Usuari:Lluismdies/proves: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
editant
Etiqueta: editor de codi 2017
editant
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 10: Línia 10:
'''Matilda Koen-Sarano''' (en [[hebreu]], '''מתילדה כהן-סראנו'''; nascuda '''Matilda Sarano Hadjes'''; [[Milà]], 1939) és una escriptora [[Israel|israeliana]], nascuda a [[Itàlia]] de pares [[jueus]] procedents de [[Turquia]]. És una de les escriptores més conegudes en [[judeocastellà]], tot i que també escriu en [[italià]] i en [[hebreu]].
'''Matilda Koen-Sarano''' (en [[hebreu]], '''מתילדה כהן-סראנו'''; nascuda '''Matilda Sarano Hadjes'''; [[Milà]], 1939) és una escriptora [[Israel|israeliana]], nascuda a [[Itàlia]] de pares [[jueus]] procedents de [[Turquia]]. És una de les escriptores més conegudes en [[judeocastellà]], tot i que també escriu en [[italià]] i en [[hebreu]].


== Biografía ==
== Biografia ==
Nació en [[Milán]] en 1939, en una familia [[sefardí]] originaria de [[Turquía]]. Su abuelo, Moshe, nació en [[Bergama]] en 1874. Sus padres, Alfredo Sarano y Diana Hadjes, ambos eran originarios de [[Aydin]], también en Turquía. Su padre vivió en [[Rodas]] hasta 1925, mientras su madre residió en [[Esmirna]] hasta 1938, cuando emigraron a Italia, casándose y residiendo en [[Milán]] en ese mismo año. Durante la [[Segunda Guerra Mundial]], la familia se escondió en las montañas italianas, huyendo de la persecución Nazi. Alfredo Sarano, su padre, fue el Secretario de la Comunidad Judía de Milán desde 1945 hasta 1969.<ref name="amiga">[http://www.sephardicstudies.org/sarano.html Friend of the Foundation: Matilda Koen-Sarano]</ref> Matilda se casó con Aaron Koen y la pareja hizo [[aliyá]] en 1960.<ref>[http://www.radiosefarad.com/la-guisendera-de-matilda-koen-sarano-en-judeoespanol-desde-el-cidicsef-de-buenos-aires/ “La guisendera” de Matilda Koen Sarano, en judeoespañol, desde el CIDICSEF de Buenos Aires]. [[Radio Sefarad]]</ref>
Matilda Sarano Hadjes nasqué a [[Milà]] el 1939, en una família [[sefardita]] originària de [[Turquia]]. El seu avi Moshe Sarano havia nascut a [[Bergama]] el 1874, mentre que els seus pares, Alfredo Sarano i Diana Hadjes, eren tots dos originaris d'[[Aydin]], també a Turquia. Tot i que el seu pare va viure a [[Rodes]] fins el 1925, i la seva mare a [[Esmirna]] fins el 1938, després van emigrar tots dos a Itàlia, on es van casar aquest mateix any i es van instal·lar a la ciutat de [[Milà]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], la família es refugià a les muntanyes italianes per fugir de la persecució [[nazi]]. El pare de Matilda havia estat Secretari de la Comunitat Jueva de Milà des del 1945 fins el 1969.<ref name="amiga">[http://www.sephardicstudies.org/sarano.html Friend of the Foundation: Matilda Koen-Sarano]</ref> Matilda es casà amb Aaron Koen i la parella feu la seva [[aliyà]] el 1960.<ref>[http://www.radiosefarad.com/la-guisendera-de-matilda-koen-sarano-en-judeoespanol-desde-el-cidicsef-de-buenos-aires/ “La guisendera” de Matilda Koen Sarano, en judeocastellà, des del CIDICSEF de Buenos Aires]. [[Radio Sefarad]]</ref>


== Carrera ==
== Carrera ==

Revisió del 01:26, 9 abr 2021

es:Matilda Koen-Sarano

en:Matilda Koen-Sarano

Infotaula de personaLluismdies/proves
Fitxer:Títol
Peu d'imatge.

