadans de la época començant així a adquirir la seva popularitat.
Als principis del segle XX les carrosses solien ser arrossegades per cavalls en comptes de amb tractors com a l'actualitat. Les festes van perdre notorietat durant la Guerra Civil d'Espanya entre 1936 i 1939 però de seguida van tornar a ser les habituals gràcies a la permissivitat de la administració local.
Així doncs, des de fa més de 100 anys Sitges no ha deixat de celebrar les festes del Carnestoltes tot i que durant temps franquistes es varen amagar amb un altre nom i durant la Guerra Civil van ser gairebé anecdòtiques.
Estil
El Carnaval de Sitges s'ha donat a conèixer per la disbauxa sent la típica més tradicional del Carnaval allò de Per Carnaval tot s'hi val!. Els participants busquen la espectacularitat de les disfresses sempre amb un estil desenfadat i iròniques a diferència del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, un carnaval molt més solemne i tradicional. Algunes colles sitgetanes fan ús de moltes plomes en les seves disfresses buscant un estil similar al brasiler i les carrosses, habitualment arrossegades per un tractor, solen estar molt recarregades d'elements i porten música a un volum molt alt convidant als espectadors a participar de la festa.
Organitzadors
Les colles solen estar agrupades en tres grups: Les que pertanyen a les entitats tradicionals de la localitat: El Retiro i El Prado i les que pertanyen al grup d'Independents.
Colles destacades
Colla CARAHA: En aquest carnaval 2007, aquesta colla de la entitat del Casino Prado Sitges, caracteritzada per estar formada completament per gent jove del poble, ha tingut una importància molt rellevant en ser els encarregats de representar la important figura de la reina del carnaval de Sitges, en el que han ofert al poble de Sitges un sense parar d'espectacle i disbauxa com era d'esperar.
Paperets Club: L'any 2007 aquesta colla ha complert 25 anys i ha organitzat el personatge del Carnestoltes. Sol tirar molt confeti pels carrers aprofitant els retalls que sobren de la impremta del Eco de Sitges i és la que més cops ha organitzat la figura del Carnestoltes.
Des de l'any 2004 aquest grup sitgetà ha introduït els ritmes brasilers més purs (samba batucada, samba reggae...) al Carnaval de Sitges. En poc temps s'han convertit en una de les colles més representatives del Carnaval sitgetà, donat que durant tot l'any viatgen per Espanya fent promoció del mateix.
Durant el carnaval 2007 van presentar Oh, Le, Lé!, la primera Samba Enredo feta mai en català.
Aquesta colla està associada a El Retiro.
Els Matxambrats: Colla creada l'any 1.996, els darrers anys han anat assumint molta més responsabilitat en el Carnaval ja que han organitzat un any la figura del Carnestoltes i dos anys la de la Reina del Carnaval.
Sabor: Anomenada des de l'any 2007 Sabor a Xocolà. Aquesta colla associada al Retiro és una de les més emblemàtiques del Carnaval de Sitges. Normalment integrada només per noies sol portar percussió en directe. L'any 2000 va participar en les campanades de TV3, que varen fer-se a Sitges, en una petita actuació davant de la Fragata juntament amb La Colla Vella de Diables de Sitges.
Colla Jove de Castellers de Sitges: Sol participar de la festa organitzant i decorant una de les carrosses del Carnaval any rere any.
Actes tradicionals
- L'Arribo: Acte en que arriba el rei Carnestoltes, sempre es fa el Dijous Gras i sol variar d'una edició a una altra degut a que cada any la organitza un grup diferent aconseguint així que el públic quedi sorprès per el muntatge de la colla organitzadora.
- Rues infantils: Els més petits també compten amb el seu espai de protagonisme,aquestes rues són sempre a les tardes del dimarts i diumenge de Carnaval.
- Rua de la disbauxa: Es produeix durant la nit del diumenge de Carnaval,hi solen participar al voltant d'unes 50 carrosses i tot i ser un altre dels moments estrella no hi sol haver tants visitants com a la Rua de l'extermini ja que el diumenge a la nit moltes altres poblacions també tenen programats actes de Carnaval.
- Rua de l'extermini: La rua del extermini és el moment més emblemàtic del Carnaval de Sitges i es produeix a la nit del dimarts de carnaval, és quan sol haver-hi molts més visitants ja que en moltes poblacions no es realitza cap celebració el dia abans del enterrament.
- L'enterro: O enterrament de la sardina es produeix durant el capvespre del Dimecres de Cendra i marca el fi de les festes del Carnestoltes habitualment amb un predicot seguit de un castell de focs i la incineració del Carnestoltes.
- La Tequereque Festa: Dissabte a la tarda el grup sitgetà Markatú Batucada recorre el centre històric de la vila amb la seva música, com a preàmbul de les Rues de diumenge i dimarts.
- Xatonades: Ocasions on els participants aprofiten per menjar xató, un plat característic del Garraf i el Penedès del qual Sitges ,com altres poblacions de la zona, en reclama l'origen al disposar al Arxiu de Sitges de la primera referència escrita d'aquest plat.
Llibres
Sitges, El Carnaval - López-Monné, Rafael. Arola Editors (2006)