Longus: diferència entre les revisions
m Espais sobrants |
+ 3 categories; ±Categoria:Escriptors de l'antiga Grècia→Categoria:Escriptors de la Grècia romana usant HotCat |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
[[Fitxer:Daphnis Chloe Cortot Louvre CC171.jpg|miniatura|''Dafnis i Cloe'' de [[Jean-Pierre Cortot]]]] |
[[Fitxer:Daphnis Chloe Cortot Louvre CC171.jpg|miniatura|''Dafnis i Cloe'' de [[Jean-Pierre Cortot]]]] |
||
'''Longus''' ( |
'''Longus''' ({{lang-grc|Λόγγος}}), anomenat 'el Sofista', va ser un novel·lista de la [[Grècia antiga]] autor de l'obra ''[[Dafnis i Cloe]]'', de vegades presentada amb el títol de ''Pastorals de Longus'', considerada com la primera [[novel·la pastoral]]. Es coneix molt poc de la seva vida i a partir del pròleg de ''Dafnis i Cloe'' se suposa que va viure a l'[[Lesbos|illa de Lesbos]] (on es desenvolupa l'obra) durant el {{segle|II|-|s}}, en època d'[[Adrià]], però podria ser altrament.<ref>{{GEC|0038418|Longus}}</ref> Aquesta obra fou impresa per primer cop a la ciutat de [[Florència]] el [[1598]]. |
||
S'ha suggerit que el nom ''Longus'' és una mala interpretació |
S'ha suggerit que el nom ''Longus'' és una mala interpretació del títol de l'obra del manuscrit florentí (''Λεσβιακῶν ἐρωτικῶν λόγοι''). Seiler també fa l'observació que el millor manuscrit comença i acaba amb ''λόγου'' (no amb ''λόγγου'') ''ποιμενικῶν''. Si el seu nom era realment Longus, probablement era un [[llibert]] d'alguna família romana que tenia aquest nom com a [[cognomen]]. |
||
L'elecció de l'illa de Lesbos com a escenari de la trama podria haver estat guiada per una referència a la poetessa arcaica [[Safo de Lesbos|Safo]], que era originària d’allí i és una de les principals inspiracions de l’autor. |
|||
És evident, per les al·lusions presents a la novel·la, que Longus coneixia bé la poesia grega arcaica (Safo) i hel·lenística, en particular la poesia pastoral ([[Teòcrit de Siracusa|Teòcrit]]), el teatre i la literatura antiga grega de l’època romana (especialment les [[Bucòliques]] de [[Virgili]] ): s’hi inspira i l’utilitza en la composició de la seva trama, els noms dels personatges, les descripcions i els símbols presents a la novel·la. |
És evident, per les al·lusions presents a la novel·la, que Longus coneixia bé la poesia grega arcaica (Safo) i hel·lenística, en particular la poesia pastoral ([[Teòcrit de Siracusa|Teòcrit]]), el teatre i la literatura antiga grega de l’època romana (especialment les [[Bucòliques]] de [[Virgili]] ): s’hi inspira i l’utilitza en la composició de la seva trama, els noms dels personatges, les descripcions i els símbols presents a la novel·la. |
||
Línia 14: | Línia 14: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* Richard F. Hardin: ''Love in a Green Shade: Idyllic Romances Ancient to Modern'',ed.U of Nebraska Press, 2000 pàg 11, 43, 44, 52, 57, 66, 273,{{ref-web|url=http://books.google.cat/books?id=-1yhflFnHUsC&dq=Longus+sophist&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}} |
* Richard F. Hardin: ''Love in a Green Shade: Idyllic Romances Ancient to Modern'',ed.U of Nebraska Press, 2000 pàg 11, 43, 44, 52, 57, 66, 273,{{ref-web|url=http://books.google.cat/books?id=-1yhflFnHUsC&dq=Longus+sophist&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}} |
||
