Emirat de Làrida

Plantilla:Cal geo L'emirat de Làrida o taifa de Làrida (en àrab: طائفة لاردة, ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

En 1039 Al-Mustaín conquereix la taifa de Saragossa i regna a tot Al-Tagr al-Ala (la Frontera Superior). El seu fill Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar (1046-1079) heretà el reialme lleidatà, que li seria arrabassat pel seu germà Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de Saraqusta. En morir aquest, deixà l'emirat de Larida, amb els de Turtuixa i Dàniyya, a Al-Múndhir Imad-ad-Dawla (1082-1090), el qual s'alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid. A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulayman Sayyid-ad-Dawla (1090-1102), el darrer dels Banu Hud.

Posteriorment caigué en poder dels almoràvits, i restà en mans de governadors saharians, el més conegut dels quals va ser Abu-Hilal, conegut també com Avin-Hilet o Avifelel, que pactà amb Ramon Berenguer III (1120).

Posteriorment, Al-Mudhàffar, el 24 d'octubre de 1149, lliurà Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell.

Llista de governants de l'Emirat de Làrida

• Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín (1036-1046)
• Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar (1046-1079)

• a Saraqusta (1079-1082)

• Al-Múndhir Imad-ad-Dawla (1082-1090)
• Sulayman Sayyid-ad-Dawla (1090-1102)

• Als almoràvits (1102)

Bibliografia

• Martín Duque, Angel J. «Aragón y Navarra según el "Kitab ar-Rawd al mi tar", traducción y comentario». Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 27, 1956, pàg. 247-258. ISSN: 518-4088.