Revisió del 13:10, 28 maig 2019

Els dragons^[1] són rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae), així com moltes altres espècies de rèptil de diferent grups.

Exemples de rèptils anomenats dragons=

Dragó
Nom comú sense valor taxonòmic
Organismes amb aquest nom
	família Gekkonidae; Dragó de Komodo, etc.

Membre de la família dels gecònids.<refname=dra>Dragó - DIEC</ref>
Rèptil saure d’altres famílies, com ara els agàmids i els varànids, generalment de mida gran, o bé mitjana, amb crestes i altres replegaments cutanis extensibles.
Dragó comú (Tarentola mauritanica).
Dragó rosat (Hemidactylus turcicus).
Dragó aquàtic (Physignatus spp.) (agàmids).
Dragó de Komodo (Varanus komodoensis) (varànids)

Dragó volador (Draco) (agàmids).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dragó

↑ «dragó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[1] «dragó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Nom vulgar | inclou = família [[Gekkonidae]]<br>[[Dragó de Komodo]], etc.}}
-{{vegeu|el rèptil|Dragó (desambiguació)}}
+Els '''dragons'''<ref>{{diec|dragó|text=dragó}}</ref> són [[rèptils]] de la [[Família (biologia)|família]] dels [[gecònids]] (Gekkonidae), així com moltes altres espècies de rèptil de diferent grups.
-{{Infotaula ésser viu
-| periode   = [[Ypresià]] – actualitat
-| imatge    = Geco Tarentola mauritanica.JPG
-| peu       = [[Dragó comú]]
-| autoritat = {{Versaleta|[[John Edward Gray|Gray]]}}, [[1825]]
-}}
-Els '''dragons'''<ref>{{diec|dragó|text=dragó}}</ref> són [[rèptils]] de la [[Família (biologia)|família]] dels gecònids (''Gekkonidae''). N'existeixen unes 950 espècies repartides en 51 [[gènere (biologia)|gèneres]],<ref>The Reptile Database http://www.reptile-database.org</ref><ref>Han, D., K. Zhou, & A. M. Bauer. 2004. Phylogenetic relationships among gekkotan lizards inferred from c-mos nuclear DNA sequences and a new classification of the Gekkota. Biological Journal of the Linnean Society 83: 353– 368.</ref><ref>Gamble, T., A. M. Bauer, E. Greenbaum, & T.R. Jackman. 2008. Out of the blue: A novel, trans-Atlantic clade of geckos (Gekkota, Squamata). Zoologica Scripta 37: 355-366.</ref><ref>Gamble, T., A. M. Bauer, E. Greenbaum, & T.R. Jackman. 2008. Evidence for Gondwanan vicariance in an ancient clade of gecko lizards. Journal of Biogeography 35: 88-104</ref><ref>Gamble, T., A. M. Bauer, G. R. Colli, E. Greenbaum, and T.R. Jackman, L. J. Vitt and A. M. Simons. 2011. Coming to America: Multiple Origins of New World Geckos. Journal of Evolutionary Biology 24:231-244.</ref><ref>[http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0039429 Gamble, T., E. Greenbaum, T.R. Jackman, A.P. Russell, and A.M. Bauer. 2012. Repeated origin and loss of adhesive toepads in geckos. PLoS ONE 7:e39429]</ref> distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre [[espècies]] a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets són recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten d'enfilar-se per superfícies llises.
+=Exemples de rèptils anomenats dragons==
-== Espècies autòctones dels Països Catalans ==
