Metàfisi: diferència entre les revisions
| Línia 45: | Línia 45: | ||
* [[Hipòfisi]] |
* [[Hipòfisi]] |
||
* [[Símfisi]] |
* [[Símfisi]] |
||
* [[Metàfisi]] |
|||
== Bibliografia == |
|||
{{autoritat}} |
|||
Diccionari Enciclopèdic de Medicina{{autoritat}} |
|||
[[Categoria: Sistema esquelètic]] |
[[Categoria: Sistema esquelètic]] |
||
Revisió del 23:37, 13 feb 2020
 Parts d'un os llarg. | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | Plantilla:TA |
| Part de | ossos llargs  |
| Identificadors | |
| TA | A02.0.00.022 |
| FMA | 24014 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/metaphysis |
| Terminologia anatòmica | |
La metàfisi és una zona intermèdia dels ossos llargs que està situada entre la zona central que es diu diàfisi i els extrems o epífisi.
Descripció
La zona de la metàfisi està ocupada per un teixit cartilaginós que es diu cartílag de creixement, gràcies al qual l'os pot augmentar la seva longitud de forma progressiva, comptant amb inflamació i dolors al voltant d'ella.
Quan acaba el creixement ossi, la qual cosa passa en els humans al voltant dels 18 per a les dones i 21 per als homes, el cartílag de creixement de la metàfisi és substituït per teixit ossi esponjós i d'aquesta manera la diàfisi i l'epífisi queden unides i ja no és possible que l'os augmenti la seva longitud, la zona d'unió es coneix a partir d'aquest moment com a línia epifisària. [1]
Els grans ossos llargs fèmur, tèbia, peroné, húmer, cúbit i radi tenen dos metàfisi, un a cada costat, la que està més pròxima a l'arrel del membre es diu proximal i la més allunyada distal. Possiblement a l'hora d'estar en moviment o realitzant activitats físiques notem un major grau de dolor.
En els ossos més curts com falanges, metacarpians i metatarsians, hi ha solament una metàfisi que està localitzada en el cas de les falanges, primers metacarpians i metatarsians en la porció proximal i en la resta en la porció distal. [2]
Referències
- ↑ Tortora - Derrickson. Principis d'Anatomia i Fisiologia, 11a edició (2006). ISBN 968-7988-77-0. Consultat el 13/4/2010
- ↑ Rodrigo C. Miralles , Iris Miralles: Biomecànica clínica dels teixits i articulacions de l'aparell locomotor, 2a edició, 2005, ISBN 84-458-1518-0. Consultat el 13/4/2010
Vegeu també
Bibliografia
Diccionari Enciclopèdic de Medicina