Núria Rafel i Fontanals: diferència entre les revisions
desenvolupament |
mCap resum de modificació |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{ref-publicació| url =https://www.academia.edu/41370579/Homenatge_a_Núria_Rafel_Fontanals| nom =Xosé-Lois | cognom = Armada | article = Homenatge a Núria Rafel Fontanals | publicació = Revista d'Arqueologia de Ponent | exemplar = 28 |data = 2018}} |
* {{ref-publicació| url =https://www.academia.edu/41370579/Homenatge_a_Núria_Rafel_Fontanals| nom =Xosé-Lois | cognom = Armada | article = Homenatge a Núria Rafel Fontanals | publicació = Revista d'Arqueologia de Ponent | exemplar = 28 |data = 2018 |pàgines =283-382}} |
||
{{autoritat}} |
{{autoritat}} |
Revisió del 22:19, 21 abr 2021
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 abril 1954 (70 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | arqueòloga |
Ocupador | Museu d'Arqueologia de Catalunya (2005–2007) Universitat de Lleida (1991–2017) |
Família | |
Germans | Joaquim Rafel i Fontanals |
Núria Rafel i Fontanals (Barcelona, 13 de maig de 1954) és una arqueologa catalana.[1]
Va passar la seva joventut a Barcelona on es va inscriure a la Facultat de filosofia i lletres amb especialista de prehistòria, arqueologia i història antiqua.[1] Va començar la carrera professional el 1976 com a professor de l'Institut de Vilafranca del Penedès. Uns pocs mesos després, l'1 de gener 1977 va ser nomenat professor adjudant a la Universitat de Barcelona.[2]
L'arqueologia de camp va ser el seu terreny predilecte. Va participar en moltes excavacions i va ser (co)directora dels treballs en dotze jaciments, de les quals destaquen el recinte fortificat i la necròpolis del poblat ibèric del Coll del Moro (Terra Alta), el poblat del Calvari del Molar, la Mina prehistòrica de La Turquesa a Cornudella de Montsant i la Solana del Bepo a Ulldemolins.[3] El treball al Coll del Moro va ser el tema de la seva tesi doctoral La necròpolis del Coll del Moro, amb la direcció de Miquel Tarradell i Mateu (1920-1995) que va defensar el 1986.[4] L'any després va reeixir les oposicions a l'aleshores Estudi General de Llleida on va obtenir la càtedra de prehistòria.[5]
- Publicacions
Per un inventari de les seves articles, llibres i altres publicacions vegeu «Publicacions Núria Rafel Fontanals (1978-2018)». Revista d'Arqueologia de Ponent, 28, 2018, pàg. 303-309.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Armada, 2018, p. 286.
- ↑ Armada, 2018, p. 287-288.
- ↑ Armada, 2018, p. 288.
- ↑ «Obra de Núria Rafel i Fontanals» a Dialnet.
- ↑ Armada, 2018, p. 287-289.
Bibliografia
- Armada, Xosé-Lois «Homenatge a Núria Rafel Fontanals». Revista d'Arqueologia de Ponent, 28, 2018, pàg. 283-382.
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |