Equisetum fluviatile: diferència entre les revisions

*Equisetum fluviatile*
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	167858
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Polypodiopsida
Ordre	Equisetales
Família	Equisetaceae
Gènere	Equisetum
Espècie	Equisetum fluviatile ; L., 1753

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 13:24, 14 jul 2022

Equisetum fluviatile és una espècie perenne de planta vascular sense llavors de la família Equisetaceae. Creix en colònies denses al llarg de cursos d'aigües dolces, o en aigües somes, basses, etc.

Rep diversos noms comuns, alguns compartits amb altres espècies d'equisets:^[1] cua de cavall, sangnua, trompera d'aigua, coua de cavall, salnua, trompera d'aigua.

Característiques

Arriba a fer de 30 a 100 cm d'alt amb tiges erectes de 2–8 mm de diàmetre, llises amb uns 10-30 canals fins. Aquesta espècie d'equiset té la part buida central més gran d'entre les espècies del seu gènere, amb un 80% del diàmetre de la tija buit.

Les tiges fèrtils i les estèrils són d'aparença similar. Es reprodueix per espores i té rizomes vegetatius.

Els estròbils portadors d'espores són de color verd groguenc i fan 1-2 cm de llargada.

Distribució

En l'Hemisferi nord temperat: Euràsia al centre i sud de la península Ibèrica, nord d'Itàlia, el Caucas, Xina, Corea i Japó, i a Amèrica del Nord.

De vegades es considera com una planta invasora, si es planta és millor plantar-la amb el seu rizoma dins un contenidor per evitar que s'estengui. Sovint se'l confon amb Equisetum palustre el qual és més voluminós.

Usos

Tradicionalment s'ha usat a Europa i pels amerindis com a fregall degut al seu alt contingut en silici. Els brots joves de primavera són comestibles. Segons Carl von Linné, els rens, rebutgen la palla com farratge però poden menjar aquest equiset que és més sucós.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equisetum fluviatile

Equisetum fluviatile Water Horsetail Arxivat 2005-02-07 a Wayback Machine. at Boundary Waters Canoe Area Wilderness
http://www.matus.at/Equisetum_fluviatile.html Arxivat 2013-08-01 a Wayback Machine. at World of Equisetum

↑ «Cercaterm | TERMCAT - Equisetum fluviatile». [Consulta: 13 juliol 2022].

[1] «Cercaterm | TERMCAT - Equisetum fluviatile». [Consulta: 13 juliol 2022].

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{Infotaula d'ésser viu}}
-'''''Equisetum fluviatile''''' és una [[espècie]] de planta vascular sense llavors perenne de la família [[Equisets|Equisetaceae]]. Rep diversos noms comuns, alguns compartits amb altres espècies d'equisets:<ref>{{Ref-web|títol=Cercaterm {{!}} TERMCAT - ''Equisetum fluviatile''|url=https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/Equisetum%20fluviatile?type=basic&condition=contains&fields&language=&category&hierarchy&thematic_area=|consulta=2022-07-13}}</ref> cua de cavall, sangnua, trompera d'aigua, coua de cavall, salnua, trompera d'aigua.
+'''''Equisetum fluviatile''''' és una [[espècie]] [[perenne]] de [[planta vascular]] sense [[Llavor|llavors]] de la família [[Equisets|''Equisetaceae'']]. Creix en colònies denses al llarg de cursos d'aigües dolces, o en aigües somes, basses, etc.
+Rep diversos noms comuns, alguns compartits amb altres espècies d'equisets:<ref>{{Ref-web|títol=Cercaterm {{!}} TERMCAT - ''Equisetum fluviatile''|url=https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/Equisetum%20fluviatile?type=basic&condition=contains&fields&language=&category&hierarchy&thematic_area=|consulta=2022-07-13}}</ref> cua de cavall, sangnua, trompera d'aigua, coua de cavall, salnua, trompera d'aigua.
-Creix en colònies denses al llarg de cursos d'aigües dolces, o en aigües somes, basses, etc. Arriba a fer de 30 a 100 cm d'alt amb tiges erectes de 2–8 mm de diàmetre, llises amb uns 10-30 canals fins. Aquesta espècie d'equiset té la part buida central més gran d'entre les espècies del seu gènere, amb un 80% del diàmetre de la tija buit.
+== Característiques ==
+Arriba a fer de 30 a 100 cm d'alt amb tiges erectes de 2–8 mm de diàmetre, llises amb uns 10-30 canals fins. Aquesta espècie d'equiset té la part buida central més gran d'entre les espècies del seu gènere, amb un 80% del diàmetre de la tija buit.
 Les tiges fèrtils i les estèrils són d'aparença similar. Es reprodueix per espores i té [[rizomes]] vegetatius.
-Les pinyes espororíferes són de color verd groguenc i fan 1-2 cm de llargada.
+Els estròbils portadors d'espores són de color verd groguenc i fan 1-2 cm de llargada.
 == Distribució ==
-En l'Hemisferi nord temperat: [[Euràsia]] al centre i sud de la península Ibèrica, nord d'[[Itàlia]], el [[Caucas]], [[Xina]], [[Corea]] i [[Japó]], i a Amèrica del Nord.
+En l'[[Hemisferi nord]] temperat: [[Euràsia]] al centre i sud de la [[península Ibèrica]], nord d'[[Itàlia]], el [[Caucas]], [[Xina]], [[Corea]] i [[Japó]], i a [[Amèrica del Nord]].
-De vegades es considera com una [[planta invasora]], si es planta és millor plantasr-la amb el seu rizoma dins un contenidor per evitar que s'estengui. Sovint se'l confon amb ''[[Equisetum palustre]]'' el qual és més voluminós.
+De vegades es considera com una [[planta invasora]], si es planta és millor plantar-la amb el seu rizoma dins un contenidor per evitar que s'estengui. Sovint se'l confon amb ''[[Equisetum palustre]]'' el qual és més voluminós.
 == Usos ==
-Tradicionalment s'ha usat a Europa i pels amerindis com a fregall degut al seu alt contingt en [[silici]]. Els brots joves deprimavera són comestibles.
+Tradicionalment s'ha usat a Europa i pels [[Pobles indígenes d'Amèrica|amerindis]] com a [[fregall]] degut al seu alt contingut en [[silici]]. Els brots joves de primavera són comestibles.
-Segons [[Carl von Linné]], els [[ren]]s, rebuten la palla com [[farratge]] però poden menjar aquest equiset que és més sucós.
+Segons [[Carl von Linné]], els [[ren]]s, rebutgen la palla com [[farratge]] però poden menjar aquest equiset que és més sucós.
 == Enllaços externs ==