Vicent Marzo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Afegir categories i esmenar errada de pàgina en ref. |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Va ser deixeble d'[[Ignasi Vergara]] i alumne de l'[[Acadèmia de Sant Carles]] de València, de la qual més tard en seria acadèmic, professor de matemàtiques i fins i tot, director general l'any [[1812]]. <ref>{{citar ref | cognom = | nom = | títol = Gran Enciclopedia de la C.V. Vol. IX | editorial = Prensa Valenciana | lloc = València | data = 2005 | pàgines = 386 | url = | llengua = castellà | isbn = 84-87502-56-3 }}</ref> |
Va ser deixeble d'[[Ignasi Vergara]] i alumne de l'[[Acadèmia de Sant Carles]] de València, de la qual més tard en seria acadèmic, professor de matemàtiques i fins i tot, director general l'any [[1812]]. <ref>{{citar ref | cognom = | nom = | títol = Gran Enciclopedia de la C.V. Vol. IX | editorial = Prensa Valenciana | lloc = València | data = 2005 | pàgines = 386 | url = | llengua = castellà | isbn = 84-87502-56-3 }}</ref> |
||
Les seues obres són poc conegudes malgrat la seua importància, car la majoria d'elles han estat destruïdes darrerament, com l'immens palau dels comtes de [[Parcent]] (de la fi del [[segle XVIII]]), a on hi havia també els telers de seda, o els banys de l'Hospital General, ambdues obres a València. Cal esmentar així mateix l'altar major de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, d'estil neoclàssic ([[Catedral de València]]),<ref>{{GEC|0040890|Vicent Marzo}}</ref> i també va ser l'autor dels plànols de l'església de la Mercè de [[Barcelona]]. <ref>{{citar ref | títol = Marzo, Vicente (a ArteHistoria) | editor = | obra = | data = | url = http://www.artehistoria.com/v2/personajes/2675.htm | llengua = castellà| consulta = 31 de gener 2018}}</ref> A banda, va fer actuacions arquitectòniques com la renovació de la [[Col·legiata de Santa Maria de Gandia|Col·legiata de Santa Maria]] de [[Gandia]], el cambril i el retaule de l'església de Sant Miquel de [[Llíria]], el disseny de dos retaules a l'església de [[Xestalgar]] <ref>{{citar ref | cognom = Bérchez | nom = Joaquín| títol = Los inicios del academicismo en Valencia: Antonio Gilabert| editorial = Federico Doménech | lloc = València | data = 1987 | pàgines = |
Les seues obres són poc conegudes malgrat la seua importància, car la majoria d'elles han estat destruïdes darrerament, com l'immens palau dels comtes de [[Parcent]] (de la fi del [[segle XVIII]]), a on hi havia també els telers de seda, o els banys de l'Hospital General, ambdues obres a València. Cal esmentar així mateix l'altar major de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, d'estil neoclàssic ([[Catedral de València]]),<ref>{{GEC|0040890|Vicent Marzo}}</ref> i també va ser l'autor dels plànols de l'església de la Mercè de [[Barcelona]]. <ref>{{citar ref | títol = Marzo, Vicente (a ArteHistoria) | editor = | obra = | data = | url = http://www.artehistoria.com/v2/personajes/2675.htm | llengua = castellà| consulta = 31 de gener 2018}}</ref> A banda, va fer actuacions arquitectòniques com la renovació de la [[Col·legiata de Santa Maria de Gandia|Col·legiata de Santa Maria]] de [[Gandia]], el cambril i el retaule de l'església de Sant Miquel de [[Llíria]], el disseny de dos retaules a l'església de [[Xestalgar]] <ref>{{citar ref | cognom = Bérchez | nom = Joaquín| títol = Los inicios del academicismo en Valencia: Antonio Gilabert| editorial = Federico Doménech | lloc = València | data = 1987 | pàgines = 168-169| url = | llengua = castellà | isbn = 978-84-85402-43-4}}</ref> o els plànols de l'[[església del Santíssim Sacrament (Almàssera)]]. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
[[Categoria:Arquitectes valencians]] |
[[Categoria:Arquitectes valencians]] |
||
[[Categoria:Arquitectes valencians històrics]] |
|||
[[Categoria:Arquitectes de València]] |
|||
Revisió del 21:34, 31 gen 2018
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1763 València |
| Mort | 1824 (60/61 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, professor |
| Membre de | |
| Professors | Ignasi Vergara |
Vicent Marzo (València 1763 - 1824) fou un arquitecte valencià de l'època neoclàssica.
Biografia i obres
Va ser deixeble d'Ignasi Vergara i alumne de l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual més tard en seria acadèmic, professor de matemàtiques i fins i tot, director general l'any 1812. [1]
Les seues obres són poc conegudes malgrat la seua importància, car la majoria d'elles han estat destruïdes darrerament, com l'immens palau dels comtes de Parcent (de la fi del segle XVIII), a on hi havia també els telers de seda, o els banys de l'Hospital General, ambdues obres a València. Cal esmentar així mateix l'altar major de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, d'estil neoclàssic (Catedral de València),[2] i també va ser l'autor dels plànols de l'església de la Mercè de Barcelona. [3] A banda, va fer actuacions arquitectòniques com la renovació de la Col·legiata de Santa Maria de Gandia, el cambril i el retaule de l'església de Sant Miquel de Llíria, el disseny de dos retaules a l'església de Xestalgar [4] o els plànols de l'església del Santíssim Sacrament (Almàssera).
Referències
- ↑ Gran Enciclopedia de la C.V. Vol. IX (en castellà). València: Prensa Valenciana, 2005, p. 386. ISBN 84-87502-56-3.
- ↑ «Vicent Marzo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Marzo, Vicente (a ArteHistoria)» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2018].
- ↑ Bérchez, Joaquín. Los inicios del academicismo en Valencia: Antonio Gilabert (en castellà). València: Federico Doménech, 1987, p. 168-169. ISBN 978-84-85402-43-4.