Mosel·la: diferència entre les revisions
correcció (cas-cat) |
+{{Element hidrografia}} +galeria |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{vegeu3|el riu afluent del [[Rin]]|el departament francès|Mosel·la (departament)}} |
{{vegeu3|el riu afluent del [[Rin]]|el departament francès|Mosel·la (departament)}} |
||
{{Element hidrografia}} |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
'''Mosel·la''' ([[llatí]] ''Mosella'', [[alemany]] ''Mosel'', [[francès]] ''Moselle'') és un riu de [[França]] i [[Alemanya]], afluent del [[Rin]], amb un curs de 550 km. |
'''Mosel·la''' ([[llatí]] ''Mosella'', [[alemany]] ''Mosel'', [[francès]] ''Moselle'') és un riu de [[França]] i [[Alemanya]], afluent del [[Rin]], amb un curs de 550 km. |
||
| Línia 9: | Línia 8: | ||
== El canal Mosa-Mosel·la == |
== El canal Mosa-Mosel·la == |
||
| ⚫ | |||
A l'inici del [[segle XIX]], va haver-hi un projecte gegantí de connectar el Mosel·la i el [[Mosa]] mitjançant d'un canal. Els treballs van començar l'any [[1827]], quan el territori feia part del [[Regne Unit dels Països Baixos]]. La manca de recursos financers, la incertesa política i la vinguda del ferrocarril van contribuir a l'abandonament del projecte. El [[Tractat de Londres (1839)|1839]], quan [[Luxemburg]] va esdevenir un ducat independent en significava la fi definitiva. En romanen uns vestigis impressionants. Hi ha el [[canal de l'Ourthe]] entre [[Lieja]] i [[Comblain-au-Pont]]. A Bernistap, una entitat del municipi de [[Houffalize]], hi ha un túnel transfronterer de 2,5 km que mai no va utilitzar-se. El [[1998]], va ser catalogat com a monument històric. Aquest túnel hauria estat el punt culminant del canal. |
A l'inici del [[segle XIX]], va haver-hi un projecte gegantí de connectar el Mosel·la i el [[Mosa]] mitjançant d'un canal. Els treballs van començar l'any [[1827]], quan el territori feia part del [[Regne Unit dels Països Baixos]]. La manca de recursos financers, la incertesa política i la vinguda del ferrocarril van contribuir a l'abandonament del projecte. El [[Tractat de Londres (1839)|1839]], quan [[Luxemburg]] va esdevenir un ducat independent en significava la fi definitiva. En romanen uns vestigis impressionants. Hi ha el [[canal de l'Ourthe]] entre [[Lieja]] i [[Comblain-au-Pont]]. A Bernistap, una entitat del municipi de [[Houffalize]], hi ha un túnel transfronterer de 2,5 km que mai no va utilitzar-se. El [[1998]], va ser catalogat com a monument històric. Aquest túnel hauria estat el punt culminant del canal. |
||
==Afluents== |
==Afluents== |
||
*[[Saar]] (246 km) |
*[[Saar]] (246 km) |
||
| Línia 28: | Línia 27: | ||
*[[Moselotte]] (47 km) |
*[[Moselotte]] (47 km) |
||
*[[Esch]] (46 km) |
*[[Esch]] (46 km) |
||
== Galeria == |
|||
<gallery> |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
</gallery> |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 04:17, 26 juny 2017
| ||||
| Tipus | Riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| País de la conca | França, Luxemburg i Alemanya | |||
| Entitat territorial administrativa | Vosges (França) i Saarland (Alemanya) | |||
| Localització | Moselle River Source (en)  | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Renània-Palatinat (Alemanya) | |||
| Localització | Coblença | |||
| Desembocadura | Rin | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Afluent | 78
| |||
| Conca hidrogràfica | conca del riu Mosel·la | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 65 m | |||
| Mida | 544 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 28.286 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | 315 m³/s | |||
Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.
Neix a Bussang a 725 m d'altura al vessant occidental dels Vosges; flueix cap al nord des d'Épinal i desaiguava al Mosa fins que fou captat pel Rin per mitjà del Meurthe. Al nord de Nancy rep el Meurthe, passa per Metz i Thionville i després forma la zona de frontera entre Luxemburg i Alemanya, rebent tot seguit al Saar per la dreta i al Sauer per l'esquerra una mica abans de Trier (Trèveris). Rega Renània-Palatinat i finalment desaigua al Rin a Coblença. Part del seu curs és actualment canalitzat.
Ausoni esmenta els noms clàssics d'algun dels seus afluents: Sura (Sour), Pronaea (Prum), Nemesa (Nims), Gelbis (Kill), Erubrus (Ruver), Lesura (Leser), Dralhonus (Drone), Saravus (Saar), i Salmona (Salm).
El canal Mosa-Mosel·la
A l'inici del segle XIX, va haver-hi un projecte gegantí de connectar el Mosel·la i el Mosa mitjançant d'un canal. Els treballs van començar l'any 1827, quan el territori feia part del Regne Unit dels Països Baixos. La manca de recursos financers, la incertesa política i la vinguda del ferrocarril van contribuir a l'abandonament del projecte. El 1839, quan Luxemburg va esdevenir un ducat independent en significava la fi definitiva. En romanen uns vestigis impressionants. Hi ha el canal de l'Ourthe entre Lieja i Comblain-au-Pont. A Bernistap, una entitat del municipi de Houffalize, hi ha un túnel transfronterer de 2,5 km que mai no va utilitzar-se. El 1998, va ser catalogat com a monument històric. Aquest túnel hauria estat el punt culminant del canal.
Afluents
- Saar (246 km)
- Sauer (173 km)
- Meurthe (161 km)
- Kyll (142 km)
- Seille (135 km)
- Madon (98 km)
- Orne (80 km)
- Lieser (74 km)
- Salm (63 km)
- Elzbach (59 km)
- Alf (53 km)
- Vologne (50 km)
- Rupt de Mad (50 km)
- Ruwer (49 km)
- Moselotte (47 km)
- Esch (46 km)
Galeria
-
Mosel·la al seu pas prop de Piesport, Alemanya, a la regió vinícola de Mosel. -
Conca del Mosel·la
-
Vegeu també
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina