Isquèmia: diferència entre les revisions
m enllaç intern arreglat |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
Una '''isquèmia''' (del [[grec|grec]] ἴσχω "retenir" i αἷμα "sang") és el sofriment [[cel·lular]] causat per la disminució transitòria o permanent del reg [[sang]]uini i conseqüentment una disminució de l'aportació d'oxigen d'un teixit biològic. Aquest sofriment cel·lular pot ser suficientment intens per causar la mort cel·lular i del teixit. Una de les funcions principals de la sang és fer que l'[[oxigen]] arribat als [[ |
Una '''isquèmia''' (del [[grec|grec]] ἴσχω "retenir" i αἷμα "sang") és el sofriment [[cel·lular]] causat per la disminució transitòria o permanent del reg [[sang]]uini i conseqüentment una disminució de l'aportació d'oxigen d'un teixit biològic. Aquest sofriment cel·lular pot ser suficientment intens per causar la mort cel·lular i del teixit. Una de les funcions principals de la sang és fer que l'[[oxigen]] arribat als [[pulmons]] circuli per l'organisme i arribi a tots els [[teixit (biologia)|teixits]] del cos. |
||
Per sobreviure, les cèl·lules necessiten obtenir energia. En general, hi ha dues formes de generar-la (totes dues basades en processos [[química|químics]]) que aprofiten l'energia emmagatzemada en un o més enllaços químics: per via de la [[fermentació]] o bé a partir d'oxigen. Si la isquèmia és molt greu pot arribar a l'[[anòxia]], fet que implica que els teixits d'aquesta regió no podran comptar amb l'energia necessària per sobreviure. D'aquesta forma, el teixit mor. Cada teixit té un nivell diferent de tolerància a la falta d'oxigen. |
Per sobreviure, les cèl·lules necessiten obtenir energia. En general, hi ha dues formes de generar-la (totes dues basades en processos [[química|químics]]) que aprofiten l'energia emmagatzemada en un o més enllaços químics: per via de la [[fermentació]] o bé a partir d'oxigen. Si la isquèmia és molt greu pot arribar a l'[[anòxia]], fet que implica que els teixits d'aquesta regió no podran comptar amb l'energia necessària per sobreviure. D'aquesta forma, el teixit mor. Cada teixit té un nivell diferent de tolerància a la falta d'oxigen. |
Revisió del 11:44, 18 març 2009
Una isquèmia (del grec ἴσχω "retenir" i αἷμα "sang") és el sofriment cel·lular causat per la disminució transitòria o permanent del reg sanguini i conseqüentment una disminució de l'aportació d'oxigen d'un teixit biològic. Aquest sofriment cel·lular pot ser suficientment intens per causar la mort cel·lular i del teixit. Una de les funcions principals de la sang és fer que l'oxigen arribat als pulmons circuli per l'organisme i arribi a tots els teixits del cos.
Per sobreviure, les cèl·lules necessiten obtenir energia. En general, hi ha dues formes de generar-la (totes dues basades en processos químics) que aprofiten l'energia emmagatzemada en un o més enllaços químics: per via de la fermentació o bé a partir d'oxigen. Si la isquèmia és molt greu pot arribar a l'anòxia, fet que implica que els teixits d'aquesta regió no podran comptar amb l'energia necessària per sobreviure. D'aquesta forma, el teixit mor. Cada teixit té un nivell diferent de tolerància a la falta d'oxigen.
Tipus d'isquèmia
Existeixen diversos tipus d'isquèmia:
- Isquèmia cerebral: és la reducció del flux sanguini fins a assolir nivells que són insuficients per mantenir el metabolisme necessari per una normal funció i estructura del cervell.
- Isquèmia renal: és la reducció del flux sanguini renal (Hipoperfusió uni o bilateral) causada per la reducció del volum sanguini total, per la redistribuició de la sang o per obstrucció. Les seves causes solen ser: complicacions quirúrgiques, hemorràgia, traumatisme, rabdomiolisi amb mioglobinúria, sepsis per gram-negatius, hemorràgia de postpart, pancreatitis, etc. que poden condicionar una insuficiència renal aguda causada per la necrosi tubular. En casos d'obstrucció unilateral (estenosi renal, embòlia, etc.) poden donar lloc a un infart renal agut o a una atròfia renal (isquèmia crònica).