Publi Licini Cras Dives Mucià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 03:34, 29 març 2009

Publi Licini Cras Dives Mucià (llatí: Publius Licinius Crassus Dives Mucianus) fou fill de Publi Muci Escevola que fou cònsol el 175 aC i germà de Publi Muci Escevola que fou cònsol el 133 aC. Fou adoptat probablement per Publi Licini Cras el fill del cònsol del 205 aC Publi Licini Cras Dives I. ^{[cal citació]}

Ciceró diu que fou candidat a edil i ho devia arribar a ser com a part del cursus honorum.

El 131 aC fou cònsol i pontífex màxim. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega Luci Valeri Flac, que era Flamen Martialis, de prendre el comandament contra Aristònic de Pèrgam, i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats; el poble li va pagar la multa però també es va decantar per l'obediència a les ordres del Pontífex Màxim.

Fou ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristònic, però la campanya fou desafortunada i fou derrotat a Leucae i capturat en la seva fugida entre Elaea i Esmirna; per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l'exèrcit d'Aristònic que com a reacció el va matar. Segons Tit Livi fou el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d'Itàlia, però queda constància que Escipió Nasica ho havia fet abans el 133 aC i fou justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.

El seu cos fou enterrat a Esmirna i el seu cap fou enviat a Aristònic que l'any següent fou derrotat per Perpenna i executat a Roma. Ciceró l'esmenta com a gran orador i jurista i Gel·li, citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats

«

quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus

»

La seva filla Licínia Major es va casar amb Gai Sulpici Servi Galba fill de Servi Sulpici Servi Galba (cònsol el 144 aC); l'altra filla, Licínia Menor, fou l'esposa de Gai Semproni Grac.

Fou un bon orador però Ciceró diu que inferior a Publi Sulpici Galba. Fou eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a Àsia emetia els decrets en el dialecte corresponent.

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 [[Ciceró]] diu que fou candidat a [[Edil romà|edil]] i ho devia arribar a ser com a part del ''[[cursus honorum]]''.
-El {{aC|131}} fou cònsol i [[pontífex màxim]]. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega [[Luci Valeri Flac (cònsol 131 aC)|Luci Valeri Flac]], que era ''{{lang|la|Flamen Martialis}}'', de prendre el comandament contra [[Aristònic de Pèrgam]], i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats; el poble li va pagar la multa però també es va decantar per l’obediència a les ordres del Pontífex Màxim.
+El {{aC|131}} fou cònsol i [[pontífex màxim]]. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega [[Luci Valeri Flac (cònsol 131 aC)|Luci Valeri Flac]], que era ''{{lang|la|Flamen Martialis}}'', de prendre el comandament contra [[Aristònic de Pèrgam]], i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats; el poble li va pagar la multa però també es va decantar per l'obediència a les ordres del Pontífex Màxim.
-Fou ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristònic, però la campanya fou desafortunada i fou derrotat a [[Leucae]] i capturat en la seva fugida entre [[Elaea]] i [[Esmirna]]; per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l’exèrcit d’Aristònic que com a reacció el va matar. Segons [[Tit Livi]] fou el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d’Itàlia, però queda constància que [[Publi Corneli Escipió Nasica Serapió|Escipió Nasica]] ho havia fet abans el {{aC|133}} i fou justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.
+Fou ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristònic, però la campanya fou desafortunada i fou derrotat a [[Leucae]] i capturat en la seva fugida entre [[Elaea]] i [[Esmirna]]; per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l'exèrcit d'Aristònic que com a reacció el va matar. Segons [[Tit Livi]] fou el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d'Itàlia, però queda constància que [[Publi Corneli Escipió Nasica Serapió|Escipió Nasica]] ho havia fet abans el {{aC|133}} i fou justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.
-El seu cos fou enterrat a [[Esmirna]] i el seu cap fou enviat a Aristònic que l’any següent fou derrotat per [[Marc Perpenna (cònsol 130 aC)|Perpenna]] i executat a Roma. [[Ciceró]] l’esmenta com a gran orador i jurista i [[Gneu Gel·li|Gel·li]], citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats {{cita|''{{lang|la|quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus}}''}} La seva filla [[Licínia Major]] es va casar amb [[Gai Sulpici Servi Galba]] fill de [[Servi Sulpici Servi Galba]] (cònsol el {{aC|144}}); l’altra filla, [[Licínia Menor]], fou l’esposa de [[Gai Semproni Grac]].
+El seu cos fou enterrat a [[Esmirna]] i el seu cap fou enviat a Aristònic que l'any següent fou derrotat per [[Marc Perpenna (cònsol 130 aC)|Perpenna]] i executat a Roma. [[Ciceró]] l'esmenta com a gran orador i jurista i [[Gneu Gel·li|Gel·li]], citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats {{cita|''{{lang|la|quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus}}''}} La seva filla [[Licínia Major]] es va casar amb [[Gai Sulpici Servi Galba]] fill de [[Servi Sulpici Servi Galba]] (cònsol el {{aC|144}}); l'altra filla, [[Licínia Menor]], fou l'esposa de [[Gai Semproni Grac]].
 Fou un bon orador però [[Ciceró]] diu que inferior a [[Publi Sulpici Galba]]. Fou eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a Àsia emetia els decrets en el dialecte corresponent.