Humbert de Romans: diferència entre les revisions
m bot: - com ''De + com a ''De |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Realitzà els estudis a la Universitat de París des del 1215. Després es féu dominic el 1224, fou traslladat a Lió per estudiar-hi teologia, i allà fou prior del 1236 al 1239. Aquell any fou nomenat pare provincial de Roma, càrrec que mantingué fins al 1242. El 1244 fou provincial de França. |
Realitzà els estudis a la Universitat de París des del 1215. Després es féu dominic el 1224, fou traslladat a Lió per estudiar-hi teologia, i allà fou prior del 1236 al 1239. Aquell any fou nomenat pare provincial de Roma, càrrec que mantingué fins al 1242. El 1244 fou provincial de França a París on entaulà amistat amb [[Teodoric de Moràvia]] el qual l'ajuda molt per a la compilació de la litúrgia dominicana.<ref name= "Enciclopèdia Espasa, vol. 60"> Edita [[Enciclopèdia Espasa]], vol. 60, pàg. 1019. (ISBN-84-239-4560-X)</ref> |
||
El 1254 fou escollit mestre general al capítol celebrat a Budapest. Presidí capítols a Buda, Milà, París, Florència, Tolosa, Valenciennes (on s'aprovà una variant de les constitucions que s'aplicaria a les dominiques), Estrasburg, Barcelona, Bolonya i Londres. Li tocà també sostenir la disputa amb els mendicants del 1252-1256 pel lloc que aquests havien d'ocupar a la universitat. El 1263 deixà el càrrec i es dedicà a escriure. |
El 1254 fou escollit mestre general al capítol celebrat a Budapest. Presidí capítols a Buda, Milà, París, Florència, Tolosa, Valenciennes (on s'aprovà una variant de les constitucions que s'aplicaria a les dominiques), Estrasburg, Barcelona, Bolonya i Londres. Li tocà també sostenir la disputa amb els mendicants del 1252-1256 pel lloc que aquests havien d'ocupar a la universitat. El 1263 deixà el càrrec i es dedicà a escriure. |
||
Línia 17: | Línia 17: | ||
* <span style="font-variant:small-caps">Angelo Walz</span>, voz «Umberto di Romans» en la ''Enciclopedia cattolica'', vol. XII, Sansoni, Florència 1954 |
* <span style="font-variant:small-caps">Angelo Walz</span>, voz «Umberto di Romans» en la ''Enciclopedia cattolica'', vol. XII, Sansoni, Florència 1954 |
||
* <span style="font-variant:small-caps">Michael Ott</span>, voz «Humbert of Romans» en ''The Catholic Encyclopedia'', vol. VII, Robert Appleton Company, Nova York 1910 |
* <span style="font-variant:small-caps">Michael Ott</span>, voz «Humbert of Romans» en ''The Catholic Encyclopedia'', vol. VII, Robert Appleton Company, Nova York 1910 |
||
{{referències}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
Revisió del 17:31, 16 març 2020
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1190 Rumans d'Isèra |
Mort | 14 juliol 1277 (86/87 anys) Valença |
5è Mestre de l'Orde de Predicadors | |
1254 – 1263 ← John of Wildeshausen (en) – John of Vercelli (en) → | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia i sermó |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Enaltiment | |
Festivitat | 14 de juliol |
Humbert de Romans (c. 1200, Romans - † 1277, Valence) fou un sacerdot dominic francès, mestre general de l'Orde de Predicadors des del 1254 fins al 1263.
Biografia
Realitzà els estudis a la Universitat de París des del 1215. Després es féu dominic el 1224, fou traslladat a Lió per estudiar-hi teologia, i allà fou prior del 1236 al 1239. Aquell any fou nomenat pare provincial de Roma, càrrec que mantingué fins al 1242. El 1244 fou provincial de França a París on entaulà amistat amb Teodoric de Moràvia el qual l'ajuda molt per a la compilació de la litúrgia dominicana.[1]
El 1254 fou escollit mestre general al capítol celebrat a Budapest. Presidí capítols a Buda, Milà, París, Florència, Tolosa, Valenciennes (on s'aprovà una variant de les constitucions que s'aplicaria a les dominiques), Estrasburg, Barcelona, Bolonya i Londres. Li tocà també sostenir la disputa amb els mendicants del 1252-1256 pel lloc que aquests havien d'ocupar a la universitat. El 1263 deixà el càrrec i es dedicà a escriure.
Obres
Durant el seu generalat es redactà una nova edició de les constitucions de l'orde i Humbert n'elaborà comentaris així com de la Regla de sant Agustí. Aquest text és conegut com a De vita regulari. Així mateix, preparà un ritual unificat de l'orde anomenat Ecclesiasticum Officium.
També va escriure una obra de suport per als predicadors, De eruditione praedicatorum i va contribuir a la tasca realitzada pel Concili de Lió II (1274) per mitjà de la seva obra Opus tripartitum.
Bibliografia
- Angelo Walz, voz «Umberto di Romans» en la Enciclopedia cattolica, vol. XII, Sansoni, Florència 1954
- Michael Ott, voz «Humbert of Romans» en The Catholic Encyclopedia, vol. VII, Robert Appleton Company, Nova York 1910
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 60, pàg. 1019. (ISBN-84-239-4560-X)