Aigua mineral amb gas: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m per taques de vi cal aigua oxigenada, no carbonatada |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
== Història == |
== Història == |
||
Històricament, les primeres aigües carbonatades es preparaven afegint-li [[hidrogencarbonat de sodi]] a la [[llimonada]]. Una reacció química entre l'hidrogencarbonat de sodi i l'[[àcid cítric]] de la llimona produeix el diòxid de carboni. A partir de [[1741]] es va afegir àcid carbònic a l'aigua |
Històricament, les primeres aigües carbonatades es preparaven afegint-li [[hidrogencarbonat de sodi]] a la [[llimonada]]. Una reacció química entre l'hidrogencarbonat de sodi i l'[[àcid cítric]] de la llimona produeix el diòxid de carboni. A partir de [[1741]] es va poder afegir àcid carbònic a l'aigua. Ja el [[1834]] es venien gasoses d'aquest tipus a les farmàcies de [[Catalunya]]<ref>Revista ''Quo'' març del 2010</ref> Actualment, l'igua amb gas es manufactura fent passar per l'aigua diòxid de carboni pressuritzat. Això n'incrementa la [[solubilitat]] (en un recipient amb aigua a alta pressió es dissol més CO₂ que sota condicions atmosfèriques normals). Quan s'obre l'ampolla se'n redueix la pressió, i per tant el gas es dissocia de la solució i es creen les bombolles característiques d'aquesta beguda.<ref name="Sapiens125">{{ref-publicació| cognom=Duran | nom =Xavier | article =L'aigua carbonatada | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 125 |data = Gener de 2013 | pàgines = p. |issn = 1695-2014}}</ref> |
||
L'aigua amb gas pot servir per eliminar algunes taques, com per exemple les del cafè o la plata |
L'aigua amb gas pot servir per eliminar algunes taques, com per exemple les del cafè o la plata. |
||
{{VT|Asahi Soft Drinks|Chilsung}} |
{{VT|Asahi Soft Drinks|Chilsung}} |
||
Revisió del 15:12, 17 oct 2019
 | |
| Tipus | aigua potable, beguda amb gas i refresc  |
|---|---|
| Mètode de preparació | carbonació |
L'aigua mineral amb gas de vegades anomenada soda, aigua carbonatada és una mescla d'aigua i diòxid de carboni (CO2).[1] Bombolleja quan la beguda es despressuritza-se al servir. Si hom li ha afegit els minerals artificialment se l'anomena aigua amb gas artificialment mineralitzada. Qua s'utilitza aigua d'aixeta amb gas afegit, es parla d'aigua amb gas.
Els refrescs o gasoses es fan amb aigua amb gas, sigui mineral o no, al qual s'afegeix xarop de fruita o alguna altra substància aromàtica o endolcidora.
En alguns casos, el gas procedeix de la mateixa font, i ja té inclòs el gas, l'anhídrid carbònic, mentre que en altres casos s'afegeix durant l'envasament. «Un altre cas és que ja isca de la font amb el CO₂ i els minerals, però es pot reforçar també en l'envasament».[2]
Història
Històricament, les primeres aigües carbonatades es preparaven afegint-li hidrogencarbonat de sodi a la llimonada. Una reacció química entre l'hidrogencarbonat de sodi i l'àcid cítric de la llimona produeix el diòxid de carboni. A partir de 1741 es va poder afegir àcid carbònic a l'aigua. Ja el 1834 es venien gasoses d'aquest tipus a les farmàcies de Catalunya[3] Actualment, l'igua amb gas es manufactura fent passar per l'aigua diòxid de carboni pressuritzat. Això n'incrementa la solubilitat (en un recipient amb aigua a alta pressió es dissol més CO₂ que sota condicions atmosfèriques normals). Quan s'obre l'ampolla se'n redueix la pressió, i per tant el gas es dissocia de la solució i es creen les bombolles característiques d'aquesta beguda.[4]
L'aigua amb gas pot servir per eliminar algunes taques, com per exemple les del cafè o la plata.
Referències
- ↑ «aigua mineral amb gas». TERMCAT. [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ «L'aigua mineral: Totes són saludables però no iguals». Levanta - EMV, 01-09-2017.
- ↑ Revista Quo març del 2010
- ↑ Duran, Xavier «L'aigua carbonatada». Sàpiens [Barcelona], núm. 125, Gener 2013, p.. ISSN: 1695-2014.
