Deus ex machina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
corregits errors gramaticals. Ademés la informació referent a Warhammer no té relació amb l'article, dir Déu-Màquina no te a veure amb EX DEUS MACHINA i el seu significat.
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 4: Línia 4:


== El ''deus ex machina ''en el teatre antic ==
== El ''deus ex machina ''en el teatre antic ==
[[Eurípides]] fou sovint criticat per emprar amb molta freqüència aquest recurs. Més de la meitat de les seves tragèdies l'inclouen en el desenllaç final, fins al punt que alguns crítics creien que la grua era una invenció d'aquest tràgic. Per exemple, en ''Alcestis'', l'heroïna epònima és salvada ''in extremis'' de l'Hades per [[Heracles]] (que apareix en una grua) o bé Medea, traslladada al final de l'obra per un ''deus ex machina''. En ''Les tesmofòries'', [[Aristòfanes]] parodia l'ús excessiu del recurs fent aparèixer a escena el mateix Eurípides per mitjà d'una grua.<ref>{{ref-llibre|capítol=Deus ex machina|nom=Joseph T. |cognom=Shipley|títol= Dictionary of World Literature: Criticism, Forms, Technique|lloc=Nova York|editorial=Philosophical Library|any= 1943|pàgina= 156|url= http://www.questia.com/read/37059420/dictionary-of-world-literature-criticism-forms}}</ref>
[[Eurípides]] fou sovint criticat per emprar amb molta freqüència aquest recurs. Més de la meitat de les seves tragèdies l'inclouen en el desenllaç final, fins al punt que alguns crítics creien que la grua era una invenció d'aquest tràgic. Per exemple, en ''Alcestis'', l'heroïna epònima és salvada ''in extremis'' de l'[[Hades]] per [[Hèracles]] (que apareix en una grua) o bé [[Medea]], traslladada al final de l'obra per un ''deus ex machina''. En ''Les tesmofòries'', [[Aristòfanes]] parodia l'ús excessiu del recurs fent aparèixer a escena el mateix Eurípides per mitjà d'una grua.<ref>{{ref-llibre|capítol=Deus ex machina|nom=Joseph T. |cognom=Shipley|títol= Dictionary of World Literature: Criticism, Forms, Technique|lloc=Nova York|editorial=Philosophical Library|any= 1943|pàgina= 156|url= http://www.questia.com/read/37059420/dictionary-of-world-literature-criticism-forms}}</ref>


[[Aristòtil]] critica aquest recurs en la ''Poètica'', car, afirma, la resolució del problema ha de sorgir internament, sense necessitat d'elements externs. —Aristòtil, ''Poètica''. (1454a33-1454b9).<ref>Poètica d'Aristòtil, Llibre III, 15. §1454a - 1454b. Disponible a [https://es.wikisource.org/wiki/Po%C3%A9tica:_5 Wikisource].</ref>
[[Aristòtil]] critica aquest recurs en la ''[[Poètica (Aristòtil)|Poètica]]'', car, afirma, la resolució del problema ha de sorgir internament, sense necessitat d'elements externs. —Aristòtil, ''Poètica''. (1454a33-1454b9).<ref>Poètica d'Aristòtil, Llibre III, 15. §1454a - 1454b. Disponible a [https://es.wikisource.org/wiki/Po%C3%A9tica:_5 Wikisource].</ref>


== Resolució de guió ==
== Resolució de guió ==

Revisió del 02:02, 14 maig 2021

Deus ex machina en la tragèdia Medea d'Eurípides (2009, Siracusa, Itàlia)

Deus ex machina és una expressió llatina que significa «déu sorgit de la màquina»,[1] traducció de l'expressió lingüística grega «απó μηχανῆς θεóς» (apó mekhanés theós). Té el seu origen en el teatre grec i el romà, en el moment que una grua (machina) introdueix una deïtat (deus) provinent de fora de l'escenari per resoldre una situació.[2]

El deus ex machina en el teatre antic

Eurípides fou sovint criticat per emprar amb molta freqüència aquest recurs. Més de la meitat de les seves tragèdies l'inclouen en el desenllaç final, fins al punt que alguns crítics creien que la grua era una invenció d'aquest tràgic. Per exemple, en Alcestis, l'heroïna epònima és salvada in extremis de l'Hades per Hèracles (que apareix en una grua) o bé Medea, traslladada al final de l'obra per un deus ex machina. En Les tesmofòries, Aristòfanes parodia l'ús excessiu del recurs fent aparèixer a escena el mateix Eurípides per mitjà d'una grua.[3]

Aristòtil critica aquest recurs en la Poètica, car, afirma, la resolució del problema ha de sorgir internament, sense necessitat d'elements externs. —Aristòtil, Poètica. (1454a33-1454b9).[4]