-Als [[Països Catalans]] trobem dues espècies de dragons: el dragó comú (''[[Tarentola mauritanica]]'') i el dragó rosat (''[[Hemidactylus turcicus]]''). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart [[dit]]s de cada [[peu]], mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits.
+* Membre de la família dels  gecònids.<refname=dra>[https://mdlc.iec.cat/results.asp Dragó - [[DIEC]]]</ref>
+* Rèptil saure d’altres famílies, com ara els agàmids i els varànids, generalment de mida gran, o bé mitjana, amb crestes i altres replegaments cutanis extensibles.
+*[[Dragó comú]] (''Tarentola mauritanica'').
+*[[Dragó rosat]] (''Hemidactylus turcicus'').
+* [[Dragó aquàtic]] (''[[Physignatus]]'' spp.) (agàmids).
+*[[Dragó de Komodo]] (''[[Varanus komodoensis]]'') (varànids)
+*[[Dragó volador]] (''[[Draco]]'') (agàmids).
-== Llista de gèneres ==
 [[Fitxer:Hemidactylus turcicus.jpg|left|thumb|Dragó rosat. Noti's les ungles a tots els dits.]]
 [[Fitxer:Tarentola mauritanica2.jpg|left|thumb|Dragó comú. Clicant sobre la imatge per a ampliar-la es pot observar que té ungles només al tercer i quart dit.]]
-{{Div col|cols=2}}
-* ''[[Afroedura]]'' Loveridge, 1944
-* ''[[Afrogecko]]'' Bauer, Good & Branch, 1997
-* ''[[Agamura]]'' Blanford, 1874
-* ''[[Ailuronyx]]'' Fitzinger, 1843
-* ''[[Alsophylax]]'' Fitzinger, 1843
-* ''[[Altiphylax]]'' Yeriomtschenko & Shcherbak, 1984
-* ''[[Blaesodactylus]]'' Boettger, 1893
-* ''[[Bunopus]]'' Blanford, 1874
-* ''[[Calodactylodes]]'' Strand, 1926
-* ''[[Chondrodactylus]]'' Peters, 1870
-* ''[[Christinus]]'' Wells & Wellington, 1984
-* ''[[Cnemaspis]]'' Strauch, 1887
-* ''[[Colopus]]'' Peters, 1869
-* ''[[Crossobamon]]'' Boettger, 1888
-* ''[[Cryptactites]]'' Bauer, Good & Branch, 1997
-* ''[[Cyrtodactylus]]'' Gray, 1827
-* ''[[Cyrtopodion]]'' Fitzinger, 1843
-* ''[[Dixonius]]'' Bauer, Good & Branch, 1997
-* ''[[Ebenavia]]'' Boettger, 1877
-* ''[[Elasmodactylus]]'' Boulenger, 1895
-* ''[[Geckolepis]]'' Grandidier, 1867
-* ''[[Gehyra]]'' Gray, 1834
-* ''[[Gekko]]'' Laurenti, 1768
-* ''[[Goggia]]'' Bauer, Good & Branch, 1997
-* ''[[Hemidactylus]]'' Gray, 1825
-* ''[[Hemiphyllodactylus]]'' Bleeker, 1860
-* ''[[Heteronotia]]'' Wermuth, 1965
-* ''[[Homopholis (reptile)|Homopholis]]'' Boulenger, 1885
-* ''[[Lepidodactylus]]'' Fitzinger, 1843
-* ''[[Luperosaurus]]'' Gray, 1845
-* ''[[Lygodactylus]]'' Gray, 1864
-* ''[[Matoatoa]]'' Nussbaum, Raxworthy & Pronk, 1998
-* ''[[Mediodactylus]]'' Szczerbak & Golubev, 1977
-* ''[[Microgecko]]'' Nikolski, 1907
-* ''[[Nactus]]'' Kluge, 1983
-* ''[[Narudasia]]'' Methuen & Hewitt, 1914
-* ''[[Oedura]]''
-* ''[[Pachydactylus]]'' Wiegmann, 1834
-* ''[[Paragehyra]]'' Angel, 1929
-* ''[[Paroedura]]'' Günther, 1879
-* ''[[Perochirus]]'' Boulenger, 1885
-* ''[[Phelsuma]]'' Gray, 1825
-* ''[[Pseudoceramodactylus]]'' Haas, 1957
-* ''[[Pseudogekko]]'' Taylor, 1922
-* ''[[Ptenopus]]'' Gray, 1866
-* ''[[Ptychozoon]]'' Kuhl & van Hasselt, 1822
-* ''[[Rhoptropus]]'' Peters, 1869
-* ''[[Stenodactylus]]'' Fitzinger, 1826
-* ''[[Tenuidactylus]]'' Shcherbak & Golubev, 1984
-* ''[[Tropiocolotes]]'' Peters, 1880
-* ''[[Urocotyledon]]'' Kluge, 1983
-* ''[[Uroplatus]]'' Dumeril, 1806
-{{Div col end}}
 == Referències ==