* Edició electrònica de [http://books.google.cat/books?id=gaksGwAACAAJ&dq=Longus+sophist&hl=ca&sa=X&ei=8bohU73iJPPT7AaKgIFA&ved=0CDEQ6AEwAA ''''Pastoralia de Daphne et Chloe'' |
* Edició electrònica de [http://books.google.cat/books?id=gaksGwAACAAJ&dq=Longus+sophist&hl=ca&sa=X&ei=8bohU73iJPPT7AaKgIFA&ved=0CDEQ6AEwAA ''''Pastoralia de Daphne et Chloe''] |
||
== Vegeu també == |
|||
Altres novel·listes grecs antics: |
|||
* [[Caritó d'Afrodísies]] - ''Les aventures de Quéreas i Calérroe'' |
|||
* [[Xenofont d'Efes]] - ''Efesíaques'' |
|||
* [[Aquil·les Tatius]] - ''[[Les aventures de Leucip i Clitofont]]'' |
|||
* [[Heliodor d'Emesa]] - ''[[Aethiopica]]'' |
|||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
Línia 27: | Línia 20: | ||
{{Viccionari-lateral|longus}} |
{{Viccionari-lateral|longus}} |
||
[[Categoria:Escriptors de |
[[Categoria:Escriptors de la Grècia romana]] |
||
[[Categoria:Persones de Lesbos de l'antiguitat]] |
[[Categoria:Persones de Lesbos de l'antiguitat]] |
||
[[Categoria:Escriptors eròtics]] |
[[Categoria:Escriptors eròtics]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Novel·listes grecs]] |
||
[[Categoria:Autors de novel·la grega antiga]] |
|||
[[Categoria:Romans del segle II]] |
Revisió del 02:34, 19 març 2022
Nom original | (grc) Λόγγος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle II Lesbos (Grècia) |
Mort | segle II |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Període | Imperi Romà |
Activitat | segle II – segle III |
Gènere | Novel·la grega |
Longus (grec antic: Λόγγος), anomenat 'el Sofista', va ser un novel·lista de la Grècia antiga autor de l'obra Dafnis i Cloe, de vegades presentada amb el títol de Pastorals de Longus, considerada com la primera novel·la pastoral. Es coneix molt poc de la seva vida i a partir del pròleg de Dafnis i Cloe se suposa que va viure a l'illa de Lesbos (on es desenvolupa l'obra) durant el segle ii aC, en època d'Adrià, però podria ser altrament.[1] Aquesta obra fou impresa per primer cop a la ciutat de Florència el 1598.
S'ha suggerit que el nom Longus és una mala interpretació del títol de l'obra del manuscrit florentí (Λεσβιακῶν ἐρωτικῶν λόγοι). Seiler també fa l'observació que el millor manuscrit comença i acaba amb λόγου (no amb λόγγου) ποιμενικῶν. Si el seu nom era realment Longus, probablement era un llibert d'alguna família romana que tenia aquest nom com a cognomen.
L'elecció de l'illa de Lesbos com a escenari de la trama podria haver estat guiada per una referència a la poetessa arcaica Safo, que era originària d’allí i és una de les principals inspiracions de l’autor.
És evident, per les al·lusions presents a la novel·la, que Longus coneixia bé la poesia grega arcaica (Safo) i hel·lenística, en particular la poesia pastoral (Teòcrit), el teatre i la literatura antiga grega de l’època romana (especialment les Bucòliques de Virgili ): s’hi inspira i l’utilitza en la composició de la seva trama, els noms dels personatges, les descripcions i els símbols presents a la novel·la.
Referències
- ↑ «Longus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
- Richard F. Hardin: Love in a Green Shade: Idyllic Romances Ancient to Modern,ed.U of Nebraska Press, 2000 pàg 11, 43, 44, 52, 57, 66, 273,«Enllaç».
- Edició electrònica de ''Pastoralia de Daphne et Chloe
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Longus |