Núria Rafel i Fontanals

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNúria Rafel i Fontanals
Biografia
Naixement13 abril 1954 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArqueòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu d'Arqueologia de Catalunya (2005–2007)
Universitat de Lleida (1991–2017) Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoaquim Rafel i Fontanals Modifica el valor a Wikidata

Núria Rafel i Fontanals (Barcelona, 13 de maig de 1954) és una arqueologa catalana.[1] És coneguda per l’estudi de les poblacions protohistòriques de Catalunya, sobretot a la zona de l’Ebre.[1]

Va passar la seva joventut a Barcelona on es va inscriure a la Facultat de Filosofia i Lletres, i es va especialitzar en prehistòria, arqueologia i història antiqua.[2] Va començar la carrera professional el 1976 com a professor de l'Institut de Vilafranca del Penedès. Uns pocs mesos després, l'1 de gener 1977 va ser nomenat professor adjudant a la Universitat de Barcelona.[3]

L'arqueologia de camp va ser el seu terreny predilecte. Va participar en moltes excavacions i va ser (co)directora dels treballs en dotze jaciments, de les quals destaquen el recinte fortificat i la necròpolis del poblat ibèric del Coll del Moro (Terra Alta), el poblat del Calvari del Molar, la Mina prehistòrica de La Turquesa a Cornudella de Montsant[4] i la Solana del Bepo a Ulldemolins.[5] El treball al Coll del Moro va ser el tema de la seva tesi doctoral La necròpolis del Coll del Moro, amb la direcció de Miquel Tarradell i Mateu (1920-1995) que va defensar el 1986.[6] L'any segūent va reeixir en les oposicions a l'aleshores Estudi General de Llleida on va obtenir la càtedra de prehistòria que va continuar quan va ser creada el 1991 a la Universitat de Lleida.[7]

Publicacions

Per un inventari de les seves més de cent-trenta articles, llibres i altres publicacions vegeu «Publicacions Núria Rafel Fontanals (1978-2018)». Revista d'Arqueologia de Ponent, 28, 2018, pàg. 303-309.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]