Vardar: diferència entre les revisions
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m neteja d'infotaules de geografia i altres canvis menors |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{vegeu3|el riu greco-macedoni|l'equip de futbol de Skopje|FK Vardar Skopje}} |
{{vegeu3|el riu greco-macedoni|l'equip de futbol de Skopje|FK Vardar Skopje}} |
||
{{Indret}} |
|||
{{Element hidrografia}} |
|||
'''Vardar''' ([[llatí]]: ''Axium'' o ''Axius''; [[grec]]: Αξιός, macedoni Вардар) és un riu de Macedònia del Nord i de Grècia. És el riu més llarg de Macedònia amb 388 km.{{efn|La longitud total del riu és de 420 km segons l'Enciclopèdia de l'Islam, XII, 159}} |
'''Vardar''' ([[llatí]]: ''Axium'' o ''Axius''; [[grec]]: Αξιός, macedoni Вардар) és un riu de Macedònia del Nord i de Grècia. És el riu més llarg de Macedònia amb 388 km.{{efn|La longitud total del riu és de 420 km segons l'Enciclopèdia de l'Islam, XII, 159}} |
||
Revisió del 10:36, 9 jul 2019
Tipus | Riu | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Continent | Europa | ||||
Entitat territorial administrativa | Delta Municipality (Grècia) (en) | ||||
Localització | Vrutok | ||||
Final | |||||
Localització | golf Termaic | ||||
| |||||
Afluent | 25
| ||||
Dades i xifres | |||||
Mida | 388 () km | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 24.438 km² | ||||
Vardar (llatí: Axium o Axius; grec: Αξιός, macedoni Вардар) és un riu de Macedònia del Nord i de Grècia. És el riu més llarg de Macedònia amb 388 km.[a]
El Vardar neix a Vrutok a les muntanyes Šar, a pocs kilòmetres al nord de Gostivar, a Macedònia del Nord. Passa per Skopje i després arriba a Grècia septentrional fins a desaiguar al golf Thermaic a la mar Egea, a l'oest de Tessalònica, a la Macedònia grega. La part grega del riu mesura 87 km. El riu dóna el seu nom al vent vardharis o vardarec, que bufa al llarg de la vall del Vardar i aporta un aire fred a la regió de Tessalònica. El Vardar dóna també el seu nom a un club de futbol (FK Vardar Skopje).
Històricament estava al Macedònia on formava el límit entre Bottiea i Migdònia; naixia a les muntanyes anomenades aleshores Scardos prop d'Escòpia (Scopia) i desaiguava al golf ja llavors anomenat golf Thermaic, a Khalastra. El seu nom grec, Axios, va originar la ciutat d'Axiòpolis, a la Grècia clàssica.
Vers 1387 la vall del Vardar va caure en mans dels otomans que per aquest any van conquerir la vila bizantina de Pel·la rebatejada Wardar Yeñidjesi o Yeñidje-yi Wardar. El curs superior del Vardar va quedar sota control otomà complet després de la Batalla de Kosovo Polje el 1389 (batalla de Kosh-owasi pels otomans). La zona fou colonitzada per un nombre considerable de turcmans d'Anatòlia. Vers 1475 existia un sandjak de Wardar amb capital a Karaferye o Beroia però la part inferior del vall pertanyia al sandjak de Selanik. Va restar terra otomana fins al 1912 quan es va repartir entre Sèrbia i Grècia, situació confirmada pel tractat de Londres de 1913. Després de 1920 la part sèrbia fou part del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1929 rebatejat Iugoslàvia), i després de la II Guerra Mundial de la república socialista federada de Macedònia dins la república socialista de Iusgoslàvia; Macedònia del Nord es va fer independent el 1991.
Afluents principals
Notes
- ↑ La longitud total del riu és de 420 km segons l'Enciclopèdia de l'Islam, XII, 159
Referències
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Dobrivoje Jovanovski. «Morava – Vardar (Axios) Navigation Route» (en anglès). Danubius, 1993. [Consulta: 8 octubre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vardar |
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina