Art trobat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 14: Línia 14:
''Fountain'', un orinal que ell va signar amb el pseudònim "R. Mutt", revoluciona el món de l'art el [[1917]]. ''Egouttoir'' o ''Herisson'', prestatge per a assecar ampolles signat per Duchamp, es considera que és el primer ''ready-made'' "pur".<ref name="Magi2011">{{cite book|author=Paola Magi|title=Treasure Hunt with Marcel Duchamp|url=https://books.google.com/books?id=Yydj8yIaxooC&pg=PA24|year=2011|publisher=Edizioni Archivio Dedalus|isbn=978-88-904748-7-3|pages=24–}}</ref>
''Fountain'', un orinal que ell va signar amb el pseudònim "R. Mutt", revoluciona el món de l'art el [[1917]]. ''Egouttoir'' o ''Herisson'', prestatge per a assecar ampolles signat per Duchamp, es considera que és el primer ''ready-made'' "pur".<ref name="Magi2011">{{cite book|author=Paola Magi|title=Treasure Hunt with Marcel Duchamp|url=https://books.google.com/books?id=Yydj8yIaxooC&pg=PA24|year=2011|publisher=Edizioni Archivio Dedalus|isbn=978-88-904748-7-3|pages=24–}}</ref>


Els [[dadaisme|dadaistes]] s'apropien ràpidament d'aquesta nova possibilitat conceptual. L''''art trobat''' esdevé, per a artistes com [[Francis Picabia]] i [[Man Ray]], un element indispensable del seu llenguatge artístic.<ref name="Bordier2012">{{cite book|author=Roger Bordier|title=L'Art moderne et l'objet|url=https://books.google.com/books?id=6Tan0oxwbZAC&pg=PT54|date=5 November 2012|publisher=Albin Michel|isbn=978-2-226-23229-8|pages=54–}}</ref><ref name="Siôn2007">{{cite book|author=Pwyll ap Siôn|title=The Music of Michael Nyman: Texts, Contexts and Intertexts|url=https://books.google.com/books?id=4VNjLMkPcUQC&pg=PA8|year=2007|publisher=Ashgate Publishing, Ltd.|isbn=978-1-85928-210-6|pages=8–}}</ref>
Els [[dadaisme|dadaistes]] s'apropien ràpidament d'aquesta nova possibilitat conceptual. L''''art trobat''' esdevé, per a artistes com [[Francis Picabia]] i [[Man Ray]], un element indispensable del seu llenguatge artístic.<ref name="Bordier2012">{{cite book|author=Roger Bordier|title=L'Art moderne et l'objet|url=https://books.google.com/books?id=6Tan0oxwbZAC&pg=PT54|date=5 November 2012|publisher=Albin Michel|isbn=978-2-226-23229-8|pages=54–}}</ref><ref name="Siôn2007">{{cite book|author=Pwyll ap Siôn|title=The Music of Michael Nyman: Texts, Contexts and Intertexts|url=https://books.google.com/books?id=4VNjLMkPcUQC&pg=PA8|year=2007|publisher=Ashgate Publishing, Ltd.|isbn=978-1-85928-210-6|pages=8–}}</ref><ref name="Karlstrom1996">{{cite book|author=Paul J. Karlstrom|title=On the Edge of America: California Modernist Art, 1900-1950|url=https://books.google.com/books?id=IGLAo4Z8F8QC&pg=PA192|year=1996|publisher=University of California Press|isbn=978-0-520-08850-4|pages=192–}}</ref>


==Bibliografia==
==Bibliografia==

Revisió del 18:06, 15 nov 2017

Fountaine, de von Freytag-Loringhoven[1]

L'expressió «art trobat» -equivalent a l'expressió francesa objet trouvé, objecte trobat- descriu l'art creat a partir de l'ús no disfressat, però sovint modificat, d'objectes que normalment no es consideren artístics i tenen una funció mundana i utilitària. Les obres d'aquest tipus s'anomenen ready-made quan l'artista no ha fet pràcticament cap modificació en l'objecte trobat. Durant un temps, Marcel Duchamp es va adjudicar ser el pioner de l'art trobat a principis del segle XX,[2] però despés s'ha demostrat que que va robar el reconeixement i gran part de l'obra a Elsa von Freytag-Loringhoven, mare del dadaisme i dels objectes trobats, de qui Duchamp va aprendre, tenint ella gran influència sobre ell, a l'obra que sí que veritablement era d'ell.[1][3]

