Tigranes VI d'Armènia: diferència entre les revisions
{{Infotaula persona}} |
m Enllaços |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
La primavera del [[58]] el general [[Corbuló]], amb plens poders, va entrar a l'Armènia pròpia des [[Capadòcia]] i va avançar vers la capital [[Artaxata]], mentre que Farasmanes o [[Pharsman I d'Ibèria]] atacava pel nord, i Antíoc de [[Commagena]] atacava pel sud-oest. [[Tiridates I d'Armènia|Tiridates]] va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbuló i incendiada. A l'estiu Corbuló va avançar cap a [[Tigranocerta]], en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa a l'assalt. Ja la majoria dels armenis havia abandonat el partit part i acceptava un príncep donat per [[antiga Roma|Roma]]. [[Neró]] va donar llavors la corona a Tigranes VI, de la darrera casa reial de [[Capadòcia]], nét de [[Glafira]] (filla del darrer rei [[Arquelau de Capadòcia|Arquelau]]) i fill d'Alexandre de Judea, que estava casat amb una princesa de la casa dels [[Artaxides]] |
La primavera del [[58]] el general [[Corbuló]], amb plens poders, va entrar a l'Armènia pròpia des [[Capadòcia]] i va avançar vers la capital [[Artaxata]], mentre que Farasmanes o [[Pharsman I d'Ibèria]] atacava pel nord, i Antíoc de [[Commagena]] atacava pel sud-oest. [[Tiridates I d'Armènia|Tiridates]] va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbuló i incendiada. A l'estiu Corbuló va avançar cap a [[Tigranocerta]], en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa a l'assalt. Ja la majoria dels armenis havia abandonat el partit part i acceptava un príncep donat per [[antiga Roma|Roma]]. [[Neró]] va donar llavors la corona a Tigranes VI, de la darrera casa reial de [[Capadòcia]], nét de [[Glafira]] (filla del darrer rei [[Arquelau de Capadòcia|Arquelau]]) i fill d'Alexandre de Judea, que estava casat amb una princesa de la casa dels [[Artaxides]] |
||
Els districtes fronterers armenis foren transferits als aliats: a Farasmanes d'Ibèria; a Polemó del Pont; a Aristòbul de |
Els districtes fronterers armenis foren transferits als aliats: a Farasmanes d'Ibèria; a Polemó del Pont; a Aristòbul de l'[[Armènia Menor]] i a Antíoc de Commagena. |
||
Tigranes no va tardar a fer una expedició a [[Adiabene]], que era tributari dels parts. El rei part [[Vologès I de Pàrtia|Vologeses]] o va considerar una agressió i va reiniciar la guerra, afavorint l'exrei Tiridates, al que va donar ajuda, però aquest va fracassar davant Tigranocerta, defensada pel mateix Tigranes VI. No obstant el governador de Capadòcia Petus, fou derrotat pels parts a [[Rhandeia]], a la vora del [[Arsanies]] (avui [[Murad Su]]), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat pel qual els romans evacuaven Armènia ([[62]]). Aquest tractat fou modificat, però signat altra vegada a Rhandeia, amb Corbuló, l'any [[63]], i Tigranes VI va haver de renunciar a la corona. |
Tigranes no va tardar a fer una expedició a [[Adiabene]], que era tributari dels parts. El rei part [[Vologès I de Pàrtia|Vologeses]] o va considerar una agressió i va reiniciar la guerra, afavorint l'exrei Tiridates, al que va donar ajuda, però aquest va fracassar davant Tigranocerta, defensada pel mateix Tigranes VI. No obstant el governador de Capadòcia Petus, fou derrotat pels parts a [[Rhandeia]], a la vora del [[Arsanies]] (avui [[Murad Su]]), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat pel qual els romans evacuaven Armènia ([[62]]). Aquest tractat fou modificat, però signat altra vegada a Rhandeia, amb Corbuló, l'any [[63]], i Tigranes VI va haver de renunciar a la corona. |
Revisió del 12:19, 19 set 2019
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle I dC |
Mort | valor desconegut |
King of Armenia (en) | |
Rei d'Armènia | |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Període | Alt Imperi Romà |
Activitat | (Floruit: 58 dC ) |
Família | |
Família | Herodians |
Fills | Gaius Julius Alexander (en) , Julia (en) |
Pare | Alexandre (net d'Herodes el Gran) |
Tigranes VI fou rei d'Armènia del 58 al 63.
La primavera del 58 el general Corbuló, amb plens poders, va entrar a l'Armènia pròpia des Capadòcia i va avançar vers la capital Artaxata, mentre que Farasmanes o Pharsman I d'Ibèria atacava pel nord, i Antíoc de Commagena atacava pel sud-oest. Tiridates va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbuló i incendiada. A l'estiu Corbuló va avançar cap a Tigranocerta, en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa a l'assalt. Ja la majoria dels armenis havia abandonat el partit part i acceptava un príncep donat per Roma. Neró va donar llavors la corona a Tigranes VI, de la darrera casa reial de Capadòcia, nét de Glafira (filla del darrer rei Arquelau) i fill d'Alexandre de Judea, que estava casat amb una princesa de la casa dels Artaxides
Els districtes fronterers armenis foren transferits als aliats: a Farasmanes d'Ibèria; a Polemó del Pont; a Aristòbul de l'Armènia Menor i a Antíoc de Commagena.
Tigranes no va tardar a fer una expedició a Adiabene, que era tributari dels parts. El rei part Vologeses o va considerar una agressió i va reiniciar la guerra, afavorint l'exrei Tiridates, al que va donar ajuda, però aquest va fracassar davant Tigranocerta, defensada pel mateix Tigranes VI. No obstant el governador de Capadòcia Petus, fou derrotat pels parts a Rhandeia, a la vora del Arsanies (avui Murad Su), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat pel qual els romans evacuaven Armènia (62). Aquest tractat fou modificat, però signat altra vegada a Rhandeia, amb Corbuló, l'any 63, i Tigranes VI va haver de renunciar a la corona.
Bibliografia
- René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947