Francesc Bayarri i Moreno: diferència entre les revisions
Obra i altres modificacions i afegits |
m Enllaços i cites |
||
| Línia 34: | Línia 34: | ||
*{{AELC|bayarrif}} |
*{{AELC|bayarrif}} |
||
*Web de [http://www.bayarri.info Francesc Bayarri] |
*Web de [http://www.bayarri.info Francesc Bayarri] |
||
*[http://www.llibresvalencians.com/Francesc-Bayarri_va_17_28_0.html Francesc Bayarri] a [http://www.llibresvalencians.com/ FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura] |
|||
*{{Ref-web|url=https://valenciaplaza.com/companyia-austrohongaresa-de-vapors-el-somni-editorial-dun-pare-encarnat-en-la-seua-filla|títol=Companyia Austrohongaresa de Vapors: el somni editorial d’un pare encarnat en la seua filla|consulta=9 de juliol 2018|llengua=|editor=valenciaplaza.com|data=}} |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 19:28, 10 jul 2018
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1961 (62/63 anys) Almàssera (Horta Nord) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Francesc Bayarri (Almàssera, L'Horta, 1961)[1] és un periodista i escriptor valencià. Actualment és el cap de premsa de la Universitat de València.
Francesc Bayarri fou el primer cap d'informatius de Ràdio Nou, i anteriorment va treballar un any en Radiocadena. Però la seua activitat professional s'ha centrat en la premsa escrita: Noticias al Día, Levante-EMV i El País. Ha escrit les novel·les L'avió del migdia, premi València de narrativa en 2001[2]; Febrer; Cita a Sarajevo, premi dels Escriptors Valencians 2007; València sic transit (2016),[3] editada per la Companyia Austrohongaresa de Vapors; i Matar Joan Fuster (i altres històries), publicada en 2018 per la Companyia Austrohongaresa de Vapors. Cita a Sarajevo està traduïda al castellà i a l'anglès.
També ha traduït la biografia Amado Granell. El valencià que va alliberar París,[4] de Cyril Garcia; i La Barraca, de Vicent Blasco Ibáñez, totes dues editades per la Companyia Austrohongaresa de Vapors en 2016.
Ha participat en els llibres col·lectius Nosaltres, exvalencians i País Valencià. Segle XXI. Vint-i-una reflexions crítiques. Durant una dècada va ser secretari de la Unió de Periodistes Valencians. Formava part de la junta directiva de Valencians pel Canvi, plataforma cívica creada el 1999[5].
Obra
Novel·les
- L'avió del migdia, 2002
- Febrer, 2004
- Cita a Sarajevo, 2006
- València sic transit, 2016
Estudis i assaigs
- Nosaltres exvalencians (obra col·lectiva), 2005
- Matar Joan Fuster (i altres històries), 2018
Traduccions
- Amado Granell. El valencià que va alliberar París (Cyril Garcia), 2016. Trad. del francés
- La barraca (V. Blasco Ibáñez), 2017. Trad. del castellà
Enllaços externs
- «Francesc Bayarri i Moreno». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Web de Francesc Bayarri
- Francesc Bayarri a FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Referències
- ↑ «Francesc Bayarri». [Consulta: 9 juliol 2018].
- ↑ «Francesc Bayarri gana el Magnànim con una novela sobre la transición valenciana» (en castellà). El País, 22-09-2001.
- ↑ «Notícia diari Levante-EMV». [Consulta: 2 març 2016].
- ↑ «Notícia diari Levante-EMV». [Consulta: 17 maig 2016].
- ↑ «Valencians pel Canvi llama contra la crisis “económica, política y ética”» (en castellà). El País, 22-02-2012.