Vés al contingut

Tukultininurta II: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m neteja i estandardització de codi
Línia 3: Línia 3:
'''Tukultininurta II''' fou rei d'[[Assíria]] del 890 aC al 884 aC. Era fill d'[[Adadnirari II]] al que va succeir.
'''Tukultininurta II''' fou rei d'[[Assíria]] del 890 aC al 884 aC. Era fill d'[[Adadnirari II]] al que va succeir.


Va consolidar les conquestes del seu pare i va afegir a les conquestes el principat arameu de Kharran o Harranu ([[Harran]]). A l'est va annexionar la regió de Lakhira i les fortaleses d'[[Arrapkha]] ([[Kirkuk]]) i Lubda. Va fer una expedició a [[Nairi]] on va sotmetre al seu rei Ammebali.<ref>{{cite news|author=Edward Lipiński|url=https://books.google.cat/books?id=rrMKKtiBBI4C&pg=PA156&dq=Tukulti-Ninurta+II&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwitt7qoyaPXAhXQSxoKHQ27BNMQ6AEIRTAF#v=onepage&q=Tukulti-Ninurta%20II&f=false|title=The Aramaeans: Their Ancient History, Culture, Religion|publisher=Peeters Publishers|year=2000|page=517|isbn=9789042908598}}</ref> Després va atacar als arameus, conquerint part de l'estat de Sukhi ([[Suhu]]) que fou sotmès a tribut, i dominant els principats de [[Mamblu]] (capital Khuzirina) i [[Gidara]] (on era rei Muquru), els dos de la regió de [[Nisibis]].
Va consolidar les conquestes del seu pare i va afegir a les conquestes el principat arameu de Kharran o Harranu ([[Harran]]). A l'est va annexionar la regió de Lakhira i les fortaleses d'[[Arrapkha]] ([[Kirkuk]]) i Lubda. Va fer una expedició a [[Nairi]] on va sotmetre al seu rei Ammebali.<ref>{{cite news|author=Edward Lipiński|url=https://books.google.cat/books?id=rrMKKtiBBI4C&pg=PA156&dq=Tukulti-Ninurta+II&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwitt7qoyaPXAhXQSxoKHQ27BNMQ6AEIRTAF#v=onepage&q=Tukulti-Ninurta%20II&f=false|title=The Aramaeans: Their Ancient History, Culture, Religion|publisher=Peeters Publishers|year=2000|page=517|isbn=9789042908598}}</ref> Després va atacar als arameus, conquerint part de l'estat de Sukhi ([[Suhu]]) que fou sotmès a tribut, i dominant els principats de [[Mamblu]] (capital Khuzirina) i [[Gidara]] (on era rei Muquru), els dos de la regió de [[Nisibis]].


En la lluita contra Babilònia va arribar fins a [[Dur-Kurigalzu]] i [[Sippar]], sense trobar oposició, i la frontera es va establir al sud del riu [[Zab]], paral·lela a aquest riu.
En la lluita contra Babilònia va arribar fins a [[Dur-Kurigalzu]] i [[Sippar]], sense trobar oposició, i la frontera es va establir al sud del riu [[Zab]], paral·lela a aquest riu.

Revisió del 14:54, 3 set 2020

Plantilla:Infotaula personaTukultininurta II

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle X aC Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle IX aC Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Assíria
891 aC – 884 aC
← Adadnirari IIAssurnasirpal II → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, sobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAssurnasirpal II Modifica el valor a Wikidata
PareAdadnirari II Modifica el valor a Wikidata
Mapa

Tukultininurta II fou rei d'Assíria del 890 aC al 884 aC. Era fill d'Adadnirari II al que va succeir.

Va consolidar les conquestes del seu pare i va afegir a les conquestes el principat arameu de Kharran o Harranu (Harran). A l'est va annexionar la regió de Lakhira i les fortaleses d'Arrapkha (Kirkuk) i Lubda. Va fer una expedició a Nairi on va sotmetre al seu rei Ammebali.[1] Després va atacar als arameus, conquerint part de l'estat de Sukhi (Suhu) que fou sotmès a tribut, i dominant els principats de Mamblu (capital Khuzirina) i Gidara (on era rei Muquru), els dos de la regió de Nisibis.

En la lluita contra Babilònia va arribar fins a Dur-Kurigalzu i Sippar, sense trobar oposició, i la frontera es va establir al sud del riu Zab, paral·lela a aquest riu.

Va fer restaurar les muralles d'Assur. A la seva mort el va succeir el seu fill Assurnasirpal II.

Referències

  1. Edward Lipiński «The Aramaeans: Their Ancient History, Culture, Religion». Peeters Publishers, p. 517.

Bibliografia

  • C. Dreys, Historia Universal, Barcelona 1894