Legislació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
== Conceptes generals de la legislació == |
== Conceptes generals de la legislació == |
||
* El [[poder legislatiu]] és l'encarregat de dictar les lleis |
* El [[poder legislatiu]] és l'encarregat de dictar les lleis |
||
* la llei és la font més important del dret, les altres fonts el [[costum]] i els |
* la llei és la font més important del dret, les altres fonts el [[costum]] i els principis generals del [[dret]] només s'apliquen si no existeix una llei al respecte. Es considera que l'[[estat de dret]] és aquell on impera la llei. |
||
* Les societats democràtiques modernes tenen estrictament determinades les atribucions i les competències legislatives. |
* Les societats democràtiques modernes tenen estrictament determinades les atribucions i les competències legislatives. |
||
* En el sistema parlamentari la [[constitució]] constitueix la ''llei de lleis'' i té el caràcter de norma programàtica. |
* En el sistema parlamentari la [[constitució]] constitueix la ''llei de lleis'' i té el caràcter de norma programàtica. |
Revisió del 19:13, 9 set 2017
Tipus | Estatut | ||
---|---|---|---|
Part de | dret estatutari | ||
Causa | procés legislatiu | ||
Format per | |||
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat. La llei és una norma jurídica de caràcter general i obligatori.
Conceptes generals de la legislació
- El poder legislatiu és l'encarregat de dictar les lleis
- la llei és la font més important del dret, les altres fonts el costum i els principis generals del dret només s'apliquen si no existeix una llei al respecte. Es considera que l'estat de dret és aquell on impera la llei.
- Les societats democràtiques modernes tenen estrictament determinades les atribucions i les competències legislatives.
- En el sistema parlamentari la constitució constitueix la llei de lleis i té el caràcter de norma programàtica.
- Està establerta una jerarquia en les lleis de forma que un òrgan jeràrquicament inferior no pot envair la competència legislativa del superior.
Diversos tipus de lleis
- Llei ordinària: Emanada de l'òrgan parlamentari per exemple la Llei Orgànica
- Llei fonamental és la que estableix principis pels quals haurà de regir-se la legislació d'un país; sol denominar-se Constitució. La Constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic, ja que està per sobre de qualsevol llei
- Llei dictada pel govern per l'execució de les anteriors: Lleis i normes amb rang inferior al de la llei com el decret i reglament.
- És habitual qualificar les lleis segons l'activitat afectada. Per exemple: llei tributària, llei laboral, llei pressupostària, etc.
- Quan la llei o convenció escrita resta sense efecte, que no s'aplica, s'anomena lletra morta.[1]