Impermeabilització del sòl: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
La '''impermeabilització del sòl''' en [[hidrologia]] i [[pedologia]] és el fenomen de cobrir el [[sòl]] amb matèries impermeables. Aquesta impermeabilització és una conseqüència de moltes activitats humanes: urbanització, construcció de carreteres, canalització o entubació de rius… Té com a efecte reduir o suprimir la [[conductivitat hidràulica]] del sòl que ja no pot filtrar ni absorbir l'aigua de pluja ni tampoc bescanviar gasos.<ref name = "Bundesamt">{{ref-web|url=https://www.umweltbundesamt.de/daten/flaeche-boden-land-oekosysteme/boden/bodenversiegelung#textpart-1| títol = Bodenversiegelung| editor = Umwelt Bundesamt (Ministeri del Medi Ambient)|lloc = Dessau-Rosslau|llengua = alemany|consulta = 2 de maig de 2018}}</ref> Una impermeabilització excessiva –a conseqüència de la pressió demogràfica i la [[urbanització]] de la societat– té un efecte negatiu en l'ecosistema i destrueix biòtops vitals.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Diaz-Benito|nom=Daniel|cognom2=Font|nom2=Mercè|cognom3=Passarell|nom3=Carles|cognom4=Ramos|nom4=María-José|capítol=Sistema d'indicadors i mètodes d'avaluació d'impacte ambiental (SIMAIA) de les urbanitzacions|títol=Diagnosi ambiental del Parc de Collserola|url=https://www.researchgate.net/publication/283079464_Sistema_d'indicadors_i_metodes_d'avaluacio_d'impacte_ambiental_SIMAIA_de_les_urbanitzacions|edició=|llengua=|data=2008-01-01|editorial=|lloc=|pàgines=135–145|isbn=}}</ref> Entre els efectes hi ha:
La '''impermeabilització del sòl''' en [[hidrologia]] i [[pedologia]] és el fenomen de cobrir el [[sòl]] amb matèries impermeables. Aquesta impermeabilització és una conseqüència de moltes activitats humanes: urbanització, construcció de carreteres, canalització o intubació de rius… Té com a efecte reduir o suprimir la [[conductivitat hidràulica]] del sòl que ja no pot filtrar ni absorbir l'aigua de pluja ni tampoc bescanviar gasos.<ref name = "Bundesamt">{{ref-web|url=https://www.umweltbundesamt.de/daten/flaeche-boden-land-oekosysteme/boden/bodenversiegelung#textpart-1| títol = Bodenversiegelung| editor = Umwelt Bundesamt (Ministeri del Medi Ambient)|lloc = Dessau-Rosslau|llengua = alemany|consulta = 2 de maig de 2018}}</ref> Una impermeabilització excessiva –a conseqüència de la pressió demogràfica i la [[urbanització]] de la societat– té un efecte negatiu en l'ecosistema i destrueix biòtops vitals.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Diaz-Benito|nom=Daniel|cognom2=Font|nom2=Mercè|cognom3=Passarell|nom3=Carles|cognom4=Ramos|nom4=María-José|capítol=Sistema d'indicadors i mètodes d'avaluació d'impacte ambiental (SIMAIA) de les urbanitzacions|títol=Diagnosi ambiental del Parc de Collserola|url=https://www.researchgate.net/publication/283079464_Sistema_d'indicadors_i_metodes_d'avaluacio_d'impacte_ambiental_SIMAIA_de_les_urbanitzacions|edició=|llengua=|data=2008-01-01|editorial=|lloc=|pàgines=135–145|isbn=}}</ref> Entre els efectes hi ha:


