Teatre (edifici): diferència entre les revisions
m espais als encapçalaments |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
[[Fitxer:ThéatreEpidaure.jpg|thumb|250px|right|Teatre d'Epidaure, Grècia]] |
[[Fitxer:ThéatreEpidaure.jpg|thumb|250px|right|Teatre d'Epidaure, Grècia]] |
||
Un '''edifici teatral''', o també '''teatre''' o '''sala''', és un [[edifici]] dissenyat específicament per a presentar-hi [[espectacle]]s, no sempre [[obres teatrals]]. En la creació i programació dels espectacles que s'hi representen repercuteixen tant aspectes [[físic]]s de la [[construcció]] (tals com la ubicació, morfologia o aforament, per exemple) com la propietat i la [[política]] del lloc teatral, incloent-hi el caràcter públic o privat de la propietat, alguna possible especialització i el tipus de [[espectador|públic]] a qui va dirigit.<ref>Ramón X. Roselló, ''Anàlisi de l'obra teatral'', editat per L'Abadia de Montserrat, [[2011]]. ISBN |
Un '''edifici teatral''', o també '''teatre''' o '''sala''', és un [[edifici]] dissenyat específicament per a presentar-hi [[espectacle]]s, no sempre [[obres teatrals]]. En la creació i programació dels espectacles que s'hi representen repercuteixen tant aspectes [[físic]]s de la [[construcció]] (tals com la ubicació, morfologia o aforament, per exemple) com la propietat i la [[política]] del lloc teatral, incloent-hi el caràcter públic o privat de la propietat, alguna possible especialització i el tipus de [[espectador|públic]] a qui va dirigit.<ref>Ramón X. Roselló, ''Anàlisi de l'obra teatral'', editat per L'Abadia de Montserrat, [[2011]]. {{ISBN|9788498834437}} {{ca}}</ref> |
||
Els arquitectes romans van haver de crear uns espais per a la vida de la col·lectivitat, alguns d'una gran bellesa i perfecció, entre aquests els teatres. Les obres [[art]]ístiques que s'hi presentaven van prendre el nom de ''[[teatre]]''. Aquestes edificacions han evolucionat al llarg del temps. |
Els arquitectes romans van haver de crear uns espais per a la vida de la col·lectivitat, alguns d'una gran bellesa i perfecció, entre aquests els teatres. Les obres [[art]]ístiques que s'hi presentaven van prendre el nom de ''[[teatre]]''. Aquestes edificacions han evolucionat al llarg del temps. |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
== Les parts del teatre == |
== Les parts del teatre == |
||
Les parts d'un teatre tradicional occidental es poden dividir en les parts de l'[[escenari]] ([[prosceni]], [[teló]], fossa, trapes, etc), (l'espai per) l'orquestra, les parts de la [[rereescena]] ([[bambolines]], [[camerinos]], magatzems, etc) i altres parts tècniques, i les del lloc del [[espectador|públic]]. Aquests últims espais inclouen el vestíbul, el distribuïdor, i les parts on s'asseu el públic: la [[platea (teatre)|platea]] (planta baixa o pati de butaques), els pisos, amb [[llotges]] (compartiments amb butaques) o sense, i, si és un teatre molt gran, el galliner (l'últim pis).<ref>Ramón X. Roselló, ''Anàlisi de l'obra teatral'', editat per L'Abadia de Montserrat, [[2011]], p. 75-76. ISBN |
Les parts d'un teatre tradicional occidental es poden dividir en les parts de l'[[escenari]] ([[prosceni]], [[teló]], fossa, trapes, etc), (l'espai per) l'orquestra, les parts de la [[rereescena]] ([[bambolines]], [[camerinos]], magatzems, etc) i altres parts tècniques, i les del lloc del [[espectador|públic]]. Aquests últims espais inclouen el vestíbul, el distribuïdor, i les parts on s'asseu el públic: la [[platea (teatre)|platea]] (planta baixa o pati de butaques), els pisos, amb [[llotges]] (compartiments amb butaques) o sense, i, si és un teatre molt gran, el galliner (l'últim pis).<ref>Ramón X. Roselló, ''Anàlisi de l'obra teatral'', editat per L'Abadia de Montserrat, [[2011]], p. 75-76. {{ISBN|9788498834437}} {{ca}}</ref> |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 12:43, 17 ago 2018
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Ús | teatre  | ||
| Format per | front of house (en)  stage tower (en) rereescena escena espai de teatre | ||
Un edifici teatral, o també teatre o sala, és un edifici dissenyat específicament per a presentar-hi espectacles, no sempre obres teatrals. En la creació i programació dels espectacles que s'hi representen repercuteixen tant aspectes físics de la construcció (tals com la ubicació, morfologia o aforament, per exemple) com la propietat i la política del lloc teatral, incloent-hi el caràcter públic o privat de la propietat, alguna possible especialització i el tipus de públic a qui va dirigit.[1]
Els arquitectes romans van haver de crear uns espais per a la vida de la col·lectivitat, alguns d'una gran bellesa i perfecció, entre aquests els teatres. Les obres artístiques que s'hi presentaven van prendre el nom de teatre. Aquestes edificacions han evolucionat al llarg del temps.
Actualment encara existeixen teatres, en alguns dels quals, a més de per a veure teatre, s'usen per a altres coses, com per exemple sales de ball o passis de cinema. D'altra banda, avui no tot el teatre que es fa es representa en teatres; de vegades es pot veure en molts indrets, incloent-hi altres tipus de sales, edificis públics o privats, terrats particulars o al mig del carrer.
Les parts del teatre
Les parts d'un teatre tradicional occidental es poden dividir en les parts de l'escenari (prosceni, teló, fossa, trapes, etc), (l'espai per) l'orquestra, les parts de la rereescena (bambolines, camerinos, magatzems, etc) i altres parts tècniques, i les del lloc del públic. Aquests últims espais inclouen el vestíbul, el distribuïdor, i les parts on s'asseu el públic: la platea (planta baixa o pati de butaques), els pisos, amb llotges (compartiments amb butaques) o sense, i, si és un teatre molt gran, el galliner (l'últim pis).[2]
Vegeu també
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre |
- ↑ Ramón X. Roselló, Anàlisi de l'obra teatral, editat per L'Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834437 (català)
- ↑ Ramón X. Roselló, Anàlisi de l'obra teatral, editat per L'Abadia de Montserrat, 2011, p. 75-76. ISBN 9788498834437 (català)