Títol &

Infotaula de personaLluismdies/proves

Matilda Koen-Sarano (en hebreu, מתילדה כהן-סראנו; nascuda Matilda Sarano Hadjes; Milà, 1939) és una escriptora israeliana, nascuda a Itàlia de pares jueus procedents de Turquia. És una de les escriptores més conegudes en judeocastellà, tot i que també escriu en italià i en hebreu.

Biografia

Matilda Sarano Hadjes nasqué a Milà el 1939, en una família sefardita originària de Turquia. El seu avi Moshe Sarano havia nascut a Bergama el 1874, mentre que els seus pares, Alfredo Sarano i Diana Hadjes, eren tots dos originaris d'Aydin, també a Turquia. Tot i que el seu pare va viure a Rodes fins el 1925, i la seva mare a Esmirna fins el 1938, després van emigrar tots dos a Itàlia, on es van casar aquest mateix any i es van instal·lar a la ciutat de Milà. Durant la Segona Guerra Mundial, la família es refugià a les muntanyes italianes per fugir de la persecució nazi. El pare de Matilda havia estat Secretari de la Comunitat Jueva de Milà des del 1945 fins el 1969.[1] Matilda es casà amb Aaron Koen i la parella feu la seva aliyà el 1960.[2]

Carrera

Matilda estudió en la Escuela Comunitaria Judía de Milán, y también estudió lenguas en la Universidad Bocconi de Milán y también Literatura italiana y Literatura y folclore judeoespañol en la Universidad Hebrea de Jerusalén.

En el verano de 1979, participó en el seminario para productores radiofónicos en idioma judeoespañol organizado por Kol Israel. Esto despertó en ella el deseo de escribir en esta lengua y enfocarse en todo lo que vivió desde su niñes en este idioma. Para conseguirlo, comenzó a entrevistar a varias personas de diferentes comunidades sefardíes del mundo que hablasen este idioma, para registrar y almacenar centenares de cuentos e historias tradicionales. Además, esta actividad la hizo retornar al entorno académico, ya como investigadora. Su primer libro, producto de estas primeras investigaciones, fue un libro de cuentos tradicionales sefardíes, titulado Kuentos del Folklor de la Famiya Djudeo-Espanyola (Cuentos tradicionales de la familia judeoespañola) y publicado en 1986 en Jerusalén.[3]

En abril de 2009 publicó su libro más reciente, “Kon bayles i kantes, Sefaradis de dor en dor” (Con bailes y canciones, sefardíes de generación en generación).[4]

Koen-Sarano ha impartido clases de Judeoespañol en la Universidad Ben-Gurion del Néguev desde 1996 y además, ha impartido un curso para profesores de Judeoespañol, organizado por la Autoridad Nacional del Ladino y su Cultura, en Jerusalén, desde 1998. También, es la redactora jefe del noticiero en Judeoespañol de la radio Kol Israel[1][5]

Obra

Libros de cuentos

  • Kuentos del folklor de la famiya djudeo-espanyola + kaseta de kuentos. Kana, Jerusalén, 1986 (judeocastellà)(hebreu)
  • Djohá ke dize?, Kana, Jerusalén, 1991 (judeocastellà)(hebreu)
  • Konsejas i konsejikas del mundo djudeo-espanyol, Kana, Jerusalén, 1994 (judeocastellà)(hebreu)
  • Lejendas i kuentos morales de la tradisión djudeo-espanyola, Nur, Jerusalén, 1999. (judeocastellà)(hebreu)
  • Sipuré Eliau Anaví, kon notas de Shifra Safra, Midrashiat Amalia, Jerusalén, 1993-4 (judeocastellà)(hebreu)
  • De Saragoza a Yerushaláyim, Ibercaja, Zaragoza, 1995
  • Storie di Giochà, en dos ediciones: una para escuelas (1991) y otra para el público en general. Sansoni, Firenze, 1990 (italià)
  • Le storie del re Salomone. Sansoni, Firenze, 1993. (italià)
  • King Solomon and the Golden Fish, kon notas sientífikas de Reginetta Haboucha, Wayne State University Press, Detroit, Míchigan, 2004. (anglès) (judeocastellà)
  • Ritmo antiko, poezías i kantigas, Edisión de la Autora. Jerusalén, 2005 (judeocastellà)(hebreu)
  • Por el plazer de kontar - Kuentos de mi vida. Selection of stories. Nur Afakot. Jerusalén, 2006. (judeocastellà)
  • Kuentos salados djudeo-espanyoles, Editorial Capitelum, Valencia, 2000. (judeocastellà)
  • Folktales of Joha, Jewish Trickster. Translation to by David Herman, Jewish Publication Society, Philadelphia 2003. (anglès)(judeocastellà)
  • El kurtijo enkantado, Kuentos populares djudeo-espanyoles. Nur Hafakot, Jerusalén, 2003. (judeocastellà)(hebreu)
  • Kuentos del bel para abasho” Kuentos djudeo-espanyoles, Ed. Shalom, Estambul, 2005. (judeocastellà)
  • Kon bayles i kantes, Sefaradis de dor en dor. Estambul, 2009. (judeocastellà)
  • Vejés liviana, kuentos djudeo-espanyoles. Nur Hafakot, Jerusalén, 2006. (judeocastellà)(hebreu)