* L'aigua de pluja no pot [[Infiltració (hidrologia)|filtrar]] i alimentar el [[nivell freàtic]].
* L'aigua de pluja no pot [[Infiltració (hidrologia)|filtrar]] i alimentar el [[nivell freàtic]].
* Després de pluges fortes i continues, en lloc de ser absorbit pel sòl, gran masses d'aigua són évacuades amb alta velocitat vers els rius o el clavegueram i causen inundacions.<ref>{{Ref-web|url=http://xarxaenxarxa.diba.cat/sites/xarxaenxarxa.diba.cat/files/programa_jornada_suds_25_11_2016.pdf|títol=Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible|consulta=2 de maig de 2018|format=pdf|editor=Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona|data=25/11/2016}}</ref>
* Després de pluges fortes i continues, en lloc de ser absorbit pel sòl, grans masses d'aigua són evacuades amb alta velocitat vers els rius o el clavegueram i causen inundacions.<ref>{{Ref-web|url=http://xarxaenxarxa.diba.cat/sites/xarxaenxarxa.diba.cat/files/programa_jornada_suds_25_11_2016.pdf|títol=Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible|consulta=2 de maig de 2018|format=pdf|editor=Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona|data=25/11/2016}}</ref>
* En formigonar les ribes dels rius es destrueix el biòtop de transició entre l'aigua i la zona seca, lloc aficionat per moltes espècies i la vegetació que estabilitza i protegeix contra l'[[erosió]].
* En formigonar les ribes dels rius es destrueix el biòtop de transició entre l'aigua i la zona seca, lloc aficionat per moltes espècies i la vegetació que estabilitza i protegeix contra l'[[erosió]].
* El [[microclima]] local s'empitjora: el sòl impermeabilitzat no pot evaporar aigua i refredar l'aire ambient, tampòc no hi creixen plantes que evaporin aigua i creen ombra. La impermeabilització contribueix fortament a la creació de [[Illa de calor|illes de calor]].
* El [[microclima]] local s'empitjora: el sòl impermeabilitzat no pot evaporar aigua i refredar l'aire ambient, tampoc no hi creixen plantes que evaporin aigua i creen ombra. La impermeabilització contribueix fortament a la creació d'i[[Illa de calor|lles de calor]].
* El sòl cobert «mor»: la fauna subterrània i la majoria dels microorganismes no poden sobreviure sense bescanvi permanent d'aire i d'aigua. Regenerar un sòl després de treure la capa impermeabilitzant és una tasca costosa que pren molt de temps.<ref name = "Bundesamt"/> En zones urbanes es fa la vida difícil als arbres plantats a la vora dels carrers.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Llistosella|nom=Jaume|cognom2=Sànchez-Cuxart|nom2=Antoni|títol=Els Arbres dels carrers de Barcelona|url=https://books.google.de/books?id=jG5dd7ot9jUC&pg=PT6&lpg=PT6&dq=%22Impermeabilitzaci%C3%B3+del+s%C3%B2l%22+-wikipedia&source=bl&ots=xcqY74yiM0&sig=B0WBgfBuBBYRS9_iGQTO3lsNh-M&hl=nl&sa=X&ved=0ahUKEwi1g4j9-OfaAhXJGuwKHSSiB4cQ6AEITTAG|data=2007|editorial=Edicions Universitat Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=9788447531387}}</ref>
* El sòl cobert «mor»: la fauna subterrània i la majoria dels microorganismes no poden sobreviure sense bescanvi permanent d'aire i d'aigua. Regenerar un sòl després de treure la capa impermeabilitzant és una tasca costosa que pren molt de temps.<ref name = "Bundesamt"/> En zones urbanes es fa la vida difícil als arbres plantats a la vora dels carrers.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Llistosella|nom=Jaume|cognom2=Sànchez-Cuxart|nom2=Antoni|títol=Els Arbres dels carrers de Barcelona|url=https://books.google.de/books?id=jG5dd7ot9jUC&pg=PT6&lpg=PT6&dq=%22Impermeabilitzaci%C3%B3+del+s%C3%B2l%22+-wikipedia&source=bl&ots=xcqY74yiM0&sig=B0WBgfBuBBYRS9_iGQTO3lsNh-M&hl=nl&sa=X&ved=0ahUKEwi1g4j9-OfaAhXJGuwKHSSiB4cQ6AEITTAG|data=2007|editorial=Edicions Universitat Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=9788447531387}}</ref>


