Amparo Soler Leal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m eliminant plantilla imdb ara redundant amb la infotaula
enllaços
Línia 37: Línia 37:
* ''[[Puebla de las mujeres]]'' (1952)
* ''[[Puebla de las mujeres]]'' (1952)
* ''[[Usted puede ser un asesino]]'' (1961)
* ''[[Usted puede ser un asesino]]'' (1961)
* ''[[Plácido (película)|Plácido]]'' (1961)
* ''[[Plácido]]'' (1961)
* ''[[El grano de Mostaza]]'' (1962)
* ''[[El grano de Mostaza]]'' (1962)
* ''[[Vuelve San Valentín]]'' (1962)
* ''[[Vuelve San Valentín]]'' (1962)
* ''[[La gran familia]]'' (1962)
* ''[[La gran familia]]'' (1962)
* ''[[La barca sin pescador]]'' (1964)
* ''[[La barca sin pescador]]'' (1964)
* ''[[Las que tienen que servir (película)|Las que tienen que servir]]'' (1967)
* ''[[Las que tienen que servir (pel·lícula)|Las que tienen que servir]]'' (1967)
* ''[[El bosque del lobo (película)|El bosque del lobo]]'' (1971)
* ''[[El bosque del lobo (pel·lícula)|El bosque del lobo]]'' (1971)
* ''[[El discreto encanto de la burguesía]]'' (1972)
* ''[[El discreto encanto de la burguesía]]'' (1972)
* ''[[Tamaño natural]]'' (1973)
* ''[[Tamaño natural]]'' (1973)
Línia 49: Línia 49:
* ''[[Jo, Papá]]'' (1975)
* ''[[Jo, Papá]]'' (1975)
* ''[[La adúltera]]'' (1975)
* ''[[La adúltera]]'' (1975)
* ''[[Retrato de familia (película de 1976)|Retrato de familia]]'' (1976)
* ''[[Retrato de familia (pel·lícula de 1976)|Retrato de familia]]'' (1976)
* ''[[L'escopeta nacional]]'' (1977)
* ''[[L'escopeta nacional]]'' (1977)
* ''[[El crimen de Cuenca]]'' (1980)
* ''[[El crimen de Cuenca]]'' (1980)
* ''[[El divorcio que viene]]'' (1980)
* ''[[El divorcio que viene]]'' (1980)
* ''[[Gary Cooper, que estás en los cielos]]'' (1980)
* ''[[Gary Cooper, que estás en los cielos]]'' (1980)
* ''[[Patrimonio Nacional (película)|Patrimonio Nacional]]'' (1980)
* ''[[Patrimonio Nacional (pel·lícula)|Patrimonio Nacional]]'' (1980)
* ''[[Las aventuras de Enrique y Ana]]'' (1981)
* ''[[Las aventuras de Enrique y Ana]]'' (1981)
* ''[[Martes y trece...ni te cases ni te embarques]]'' (1982)
* ''[[Martes y trece...ni te cases ni te embarques]]'' (1982)
* ''[[Nacional III]]'' (1982)
* ''[[Nacional III]]'' (1982)
* ''[[Bearn o la sala de les nines]]'' (1982)
* ''[[Bearn o la sala de les nines]]'' (1982)
* ''[[Las bicicletas son para el verano (película)|Las bicicletas son para el verano]]'' (1983)
* ''[[Las bicicletas son para el verano (pel·lícula)|Las bicicletas son para el verano]]'' (1983)
* ''[[¿Qué he hecho yo para merecer esto?]]'' (1984)
* ''[[¿Qué he hecho yo para merecer esto?]]'' (1984)
* ''[[La vaquilla]]'' (1985)
* ''[[La vaquilla]]'' (1985)

Revisió del 18:41, 16 oct 2019

Infotaula de personaAmparo Soler Leal
Biografia
Naixement23 d'agost de 1933
Madrid (Espanya)
Mort25 d'octubre de 2013(2013-10-25) (als 80 anys)
Barcelona, Catalunya
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatEspanya
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeAdolfo Marsillach (1954-1956)
Alfredo Matas (1969-1996)
Premis
IMDB: nm0812906 Allmovie: p220154 TCM: 1134648 TMDB.org: 54149
Discogs: 3849309 Modifica el valor a Wikidata

Amparo Soler Leal (Madrid, 23 d'agost de 1933 − Barcelona, 25 d'octubre de 2013) va ser una actriu espanyola. Era catalanoparlant, donat que el seu pare era valencià i ocasionalment ella va actuar en llengua catalana.

