Gai Sulpici Galba (qüestor 120 aC): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
retoc i referència |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Gai Sulpici Servi Galba''' (''Caius Sulpicius Servius F. Galba'') |
'''Gai Sulpici Servi Galba''' (''Caius Sulpicius Servius F. Galba'') va ser un [[magistrat romà]]. Era fill del cònsol [[Servi Sulpici Servi Galba]] i sogre de [[Publi Licini Cras Dives Mucià]]. Formava part de la [[gens Sulpícia]], i era de la família dels [[Galba (família)|Galba]], d'origen [[Patrici (classe romana)|patrici]]. |
||
Va ser [[questor]] l'any [[120 aC]]. Durant les converses amb [[Jugurta]] va ser acusat d'haver estat subornat pel rei númida i va ser condemnat el [[110 aC]] per la ''[[Lex Mamilia de senatoribus]]''. [[Ciceró]] va llegir la seva defensa quan encara era un noi. Quan es va celebrar el judici era [[Pontífexs romans|pontífex]] i va ser el primer membre del col·legi de pontífexs a ser condemnat per un ''judicium publicum''.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=205-206 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref> |
|||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
{{ORDENA:Sulpici Servi Galba, Gai}} |
{{ORDENA:Sulpici Servi Galba, Gai}} |
||
Revisió del 22:00, 22 març 2019
| Nom original | (la) Gaius Sulpicius Galba  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Roma |
| Qüestor | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Fills | Servius Sulpicius Galba (en)  |
| Pare | Servi Sulpici Galba |
Gai Sulpici Servi Galba (Caius Sulpicius Servius F. Galba) va ser un magistrat romà. Era fill del cònsol Servi Sulpici Servi Galba i sogre de Publi Licini Cras Dives Mucià. Formava part de la gens Sulpícia, i era de la família dels Galba, d'origen patrici.
Va ser questor l'any 120 aC. Durant les converses amb Jugurta va ser acusat d'haver estat subornat pel rei númida i va ser condemnat el 110 aC per la Lex Mamilia de senatoribus. Ciceró va llegir la seva defensa quan encara era un noi. Quan es va celebrar el judici era pontífex i va ser el primer membre del col·legi de pontífexs a ser condemnat per un judicium publicum.[1]
Referències
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 205-206.