S'assatja de mesurar el grau d'impermabilització mitjançant [[teledetecció]] per determinar l'«índex de superfícies impermeables de diferència normalitzada», més conegut amb el seu acrònim anglès NDISI ''(normalized difference impervious surface index)''.<ref>{{TERMCAT|nom=NDISI}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom = Pons Fernández|nom= Xavier|cognom2=Arcalís Planas|nom2= Anna|títol = Diccionari terminològic de teledetecció|lloc= Barcelona|editorial= Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana|data = 2012|pàgines= 597|col·lecció=Diccionaris Terminològics|
S'assaja de mesurar el grau d'impermeabilització mitjançant [[teledetecció]] per determinar l'«índex de superfícies impermeables de diferència normalitzada», més conegut amb el seu acrònim anglès NDISI ''(normalized difference impervious surface index)''.<ref>{{TERMCAT|nom=NDISI}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom = Pons Fernández|nom= Xavier|cognom2=Arcalís Planas|nom2= Anna|títol = Diccionari terminològic de teledetecció|lloc= Barcelona|editorial= Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana|data = 2012|pàgines= 597|col·lecció=Diccionaris Terminològics|
isbn=978-84-412-2249-6}}</ref>
isbn=978-84-412-2249-6}}</ref>


[[Fitxer:Barcelona International Airport.jpg|miniatura|Impermeabilització massiva no sostenible en un lloc per al qual existeixen solucions permeables: els [[aparcament]]s d'aeroport<br>{{mida|80%|Imatge:[[Aeroport de Barcelona-El Prat]]}}]]S'ha de diferenciar la impermeabilització del sòl com a efecte secundari i negatiu d'una activitat humana, de la impermeabilització intencionada de protecció per tal de prevenir l'infiltració de substàncies tòxiques com ara les [[Benzineria|gasolineres]], [[Abocador|abocadors]], fàbriques químiques i altres instal·lacions industrials que podrien pol·luir les aigües freàtiques.
[[Fitxer:Barcelona International Airport.jpg|miniatura|Impermeabilització massiva no sostenible en un lloc per al qual existeixen solucions permeables: els [[aparcament]]s d'aeroport<br>{{mida|80%|Imatge:[[Aeroport de Barcelona-El Prat]]}}]]S'ha de diferenciar la impermeabilització del sòl com a efecte secundari i negatiu d'una activitat humana, de la impermeabilització intencionada de protecció per tal de prevenir la infiltració de substàncies tòxiques com ara les [[Benzineria|gasolineres]], [[Abocador|abocadors]], fàbriques químiques i altres instal·lacions industrials que podrien pol·luir les aigües freàtiques.


