Carl Bosch: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: io:Carl Bosch, oc:Carl Bosch
m Robot afegeix: ko:카를 보슈
Línia 38: Línia 38:
[[it:Carl Bosch]]
[[it:Carl Bosch]]
[[ja:カール・ボッシュ]]
[[ja:カール・ボッシュ]]
[[ko:카를 보슈]]
[[nl:Carl Bosch]]
[[nl:Carl Bosch]]
[[no:Carl Bosch]]
[[no:Carl Bosch]]

Revisió del 11:57, 19 nov 2008

Premi Nobel
Premi Nobel
Premi Nobel de Química
(1931)

Carl Bosch ( Colònia, Alemanya 1874 - Heidelberg 1940 ) fou un químic i enginyer alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1931.

Biografia

Va néixer el 27 d'agost de 1874 a la ciutat de Colònia, situada a l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia. Va estudiar a l'Institut Politècnic de Charlottenburg, avui dia Universitat Tècnica de Berlín, i posteriorment a la Universitat de Leipzig, on es va llicenciar el 1898.

Bosch morí el 26 d'abril de 1940 a la ciutat de Heidelberg, situada a l'estat de Baden-Wurtemberg.

Recerca científica

El 1899 va començar a treballar en l'empresa BASF, ocupant la direcció general entre 1919 i 1924. Des de 1908 fins el 1913 va desenvolupar, al costat de Fritz Haber, l'anomenat procés de Haber-Bosch de síntesi de l'amoníac a partir d'hidrogen i nitrogen sotmesos a altes pressions. Aquest mètode va permetre emprar gas amoníac en la fabricació dels adobs artificials, que tanta influència han tingut en el desenvolupament de l'agricultura arreu del món. Després de la Primera Guerra Mundial va treballar en la síntesi del petroli i el metanol amb procediments de química d'alta pressió.

L'any 1925 aconseguí la fusió entre les empreses BASF, Agfa i Hoechst, donant lloc al principal grup d'empreses químiques del moment, IG Farben. Bosch en fou director general entre 1935 i 1940.

El 1931 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, compartit amb Friedrich Bergius, pel descobriment i desenvolupament del mètode de síntesi química a alta pressió.

Reconeixements

En honor seu s'anomenà l'asteroide (7414) Bosch descobert el 13 d'octubre de 1990 per Lutz D. Schmadel i Freimut Börngen.

Enllaços externs