Biografia

Teatre

Nascuda dins una família d'artistes, era filla dels actors Salvador Soler Marí i Milagros Leal. Debutà a l'escena l'any 1948 amb l'obra No me mientas tanto, d'Alfonso Paso. Més tard s'incorporà a la companyia del Teatro María Guerrero i sota la direcció de Luis Escobar va recollir èxits com Historias de una casa, de Joaquín Calvo Sotelo.

Va mantenir durant els anys següents una intensa activitat teatral, amb èxits com Prision de soledad. Després va passar per les companyies de Catalina Bárcena i Ernesto Vilches, finalment, entrada la dècada dels seixanta, va formar la seva pròpia companyia amb la qual va interpretar obres de Luigi Pirandello i de Jean Paul Sartre.

Tanmateix, i des que el 1975 protagonitzà l'obra La señorita Julia, s'apartà una llarga temporada dels escenaris teatrals per a centrar-se en la seva carrera los escenarios para centrarse en su carrera cinematográfica. No va tornar a fer teatre fins a l'any 1994, per interpretar El zoo de cristal, a les ordres de Mario Gas.

Cinema

En cinema havia debutat el 1952 amb la pel·lícula Puebla de las mujeres, d'Antonio del Amo. Però la seva popularitat es va incrementar amb el film des de Usted puede ser un asesino (1952), de José María Forqué. A la dècada de 1960 participà en diversos films d'èxit popular, com La gran familia (com esposa del protagonista Alberto Closas) i la comèdia Las que tienen que servir (junt a Concha Velasco).

Treballà tant en papers còmics com en els dramàtics a les ordres de directors prestigiosos com: Luis Buñuel (El discreto encanto de la burguesía), Pedro Olea (El bosque del lobo), Jaime de Armiñán, Fernando Fernán Gómez (Las bicicletas son para el verano), Pilar Miró (El crimen de Cuenca) i Pedro Almodóvar (¿Qué he hecho yo para merecer esto?).

Especialment es recorda la seva col·laboració amb Luis García Berlanga amb títols com Plácido, Tamaño natural, La vaquilla i la trilogia iniciada amb L'scopeta nacional. També va intervenir en el darrer film de Berlanga: París-Tombuctú.

Malgrat això mai va ser nominada als Premis Goya potser perquè la major part de la seva carrera es va desenvolupar abans de la creació d'aquests premis cinematogràfics (1986).

Televisió

En la televisió protagonitzà la comèdia Tres eran tres (1972-1973) i va fer col·laboracions en altres sèries com El olivar de Atocha (1988), per a TVE; Querido Maestro (1996-1998), per a Telecinco, i Condenadas a entenderse (1999), per a Antena 3, així com la presentació del programa Juego de niños (1989).

Vida personal

Va estar casada amb Adolfo Marsillach, de qui va obtenir la nul·litat matrimonial el 1965, quatre anys després es casà amb el productor Alfredo Matas, el qual morí el 1996. No tenia fills. Ella morí a Barcelona el 2013 per una insuficiència cardíaca.[1]

Filmografia (selecció)

Premis i nominacions

Fotogramas de Plata

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2003 Fotogramas de Plata a Tota una vida Guanyadora
1983 Fotogramas de Plata a la millor actriu de cinema Bearn o la sala de les nines Guanyadora
1963 Fotogramas de Plata al millor intèrpret del cinema espanyol La gran familia Guanyadora

Círculo de Escritores Cinematográficos

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1983 Millor actriu principal Bearn o la sala de les nines Guanyadora
1975 Milor actriu de repartiment Jo, papá Guanyadora
1962 Millor actriu principal La gran familia Guanyadora

Premis ACE (Nova York)

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1980 Millor actriu El crimen de Cuenca Guanyadora

Altres

Referències

  1. ↑ Muere la actriz Amparo Soler Leal a los 80 años
  2. ↑ «"Sala 33" emet "La teranyina", en el 25è aniversari del rodatge de la pel·lícula». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 12-05-2015. [Consulta: 15 maig 2015].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amparo_Soler_Leal&oldid=22131211»