== Remei: sistemes de drenatge sostenible ==
== Remei: sistemes de drenatge sostenible ==
Es desenvolupen sistemes de drenatge sostenibles que remedien parcialment els efectes negatius de la impermeabilització, sovint designat amb l'acònim anglès SuDS ''(sustainable urban draining systems)''.{{sfn|Universitat politècnica de València|2016}}<ref>{{ref-publicació|publicació = Levante - El Mercantil Valenciano| article =Sistema de drenatge ceràmic per a Benicàssim|nom = D. cognom = Llorens| data =04.03.2018}}</ref> En edificis, [[Terrat verd|terrats verds]], amb el seu efecte d'esponja combinat amb dipòsits d'aigua de pluja per regar-les per temps de sequera poden reduir l'efecte negatiu tot i millorar el microclima. També en lloc d'utilitzar sempre l'asfalt impermeable, hi ha solucions de paviment permeable per espais de trànsit limitat lleuger com parquíngs o carrers de poc transit.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Knapton|nom=John|cognom2=McBride|nom2=Craig|títol=The Design of Permeable Pavements for Retail Development in Ireland|url=http://www.john-knapton.com/Paper59909.html|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.emf.cat/ca/projectes/l/299-zac-orline-perpignan.html|títol=ZAC Orlin Perpignan|consulta=2018-05-02|nom=Martí|cognom=Franch|editor=EMF|data=2008}}</ref> Nous asfalts permeables a més de reduir l'impacte ecològic absorbeixen els típics bassals després de ploure i redueixen el risc d'[[hidroplanatge]].<ref>{{ref-publicació|url = http://www.elpuntavui.cat/article/-/12-infraestructures/72224-a-torrent-sinstalmla-paviment-permeable.html|publicació = El Punt | data =18 agost de 2009|article =A Torrent s'instal·la paviment permeable|nom = E. |cognom = Castellano}}</ref> En lloc de construir meres basses de retenció que només alenteixen el desguàs, s'en pot servir com a dipòsit per regar una àrea amortidora amb vegetació entre dues superfícies segellades.
Es desenvolupen sistemes de drenatge sostenibles que remeien parcialment els efectes negatius de la impermeabilització, sovint designat amb l'acrònim anglès SuDS ''(sustainable urban draining systems)''.{{sfn|Universitat politècnica de València|2016}}<ref>{{ref-publicació|publicació = Levante - El Mercantil Valenciano| article =Sistema de drenatge ceràmic per a Benicàssim|nom = D. cognom = Llorens| data =04.03.2018}}</ref> En edificis, [[Terrat verd|terrats verds]], amb el seu efecte d'esponja combinat amb dipòsits d'aigua de pluja per regar-les per temps de sequera poden reduir l'efecte negatiu tot i millorar el microclima. També en lloc d'utilitzar sempre l'asfalt impermeable, hi ha solucions de paviment permeable per espais de trànsit limitat lleuger com pàrquings o carrers de poc trànsit.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Knapton|nom=John|cognom2=McBride|nom2=Craig|títol=The Design of Permeable Pavements for Retail Development in Ireland|url=http://www.john-knapton.com/Paper59909.html|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.emf.cat/ca/projectes/l/299-zac-orline-perpignan.html|títol=ZAC Orlin Perpignan|consulta=2018-05-02|nom=Martí|cognom=Franch|editor=EMF|data=2008}}</ref> Nous asfalts permeables a més de reduir l'impacte ecològic absorbeixen els típics bassals després de ploure i redueixen el risc d'[[hidroplanatge]].<ref>{{ref-publicació|url = http://www.elpuntavui.cat/article/-/12-infraestructures/72224-a-torrent-sinstalmla-paviment-permeable.html|publicació = El Punt | data =18 agost de 2009|article =A Torrent s'instal·la paviment permeable|nom = E. |cognom = Castellano}}</ref> En lloc de construir meres basses de retenció que només alenteixen el desguàs, se'n pot servir com a dipòsit per regar una àrea amortidora amb vegetació entre dues superfícies segellades.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 22:05, 16 maig 2020

La impermeabilització del sòl en hidrologia i pedologia és el fenomen de cobrir el sòl amb matèries impermeables. Aquesta impermeabilització és una conseqüència de moltes activitats humanes: urbanització, construcció de carreteres, canalització o intubació de rius… Té com a efecte reduir o suprimir la conductivitat hidràulica del sòl que ja no pot filtrar ni absorbir l'aigua de pluja ni tampoc bescanviar gasos.[1] Una impermeabilització excessiva –a conseqüència de la pressió demogràfica i la urbanització de la societat– té un efecte negatiu en l'ecosistema i destrueix biòtops vitals.[2] Entre els efectes hi ha:

