Pius Daví i Segalés: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m desprès/després |
||
Línia 14: | Línia 14: | ||
'''Pius Daví i Segalés''' ([[Moià]], [[Bages]] 1891 - [[Barcelona]] 1956) va ser un actor i director teatral. Deixeble de l'[[Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual]]. Actuà a la companyia d'[[Enric Borràs]]. Es casà amb l'eminent actriu [[Maria Vila i Panadès|Maria Vila]]. Amb ella formà, l'any 1925, companyia de teatre. Van ser companyia titular del [[teatre Romea]] durant molts anys. |
'''Pius Daví i Segalés''' ([[Moià]], [[Bages]] 1891 - [[Barcelona]] 1956) va ser un actor i director teatral. Deixeble de l'[[Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual]]. Actuà a la companyia d'[[Enric Borràs]]. Es casà amb l'eminent actriu [[Maria Vila i Panadès|Maria Vila]]. Amb ella formà, l'any 1925, companyia de teatre. Van ser companyia titular del [[teatre Romea]] durant molts anys. |
||
Inicià la seva formació artística en l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, dirigida per [[Adrià Gual]], en les quals sessions d'art celebrades en el [[Teatre]] [[Auditorium]] el [[1912]], es distingí en la interpretació d'obres de [[Molière]], traduïdes al català. |
Inicià la seva formació artística en l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, dirigida per [[Adrià Gual]], en les quals sessions d'art celebrades en el [[Teatre]] [[Auditorium]] el [[1912]], es distingí en la interpretació d'obres de [[Molière]], traduïdes al català. Després ingressà en la companyia del gran actor [[Enric Borràs]], que actuava en el teatre [[Novedades]] de Barcelona. |
||
El [[1919]] es casà amb l'actriu Maria Vila, sent ambdós presentats per Enric Borràs en el teatre [[Calderón]] de [[Madrid]], amb l'obra ''La loca de la casa'', de [[Benito Pérez Galdós]]. Incorporats mès tard a la companyia ''Alba-Bonafé'', Pius Daví i la seva esposa recorregueren els escenaris de les principals capitals espanyoles. |
El [[1919]] es casà amb l'actriu Maria Vila, sent ambdós presentats per Enric Borràs en el teatre [[Calderón]] de [[Madrid]], amb l'obra ''La loca de la casa'', de [[Benito Pérez Galdós]]. Incorporats mès tard a la companyia ''Alba-Bonafé'', Pius Daví i la seva esposa recorregueren els escenaris de les principals capitals espanyoles. |
||
Línia 21: | Línia 21: | ||
El [[1924]] estrenà ''Fidelitat'', de [[Josep Maria de Sagarra]], en el teatre Romea de Barcelona, del que la companyia ''Vila-Daví'' es constituí en titular des de [[1927]] fins el [[1933]], estrenant les millors produccions donades a l'escena catalana en aquella època pels més prominents autors, com ''L'Hostal de la Gloria, L'alegria de Cervera'' i ''Desitjada'', de Josep Maria de Sagarra; ''Els fills, La llotja'' i ''La sorpresa d'Eva'', de'n [[Josep Maria Millàs-Raurell]], i ''La bruixa blava'' i ''La caravana perduda'', de [[Juli Vallmitjana]]. |
El [[1924]] estrenà ''Fidelitat'', de [[Josep Maria de Sagarra]], en el teatre Romea de Barcelona, del que la companyia ''Vila-Daví'' es constituí en titular des de [[1927]] fins el [[1933]], estrenant les millors produccions donades a l'escena catalana en aquella època pels més prominents autors, com ''L'Hostal de la Gloria, L'alegria de Cervera'' i ''Desitjada'', de Josep Maria de Sagarra; ''Els fills, La llotja'' i ''La sorpresa d'Eva'', de'n [[Josep Maria Millàs-Raurell]], i ''La bruixa blava'' i ''La caravana perduda'', de [[Juli Vallmitjana]]. |
||
En aquell mateix període, donà conèixer,traduïdes al català, encara que conservant les peculiaritats de la seva original presentació escènica, varies obres del teatre modern estranger, tals com, ''El procés de Mary Dugan, El faquir Bengapur'' i ''El carrer'' d'[[Elmer Rice]], i altres, que assoliren llargues series de representacions. |
