Legislació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Legislació espanyola: falta ortogràfica |
m bot: - dríguez|2004|p=69}} Es possible + dríguez|2004|p=69}} És possible |
||
| Línia 28: | Línia 28: | ||
Tipus de lleis:{{sfn|Rebollo Delgado|Pais Rodríguez|2004|p=71}} |
Tipus de lleis:{{sfn|Rebollo Delgado|Pais Rodríguez|2004|p=71}} |
||
:Segons la seua tramitació:{{sfn|Rebollo Delgado|Pais Rodríguez|2004|p=71}} |
:Segons la seua tramitació:{{sfn|Rebollo Delgado|Pais Rodríguez|2004|p=71}} |
||
* [[Llei orgànica]]: Requereix d'una majoria absoluta (176 vots) al Congrés dels Diputats per a la seua aprovació total.{{sfn|Rebollo Delgado|Pais Rodríguez|2004|p=69}} |
* [[Llei orgànica]]: Requereix d'una majoria absoluta (176 vots) al Congrés dels Diputats per a la seua aprovació total.{{sfn|Rebollo Delgado|Pais Rodríguez|2004|p=69}} És possible que una llei orgànica no ho siga totalment, establint quins articles són de caràcter ordinari.{{sfn|Rebollo Delgado|Pais Rodríguez|2004|p=71}} |
||
* [[Llei ordinària]], que és d'un dels dos subtipus:{{sfn|Rebollo Delgado|Pais Rodríguez|2004|p=71}} |
* [[Llei ordinària]], que és d'un dels dos subtipus:{{sfn|Rebollo Delgado|Pais Rodríguez|2004|p=71}} |
||
**Llei de Ple: Per a la seua elaboració passa pel Ple, després per la Comissió i per la fase de Ponència per les dos cambres (Congrés i Senat). |
**Llei de Ple: Per a la seua elaboració passa pel Ple, després per la Comissió i per la fase de Ponència per les dos cambres (Congrés i Senat). |
||
Revisió del 18:47, 22 abr 2019
| |||
| Tipus | Estatut  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | dret estatutari | ||
| Causa | procés legislatiu | ||
| Format per | |||
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.[1] La llei és una norma jurídica de caràcter general i obligatori.[2]
Conceptes generals de la legislació
- El poder legislatiu és l'encarregat de dictar les lleis
- la llei és la font més important del dret, les altres fonts el costum i els principis generals del dret només s'apliquen si no existeix una llei al respecte. Es considera que l'estat de dret és aquell on impera la llei.
- Les societats democràtiques modernes tenen estrictament determinades les atribucions i les competències legislatives.
- En el sistema parlamentari la constitució constitueix la llei de lleis i té el caràcter de norma programàtica.
- Està establerta una jerarquia en les lleis de forma que un òrgan jeràrquicament inferior no pot envair la competència legislativa del superior.
Diversos tipus de lleis
- Llei ordinària: Emanada de l'òrgan parlamentari per exemple la Llei Orgànica
- Llei fonamental és la que estableix principis pels quals haurà de regir-se la legislació d'un país; sol denominar-se Constitució. La Constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic, ja que està per sobre de qualsevol llei
- Llei dictada pel govern per l'execució de les anteriors: Lleis i normes amb rang inferior al de la llei com el decret i reglament.
- És habitual qualificar les lleis segons l'activitat afectada. Per exemple: llei tributària, llei laboral, llei pressupostària, etc.
- Quan la llei o convenció escrita resta sense efecte, que no s'aplica, s'anomena lletra morta.[3]
Legislació espanyola
Les lleis espanyoles es caracteritzen, tal com explica la Constitució espanyola de 1978, per:[4]
- Emanar d'una majoria d'un parlament (siguen les Corts Generals o siga una Assemblea legislativa autonòmica) o d'un poder executiu.
- Té una posició rellevant en l'ordenament jurídic espanyol actual.
- Pot ser modificada o derogada per altres lleis i pot modificar o derogar normes de rang inferior (els reglaments).
- Estan subordinades a la Constitució.
- Els efectes de la llei són generals (principi d'igualtat).
La producció de lleis està limitada pels requisits procedimentals establerts a la Constitució, els Reglaments Parlamentaris i altres normes. Si el legislador s'extralimita, actuen els mecanismes de defensa de la Constitució.[5]
Tipus de lleis:[6]
- Segons la seua tramitació:[6]
- Llei orgànica: Requereix d'una majoria absoluta (176 vots) al Congrés dels Diputats per a la seua aprovació total.[7] És possible que una llei orgànica no ho siga totalment, establint quins articles són de caràcter ordinari.[6]
- Llei ordinària, que és d'un dels dos subtipus:[6]
- Llei de Ple: Per a la seua elaboració passa pel Ple, després per la Comissió i per la fase de Ponència per les dos cambres (Congrés i Senat).
- Llei de Comissió: La seua elaboració la fa solament la Comissió Legislativa Permanent que li correspon sense passar pel Ple.
- Segons la seua procedència:[8]
- Llei parlamentària: que poden provenir de les Corts Generals o de les Assemblees legislatives autonòmiques.
- Llei del govern, malgrat que no són considerades estrictament com a lleis. Poden ser: Decret-llei o Decrets legislatius.
- Segons la matèria que regulen:[8]
- Llei de Pressupostos Generals de l'Estat
- Llei Marc
- Llei de transferències
- Llei de delegació
- Llei d'harmonització
Quan hi ha un conflicte entre una llei autonòmica i una estatal hi ha conflicte de criteris entre el Tribunal Constitucional i el Contenciós-administrativa.[9]
Referències
- ↑ «Legislació». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 12 febrer 2019].
- ↑ «Llei». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 12 febrer 2019].
- ↑ «Legislació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 67.
- ↑ Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 68.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 71.
- ↑ Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 69.
- ↑ 8,0 8,1 Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 72.
- ↑ Velasco Caballero, Francisco «¿Qué pueden hacer los jueces cuando una ley autonómica y una ley estatal entran en contradicción?». Centro de Investigación sobre Justicia Administrativa, 28-07-2015 [Consulta: 15 abril 2019].
Bibliografia
- Rebollo Delgado, Lucrecio; Pais Rodríguez, Ramón. Introducción al derecho I (Derecho público). Madrid: Dykinson, 2004. ISBN 84-9772-331-7.