Música aleatòria: diferència entre les revisions
m Bot elimina espais sobrants |
m Plantilla |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Podem trobar exemples de música aleatòria en algunes composicions de [[Karlheinz Stockhausen]], [[Witold Lutoslawski]], [[Krzysztof Penderecki]], [[John Cage]] i [[Pierre Boulez]]. |
Podem trobar exemples de música aleatòria en algunes composicions de [[Karlheinz Stockhausen]], [[Witold Lutoslawski]], [[Krzysztof Penderecki]], [[John Cage]] i [[Pierre Boulez]]. |
||
També s'han anomenat, incorrectament, moltes obres variades de la segona meitat del segle |
També s'han anomenat, incorrectament, moltes obres variades de la segona meitat del {{segle|XX}}, que en la seva interpretació semblen més o menys imprevisibles o poc definides, tot i que en aquest cas els intèrprets assumeixen decisions que no han pres els compositors, cosa que en la música aleatòria no és així, ja que tot es deixa a l'atzar. |
||
Els processos que utilitzen els compositors per a escriure música aleatòria són variats: Stockhausen i Boulez exposen tota la música escrita en fragments que els intèrprets han de tocar en un ordre aleatori; [[György Ligeti]] o [[Luciano Berio]] utilitzen partitures de tipus gràfic; [[Sylvano Bussotti]] i [[Mauricio Kagel]] opten per la improvisació i les partitures textuals. |
Els processos que utilitzen els compositors per a escriure música aleatòria són variats: Stockhausen i Boulez exposen tota la música escrita en fragments que els intèrprets han de tocar en un ordre aleatori; [[György Ligeti]] o [[Luciano Berio]] utilitzen partitures de tipus gràfic; [[Sylvano Bussotti]] i [[Mauricio Kagel]] opten per la improvisació i les partitures textuals. |
||
Revisió del 15:48, 27 oct 2020
La música aleatòria, també dita música estocàstica és un sistema de composició musical que permet la intervenció de processos d'atzar.[1]
Història
El terme apareix a principis dels anys 50 entre els compositors europeus assistents a l'escola d'estiu de Darmstadt (Alemanya). Segons la seva definició, els "processos aleatoris són aquells processos que han estat fixats en el seu contorn però no en els detalls, que es deixen a l'atzar". Tot i això, se'n troben mostres més antigues d'aquests procediments, com la coneguda la peça de Wolfgang Amadeus Mozart Musikalisches Würfelspiel, que consisteix a ordenar els compassos d'un vals d'acord amb els valors que dóna una taula després de llançar un parell de daus.
Podem trobar exemples de música aleatòria en algunes composicions de Karlheinz Stockhausen, Witold Lutoslawski, Krzysztof Penderecki, John Cage i Pierre Boulez.
També s'han anomenat, incorrectament, moltes obres variades de la segona meitat del segle xx, que en la seva interpretació semblen més o menys imprevisibles o poc definides, tot i que en aquest cas els intèrprets assumeixen decisions que no han pres els compositors, cosa que en la música aleatòria no és així, ja que tot es deixa a l'atzar.
Els processos que utilitzen els compositors per a escriure música aleatòria són variats: Stockhausen i Boulez exposen tota la música escrita en fragments que els intèrprets han de tocar en un ordre aleatori; György Ligeti o Luciano Berio utilitzen partitures de tipus gràfic; Sylvano Bussotti i Mauricio Kagel opten per la improvisació i les partitures textuals.
Referències
- ↑ «Música aleatòria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Gran Enciclopèdia de la Música, vol. 1, música aleatòria