L'artista descontextualitza l'objecte trobat i el situa en un nou espai, on adquireix un nou significat quan l'introdueix en una galeria o museu. L'objecte mundà es converteix en un objecte sagrat. La idea de dignificar objectes corrents, d'aquesta manera, era originalment un desafiament impactant, era un qüestionament al consens ferm, a la distinció acceptada entre què era considerat art per oposició a allò que no ho era. Encara que avui dia es tracta d'una pràctica establerta en el món de l'art, continua despertant hostilitat entre els mitjans de comunicació i l'opinió pública.

L'art trobat ho és a partir d'objectes que poden ser naturals o manufacturats, exposats tal com són o lleugerament modificats. El fet de ser designats amb un títol i exposats en un àmbit artístic és la primordial modificació.

Història

God, 1917
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El 1915, Marcel Duchamp utilitza el terme anglosaxó ready-made, ja finalitzat, per a referir-se al seu art trobat.[4]

El 1912, Duchamp se sent rebutjat pel grup cubista pel mal acolliment que té la pintura Nu descendant un escalier, núm. 2. Aquesta és exposada al públic per primer cop a la Galeria Dalmau de Barcelona.[5] Duchamp construeix el seu primer ready-made, titulat Roue de bicyclette el 1913, acoblant un tamboret a una roda de bicicleta.[6] D'aquesta manera, el tamboret i la roda perden la funcionalitat per la qual van ser construïts. Fountain, un orinal que ell va signar amb el pseudònim "R. Mutt", revoluciona el món de l'art el 1917. Egouttoir o Herisson, prestatge per a assecar ampolles signat per Duchamp, es considera que és el primer ready-made "pur".[7]

Els dadaistes s'apropien ràpidament d'aquesta nova possibilitat conceptual. L'art trobat esdevé, per a artistes com Francis Picabia i Man Ray, un element indispensable del seu llenguatge artístic.[8][9][10]

Bibliografia

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 John Higgs, Making Sense of the Twentieth Century, Weidenfeld & Nicolson, 2015 ISBN 9780297870890 (anglès)
  2. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.202. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014]. 
  3. ↑ David M. Lubin. Grand Illusions: American Art and the First World War. Oxford University Press, 6 April 2016, p. 305–. ISBN 978-0-19-021862-1. 
  4. ↑ Gérard Durozoi. Diccionario Akal de Arte del Siglo XX. Ediciones AKAL, 9 June 1997, p. 541–. ISBN 978-84-460-0630-5. 
  5. ↑ Mercè Vidal i Jansà. 1912, l'Exposició d'art cubista de les Galeries Dalmau. Edicions Universitat Barcelona, 1996, p. 49–. ISBN 978-84-475-1383-3. 
  6. ↑ Bernard Marcadé. Marcel Duchamp: Puentes Entre La Alimentacion Y El/ Bridges Between Feeding and. Libros del Zorzal, 30 June 2008, p. 98–. ISBN 978-987-599-115-6. 
  7. ↑ Paola Magi. Treasure Hunt with Marcel Duchamp. Edizioni Archivio Dedalus, 2011, p. 24–. ISBN 978-88-904748-7-3. 
  8. ↑ Roger Bordier. L'Art moderne et l'objet. Albin Michel, 5 November 2012, p. 54–. ISBN 978-2-226-23229-8. 
  9. ↑ Pwyll ap Siôn. The Music of Michael Nyman: Texts, Contexts and Intertexts. Ashgate Publishing, Ltd., 2007, p. 8–. ISBN 978-1-85928-210-6. 
  10. ↑ Paul J. Karlstrom. On the Edge of America: California Modernist Art, 1900-1950. University of California Press, 1996, p. 192–. ISBN 978-0-520-08850-4. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art trobat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Art_trobat&oldid=19185930»