Resolució de guió

Actualment, s'empra per a referir-se a un element extern que soluciona una història sense tenir en compte la seva lògica interna. Des del punt de vista de l'estructura d'un guió, Deus ex Machina fa referència a qualsevol esdeveniment que ve imposat per necessitats del mateix guió, per mantenir el que s'espera des d'un punt de vista interessat ja sigui de la comercialitat, de l'estètica o qualsevol altre factor, que repercuteix en una falta de coherència interna.[5]

No és necessari investigar gaire en els guions per trobar exemples de Deus ex Machina. Ja sigui l'arribada de l'heroi en l'últim moment, la inesperada càrrega de cavalleria, l'eclipsi afortunat, o la sorprenent estultícia del malvat perdent el temps a explicar els plans als protagonistes, és molt difícil evitar l'aparició d'aquests elements. El motiu en general és simple: en molts guions, la trama és el fil primari de creació al qual s'han d'adaptar tots els altres elements.

El principal problema d'aquest tipus d'esdeveniments és que, quan es percep la falta de coherència interna, es pot produir incomoditat, ja sigui entre lectors, espectadors o jugadors, depenent de l'obra. La quantitat justa de causalitat imposada per la narració és un ingredient difícil de tenir en compte pel guionista: per un costat, és un mètode fàcil per aconseguir la trama desitjada, però per l'altre, pot fer que el conjunt no resulti creïble, quedi "forçat", o esdevingui surrealista.

Utilització com a títol

  • A la pel·lícula Donnie Darko, el protagonista utilitza l'expressió en un dels conflictes del desenllaç.
  • També s'ha citat en videojocs como és el cas de Deus Ex,
  • En el manga i anime Mirai Nikki com el déu, Deus Ex Machina, que crea el joc de supervivència.
  • En Advance wars dual strike amb el CO power de Von bolt (Ex Machina), o
  • En la televisió, com el capítol Deus ex Machina de la primera temporada de la sèrie Lost, o
  • El capítol Ex Deus Machina de la novena temporada de Stargate SG-1.
  • En un videojoc de Warhammer 40000, l'organització Adeptus Mechanicus predica una religió coneguda com el culte a la màquina, el seu déu és un Déu Màquina.
  • L'últim episodi de la sèrie d'anime "Ergo Proxy" porta el títol de "Deus Ex Machina".
  • 'Ex Machina', còmic per a adults de l'editorial DC Comics, creat per Brian K. Vaughan i Tony Harris.
  • La segona part de la pel·lícula d'animació per ordinador Appleseed que es titula 'Ex-Machina'.
  • En el videojoc mechassault 2: Lone Wolf, l'última missió es titula deus ex machina.
  • Ex_Machina, pel·lícula d'Alex Garland (2015), sobre la creació d'un robot femení amb intel·ligència artificial.

Cites musicals

Referències

  1. ↑ «Deus ex machina». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Chondros, Thomas G.; Milidonis, Kypros; Vitzilaios, George; Vaitsis, John «"Deus-Ex-Machina" reconstruction in the Athens theater of Dionysus». Mechanism and Machine Theory, 67, setembre 2013, pàg. 172–191. DOI: 10.1016/j.mechmachtheory.2013.04.010.
  3. ↑ Shipley, Joseph T. «Deus ex machina». A: Dictionary of World Literature: Criticism, Forms, Technique. Nova York: Philosophical Library, 1943, p. 156. 
  4. ↑ Poètica d'Aristòtil, Llibre III, 15. §1454a - 1454b. Disponible a Wikisource.
  5. ↑ «Deus Ex Machina: ¿qué es y cómo evitarlo?». Literaturas. [Consulta: 25 febrer 2016].

Bibliografia

  • Bushnell, Rebecca ed. 2005. A Companion to Tragedy. Malden, MA and Oxford: Blackwell Publishing. ISBN 1-4051-0735-9.
  • Heath, Malcolm, trans. 1996. Poetics. By Aristotle. Penguin: London. ISBN 978-0-14-044636-4.
  • Janko, Richard, trans. 1987. Poetics with Tractatus Coislinianus, Reconstruction of Poetics II and the Fragments of the On Poets. By Aristotle. Cambridge: Hackett. ISBN 0-87220-033-7.
  • Mastronarde, Donald, 1990. Actors on High: The Skene roof, the Crane and the Gods in Attic Drama. Classical Antiquity, Vol 9, October 1990, pp 247–294. University of California.
  • Rehm, Rush, 1992. Greek Tragic Theatre. Routledge, London. ISBN 0-415-04831-1.
  • Tanner, Michael ed. 2003. The Birth of Tragedy. By Nietzsche, Friedrich. Penguin: London. ISBN 978-0-14-043339-5.
  • Taplin, Oliver, 1978. Greek Tragedy in Action. Methuen, London. ISBN 0-416-71700-4.
  • Walton, J Michael, trans. 2000. Euripides: Medea. Methuen, London. ISBN 0-413-75280-1.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Deus_ex_machina&oldid=27197128»