Luci Aureli Cota (cònsol 65 aC)

Luci Aureli Cota

Nom original	(la) L. Aurelius M.f. Cotta
Biografia
Naixement	Abans de 109 aC antiga Roma
Mort	segle I aC (>44 aC) valor desconegut
Cònsol de la República de Roma en exercici del poder suprem
1 de gener del 65 aEC – 1 de gener del 64 aEC
← Marc Emili Lèpid Luci Volcaci Tul·le Luci Juli Cèsar Gai Marci Fígul →
Juntament amb	Luci Manli Torquat
Dades personals
Religió	Politeisme
Activitat
Ocupació	Polític
Període	República Romana tardana
Partit	Popular
Família
Família	Aureli Cota
Pares	Luci Aureli Cotta
Germans	Marc Aureli Cota, Gai Aureli Cota i Aurèlia
Signatura
Senador romà valor desconegut – valor desconegut Cònsol romà 65 aC – 65 aC Juntament amb: Luci Manli Torquat Pretor

Luci Aureli Cotta (en llatí: Lucius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà. Era fill del tribú de la plebs Luci Aureli Cotta i nebot de Gai Aureli Cotta i de Marc Aureli Cotta.

Va ser pretor l'any 70 aC quan es va aprovar la lex Aurelia judiciaria que va encarregar els judicis a una cort formada per senadors, cavallers i els tribuns de l’erari (tribuni aerarii), que tenia per objectiu principal privar al senat romà del dret exclusiu d'actuar com a jutges, i que altres estaments de l'estat participessin en les funcions judicials.

L'any 65 aC van ser elegits cònsols Publi Corneli Sul·la i Publi Autroni Pet, però Cotta i Luci Manli Torquat els van acusar a tots dos del delicte d’ambitus. Els van condemnar i els dos acusadors van ser elegits cònsols en el seu lloc.

No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de Catilina per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que va ser descoberta i frustrada. L'any 64 aC Cotta va ser censor, però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l’oposició i les maquinacions dels tribuns de la plebs. L'any 63 aC, després d'haver-se desarticulat la conspiració de Catilina, Cotta va proposar al senat una supplicatio per Ciceró, amb el qual sembla que eren amics. Més endavant va ser un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l’orador.

Durant la guerra civil Cotta va ser partidari de Juli Cèsar, ja que era parent de la mare d'aquest, Aurèlia. Quan Cèsar va obtenir el triomf total, va córrer el rumor que Cotta, que llavors era quindecemvir, proposaria el conferiment a Cèsar del títol de Rex amb la justificació de què els parts, contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei. Aquest proposta mai es va fer efectiva.

Després de l’assassinat de Cèsar el 44 aC, Cotta, ple de desesperació, no va assistir a les sessions del senat i va abandonar la política. Ciceró l'elogia com a persona de considerable talent i gran prudència.