  • L'aigua de pluja no pot filtrar i alimentar el nivell freàtic.
  • Després de pluges fortes i continues, en lloc de ser absorbit pel sòl, grans masses d'aigua són evacuades amb alta velocitat vers els rius o el clavegueram i causen inundacions.[3]
  • En formigonar les ribes dels rius es destrueix el biòtop de transició entre l'aigua i la zona seca, lloc aficionat per moltes espècies i la vegetació que estabilitza i protegeix contra l'erosió.
  • El microclima local s'empitjora: el sòl impermeabilitzat no pot evaporar aigua i refredar l'aire ambient, tampoc no hi creixen plantes que evaporin aigua i creen ombra. La impermeabilització contribueix fortament a la creació d'illes de calor.
  • El sòl cobert «mor»: la fauna subterrània i la majoria dels microorganismes no poden sobreviure sense bescanvi permanent d'aire i d'aigua. Regenerar un sòl després de treure la capa impermeabilitzant és una tasca costosa que pren molt de temps.[1] En zones urbanes es fa la vida difícil als arbres plantats a la vora dels carrers.[4]

S'assaja de mesurar el grau d'impermeabilització mitjançant teledetecció per determinar l'«índex de superfícies impermeables de diferència normalitzada», més conegut amb el seu acrònim anglès NDISI (normalized difference impervious surface index).[5][6]

Impermeabilització massiva no sostenible en un lloc per al qual existeixen solucions permeables: els aparcaments d'aeroport
Imatge:Aeroport de Barcelona-El Prat

S'ha de diferenciar la impermeabilització del sòl com a efecte secundari i negatiu d'una activitat humana, de la impermeabilització intencionada de protecció per tal de prevenir la infiltració de substàncies tòxiques com ara les gasolineres, abocadors, fàbriques químiques i altres instal·lacions industrials que podrien pol·luir les aigües freàtiques.

Remei: sistemes de drenatge sostenible

Es desenvolupen sistemes de drenatge sostenibles que remeien parcialment els efectes negatius de la impermeabilització, sovint designat amb l'acrònim anglès SuDS (sustainable urban draining systems).[7][8] En edificis, terrats verds, amb el seu efecte d'esponja combinat amb dipòsits d'aigua de pluja per regar-les per temps de sequera poden reduir l'efecte negatiu tot i millorar el microclima. També en lloc d'utilitzar sempre l'asfalt impermeable, hi ha solucions de paviment permeable per espais de trànsit limitat lleuger com pàrquings o carrers de poc trànsit.[9][10] Nous asfalts permeables a més de reduir l'impacte ecològic absorbeixen els típics bassals després de ploure i redueixen el risc d'hidroplanatge.[11] En lloc de construir meres basses de retenció que només alenteixen el desguàs, se'n pot servir com a dipòsit per regar una àrea amortidora amb vegetació entre dues superfícies segellades.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Bodenversiegelung» (en alemany). Dessau-Rosslau: Umwelt Bundesamt (Ministeri del Medi Ambient). [Consulta: 2 maig 2018].
  2. ↑ Diaz-Benito, Daniel; Font, Mercè; Passarell, Carles; Ramos, María-José. «Sistema d'indicadors i mètodes d'avaluació d'impacte ambiental (SIMAIA) de les urbanitzacions». A: Diagnosi ambiental del Parc de Collserola, 2008, p. 135–145. 
  3. ↑ «Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible» (pdf). Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 25-11-2016. [Consulta: 2 maig 2018].
  4. ↑ Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni. Els Arbres dels carrers de Barcelona. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2007. ISBN 9788447531387. 
  5. ↑ «NDISI». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  6. ↑ Pons Fernández, Xavier; Arcalís Planas, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012, p. 597 (Diccionaris Terminològics). ISBN 978-84-412-2249-6. 
  7. ↑ Universitat politècnica de València, 2016.
  8. ↑ «Sistema de drenatge ceràmic per a Benicàssim». Levante - El Mercantil Valenciano, 04-03-2018.
  9. ↑ Knapton, John; McBride, Craig. The Design of Permeable Pavements for Retail Development in Ireland. 
  10. ↑ Franch, Martí. «ZAC Orlin Perpignan». EMF, 2008. [Consulta: 2 maig 2018].
  11. ↑ Castellano, E. «A Torrent s'instal·la paviment permeable». El Punt, 18-08-2009.

Bibliografia

Enllaços externs


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Impermeabilització_del_sòl&oldid=23549365»