Diccionarios

  • Diksionario Ebreo-Djudeo-Espanyol (Ladino), Djudeo-Espanyol (Ladino)-Ebreo. Zak, Jerusalén, (2010). (judeocastellà)(hebreu)

Audiolibros

  • Viní kantaremos, koleksión de kantes djudeo-espanyoles, Edisión de la Autora, Jerusalén, 1993. Tresera edisión 2003, kuartena edisión 2006.
  • C.D.s Jewish Ladino Songs, Hataklit, Ramat-Gan, 1993 (five stories in Ladino) Narration by Matilda Koén-Sarano, music by Hayim Tsur. *C.D. Nostaljía, Hataklit, Ramat-Gan, 1995 (18 stories in ladino. Narration by Matilda Koén-Sarano, music by Hayim Tsur.
  • C.D. Sefaradís de dor en dor (las kantigas de la komedia muzikal), narrated by Matilda Koén-Sarano; music by Hayim Tsur. Hataklit, 1999.
  • C.D. Di ke no es tadre, 14 new stories in Ladino. Narró Matilda Koén-Sarano, música de Avraham Reuveni. Jerusalén, 2002.
  • Guerta muzikal: Koleksión de piesas muzikales djudeo-espanyolas, (Sefaradís de dor en dor, Music Comedy and Radio adaptation; Maridos i mujeres, Mil i un Djohá, El novio imajinario i Tres ermanikas). Matilda Koén-Sarano, Moshé Bahar, Hayim Tsur and Avraham Reuveni. Jerusalén, 2002. (judeocastellà)

Guiones

  • Sefaradís de dor en dor, music soap opera. Music by Hayim Tsur. Israeli Ministry for Education and Culture, Jerusalén. 1997. Adapted for the Radio in 1999.
  • Mil i un Djohá, komedia muzikal (múzika de Hayim Tsur), Edisión de la Autora, Jerusalén1998.
  • Maridos i mujeres, radio soap opera in 12 sketches, music by Hayim Tsur, Edisión de la Autora. Jerusalén, 2000.
  • Tres ermanikas, komedia radiofónika, music of Hayim Tsur, Edisión de la Autora. Jerusalén, 2000 (in Ladino). Adaptado en una obra en 2004.

Material didáctico para cursos

  • Tabelas de verbos en Djudeo-Espanyol (Ladino), Ed. de la Autora. Jerusalén, 1999.

Referencias

  1. ↑ 1,0 1,1 Friend of the Foundation: Matilda Koen-Sarano
  2. ↑ “La guisendera” de Matilda Koen Sarano, en judeocastellà, des del CIDICSEF de Buenos Aires. Radio Sefarad
  3. ↑ CV of Matilda Koen-Sarano
  4. ↑ El ultimo livro de Matilda Koen-Sarano “Kon bayles i kantes” Arxivat 2011-juliol-19 a la Wayback Machine.. Şalom (judeocastellà)
  5. ↑ L’anthologie de comédies judéo-espagnoles de Matilda Koen-Sarano. (francès)

Enlaces externos

Plantilla:NF

Referències

[1]

Enllaços externs

  • &


[[Categoria:<--Categoria-->]]

  1. ↑ «[? ?]».  ?, ?. [Consulta: ?].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Lluismdies/proves&oldid=26932807»