En aquell mateix període, donà conèixer,traduïdes al català, encara que conservant les peculiaritats de la seva original presentació escènica, varies obres del teatre modern estranger, tals com, ''El procés de Mary Dugan, El faquir Bengapur'' i ''El carrer'' d'[[Elmer Rice]], i altres, que assoliren llargues series de representacions. Després realitzà algunes temporades de teatre castellà, estrenant a Madrid ''Estampas de la Pasión'', [[Luis Fernández Ardavín]], la traducció de ''L'Hostal de la Gloria'' i una adaptació de ''La novicia de Santa Clara'', de [[William Shakespeare]]. També estrenà al teatre Romea de Barcelona. El [[1925]], ''El partit del diumenge'' de [[Valentí Castanys]] i [[Alfons Roure i Brugulat|Alfons Roure]]. |
||
Reincorporat a l'escena catalana, encara que alternant amb algunes actuacions en castellà, oferí al públic de Barcelona les primícies de noves obres del teatre vernacle. El [[1950]], per motius de salut, es retirà de la vida artística, deixant de compartir amb la seva esposa els èxits escènics que havien vingut assolint conjuntament. |
Reincorporat a l'escena catalana, encara que alternant amb algunes actuacions en castellà, oferí al públic de Barcelona les primícies de noves obres del teatre vernacle. El [[1950]], per motius de salut, es retirà de la vida artística, deixant de compartir amb la seva esposa els èxits escènics que havien vingut assolint conjuntament. |
Revisió del 13:44, 4 oct 2010
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 abril 1891 Moià |
Mort | 23 agost 1956 (65 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Nacionalitat | catalana |
Activitat | |
Ocupació | actor |
Família | |
Cònjuge | Maria Vila i Panadès |
Pius Daví i Segalés (Moià, Bages 1891 - Barcelona 1956) va ser un actor i director teatral. Deixeble de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Actuà a la companyia d'Enric Borràs. Es casà amb l'eminent actriu Maria Vila. Amb ella formà, l'any 1925, companyia de teatre. Van ser companyia titular del teatre Romea durant molts anys.
Inicià la seva formació artística en l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, dirigida per Adrià Gual, en les quals sessions d'art celebrades en el Teatre Auditorium el 1912, es distingí en la interpretació d'obres de Molière, traduïdes al català. Després ingressà en la companyia del gran actor Enric Borràs, que actuava en el teatre Novedades de Barcelona.
El 1919 es casà amb l'actriu Maria Vila, sent ambdós presentats per Enric Borràs en el teatre Calderón de Madrid, amb l'obra La loca de la casa, de Benito Pérez Galdós. Incorporats mès tard a la companyia Alba-Bonafé, Pius Daví i la seva esposa recorregueren els escenaris de les principals capitals espanyoles.
Fidels a de Sagarra
El 1924 estrenà Fidelitat, de Josep Maria de Sagarra, en el teatre Romea de Barcelona, del que la companyia Vila-Daví es constituí en titular des de 1927 fins el 1933, estrenant les millors produccions donades a l'escena catalana en aquella època pels més prominents autors, com L'Hostal de la Gloria, L'alegria de Cervera i Desitjada, de Josep Maria de Sagarra; Els fills, La llotja i La sorpresa d'Eva, de'n Josep Maria Millàs-Raurell, i La bruixa blava i La caravana perduda, de Juli Vallmitjana.
En aquell mateix període, donà conèixer,traduïdes al català, encara que conservant les peculiaritats de la seva original presentació escènica, varies obres del teatre modern estranger, tals com, El procés de Mary Dugan, El faquir Bengapur i El carrer d'Elmer Rice, i altres, que assoliren llargues series de representacions. Després realitzà algunes temporades de teatre castellà, estrenant a Madrid Estampas de la Pasión, Luis Fernández Ardavín, la traducció de L'Hostal de la Gloria i una adaptació de La novicia de Santa Clara, de William Shakespeare. També estrenà al teatre Romea de Barcelona. El 1925, El partit del diumenge de Valentí Castanys i Alfons Roure.
Reincorporat a l'escena catalana, encara que alternant amb algunes actuacions en castellà, oferí al públic de Barcelona les primícies de noves obres del teatre vernacle. El 1950, per motius de salut, es retirà de la vida artística, deixant de compartir amb la seva esposa els èxits escènics que havien vingut assolint conjuntament.
Referències
- Suplement anys 1955-1956, pàgs. 268-269, de l´Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4592-8)