Gabriel Balart i Crehuet

Gabriel Balart i Crehuet (Barcelona, 8 de juny del 1824 - 5 de juliol del 1893) va ser un compositor, director d'orquestra i pedagog català.

A set anys va començar a estudiar solfeig, piano i violí amb Francesc Sala. Posteriorment, Antoni Pasarell li ensenyà composició i violí. El 1842 anà a París, a ampliar estudis amb Delphin Alard i amb l'operista italià Michele Caraffa; hi obtingué el Premi Extraordinari del Conservatori. A l'any 1849 es traslladà a Milà, on conegué la música escènica de l'època i es feu càrrec de la direcció del Teatro del Re, un dels millors teatres d'òpera de l'època. S'establí definitivament a Barcelona el 1853, i es dedicà a l'ensenyament; també dirigí òperes, tant a Barcelona com a Madrid.

Dirigí l'estrena de l'obertura de l'òpera Rienzi, de Richard Wagner al Liceu de Barcelona el 6 de febrer del 1874. A l'any 1886 cessà la seva producció com a compositor, a resultes d'haver estat nomenat professor d'harmonia i composició al Conservatori del Liceu de Barcelona. Més endavant esdevingué el segon director en la història de la institució, en reemplaçar-hi en Marià Obiols; conservà el càrrec fins a la mort.

En la seva estada italiana compongué algunes òperes, però sense gaire ressò. A partir de mitjans dels anys 50 començà a escriure sarsueles, algunes amb força èxit, com Amor y arte, Los diamantes negros, Los guardias del rey de Siam i Rival y duende. A més a més, també va ser autor de diverses simfonies, dos himnes, cors i música de saló.

El seu fill, Gabriel Balart i Sobrevals, també va ser músic.

Obres

• Las aleluyas vivientes: revista diorámica de 1867 (1868), amb lletra de José María Gutiérrez de Alba
• Barcarola para voz de tenor
• La Concepción: sinfonía a grande orquesta
• Fantasía elegíaca: a grande orquesta y voces. N'hi ha versió per a piano a quatre mans (ca. 1890)
• La pesca: barcarola para voz de tenor
• La polka de Prim, per a piano
• La prigione di Edimburgo, òpera
• Raquel: vals lento, per a orquestra
• Tamino: vals, per a piano. Extret de la sarsuela El tulipán de los mares
• Zahara: paso-doble, per a orquestra

Sarsueles

• La almoneda del diablo: comedia de magia (1884), amb lletra de Rafael Cerach
• El amor por los cabellos: juguete cómico-lírico en un acto y en verso (1865), amb lletra de Salvador Granés
• Amor y arte (1862), en tres actes, amb llibret de José Zorrilla y Moral. També se l'anomena Barón en amor y arte
• Así en la tierra como en el cielo (1863). Sarsuela en tres actes, conté l'havanera Mamá que me pongo mala. Amb lletra de Salvador Granés
• Un consejo de guerra (1865), en dos actes, amb llibret de Pantaleón Moreno Gil
• Los diamantes negros (1863), en tres actes, amb llibret d'Emilio? Álvarez
• El que va a morir te saluda: juguete cómicolirico (1865), en un acte, amb llibret de Juan Belza
• Los guardias del Rey de Siam (1863), en un acte, amb lletra de Miguel Pastorfido
• El hostalero de Ricla (1873), en tres actes
• La madre de los pobres (1866), en un acte
• Maese Gorgorito, o, el teatro y el convento (1869), en dos actes i amb lletra de José María Gutiérrez de Alba
• Un marido sobre acuas (1864), en un acte, amb llibret de Juan Belza
• El rapacín de Candás (1862), sarsuela en un acte, amb llibret de Francisco García Cuevas
• Rival y duende (1863), en tres actes, llibret de Pantaleón Moreno Gil
• El tulipán de los mares: Zarzuela bufa en 4 actos (1873)
• Un viaje a la Conchinchina (1875), en un acte. En col·laboració amb Emilio Arrieta, i amb llibret de Miguel Pastorfido

Enllaços

• http://www.balart.net