Hormona luteïnitzant: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: ta:லூட்டினைசிங் ஹார்மோன் |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Luteinizing hormone (LH) during menstrual cycle.png|thumb|Quantitat d'LH en una dona al llarg del cicle ovàric. S'hi observa perfectament el pic d'LH, desencadenat pel pic preovulatori d'estradiol (un estrogen) i que provoca l'inici de l'ovulació.]] |
|||
L''''hormona luteostimulant''' ('''LH''', també coneguda com '''hormona luteïnitzant''', '''luteïna''', '''luteostimulina''', '''luteotropina''' i '''luteotrofina''') és una [[hormona]] produïda per l'[[adenohipòfisi]]. |
|||
* En la ''dona'', un augment agut de la LH - l'''increment de LH'' - desencadena l'[[ovulació]] i el desenvolupament del [[cos luti]]. |
|||
| ⚫ | |||
L''''hormona luteostimulant''' ('''LH''', també coneguda com '''hormona luteïnitzant''', '''lutropina''', '''luteïna''', '''luteostimulina''', '''luteotropina''' i '''luteotrofina''') és una [[hormona]] missatgera ([[gonadotropina]], GnRH) produïda per l'[[adenohipòfisi]] (el lòbul anterior de la [[hipòfisi]]) del [[cervell]]. Està relacionada amb la [[tirotropina]] i la [[folitropina]]. [[Química]]ment es tracta d'una [[glicoproteïna]].<ref>''Bioquímica: texto y atlas'', de Jan Koolman. Editorial Médica Panamericana, [[2005]]. ISBN 9788479037246 {{es}}</ref> |
|||
{{esborrany de biologia}} |
|||
| ⚫ | En la [[dona]], un augment agut de la LH (l'anomenat pic de l'hormona luteoestimulant) controla la maduració dels [[fol·licle preovulatori|fol·licles]], desencadena l'[[ovulació]] i, com a funció més important, fomenta el desenvolupament del [[cos luti]]. D'altra banda, en l'[[home]], on la LH també havia estat anomenada ''hormona estimulant de cèl·lules intersticials'' (ICSH), aquesta estimula la producció de [[testosterona]] per mitjà de les [[cèl·lula de Leydig|cèl·lules de Leydig]]. |
||
[[Fitxer:Ovulatietest.jpg|thumb|left|Test d'ovulació basat en la quantitat d'LH a l'orina: un resultat positiu a baix, amb dues línies vermelles, i un de negatiu a dalt.]] |
|||
En les dones, aquesta [[proteïna]] es troba a la sang en nivells baixos durant la [[infància]] i fins a la [[pubertat]]. A partir de la [[primera menstruació]] el nivell varia segons els cicles, i té una pujada molt característica deu o dotze hores abans de l'ovulació.<ref>''Manual d'obstetrícia i ginecologia per a pregraduats'', de J.A. Vanrell i J. Iglesias Vanrell. Edicions Universitat Barcelona, [[1996]]. ISBN 9788447515578 {{ca}}</ref> Aquest fet s'aprofita en detectors d'alts nivells d'LH a l'[[orina]], que poden usar les dones a casa seva per a conéixer exactament els seus dies d'ovulació si els interessa, per exemple, de cara a una [[planificació familiar]]. Factors com l'[[obesitat]] o el [[tabaquisme]] poden fer disminuir la quantitat d'aquesta hormona al cos.<ref name=codex>''Códex de Ciencias de Laboratorio Clínico'', de Xavier Fuentes Arderiu. Editorial Elsevier, [[2003]]. ISBN 9788481746389 {{es}}</ref> Amb la [[menopausa]] el nivell d'LH torna a ser baix. |
|||
== Bioquímica == |
|||
La lutropina és una [[hormona]] [[pèptid|peptídica]] formada per dues parts diferents i anomenades lutropina alfa i lutropina beta. La seva [[massa molar]] és d'uns 29.000 [[gram]]s/[[mol]]. La lutropina alfa és esencialment igual a la part alfa de les [[proteïnes]] coriogonadotropina, [[folitropina]] i [[tirotropina]].<ref name=codex/> |
|||
La secreció de lutropina al [[cos humà]] és pulsàtil perquè està controlada per la luliberina, que es secreta de manera intermitent.<ref name=codex/> |
|||
== Paper de l'LH al cicle menstrual == |
|||
[[Fitxer:Order of changes in ovary.svg|thumb|Esquema del cicle ovàric: A (3) el [[fol·licle preovulatori]] ja és madur, a (4) expulsa l'[[òvul]], a (5) forma el [[cos luti]], que es va deteriorant a (6) i és expulsat a la [[menstruació]] (1).]] |
|||
L'hormona luteostimulant (LH) és, conjuntament amb l'[[hormona fol·liculostimulant]] (FSH), l'impulsora principal del [[cicle menstrual]]. En aquest, l'FSH estimula el desenvolupament del fol·licle ovàric fins a que esdevé un [[fol·licle ovàric madur]]. A mida que va madurant, el fol·licle produeix [[estrogen]] i, a mida que augmenta la quantitat d'estrogen la producció d'FSH va disminuint. És llavors quan actua l'LH, que fa que el fol·licle acabi de madurar i provoca l'[[ovulació]] o expulsió per part del fol·licle de l'[[òvul]] a la [[trompa de Fal·lopi]]. L'LH també fomenta la formació del [[cos luti]] amb la resta de fol·licle madur que queda a l'[[ovari]] després d'haver expulsat l'òvul. Aquest cos luti produirà [[progesterona]] durant dues setmanes per a preparar l'[[úter]] en cas d'[[embaràs]]. Si aquest no es dóna, la baixada de progesterona provoca la [[menstruació]], després de la qual l'FSH estimularà de nou un dels fol·licles primordials que l'ovari, de manera inherent i periòdica, ha començat a desenvolupar.<ref>''Manual completo de Reflexología'' d'Ann Gillandres. EDAF, [[2008]]. ISBN 9788441420496 {{es}}</ref> |
|||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
{{ORDENA:Hormona Luteostimulant}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Hormona Luteostimulant}} <!--ORDENA generat per bot--> |
||
Revisió del 02:57, 1 feb 2011
_during_menstrual_cycle.png)
L'hormona luteostimulant (LH, també coneguda com hormona luteïnitzant, lutropina, luteïna, luteostimulina, luteotropina i luteotrofina) és una hormona missatgera (gonadotropina, GnRH) produïda per l'adenohipòfisi (el lòbul anterior de la hipòfisi) del cervell. Està relacionada amb la tirotropina i la folitropina. Químicament es tracta d'una glicoproteïna.[1]
En la dona, un augment agut de la LH (l'anomenat pic de l'hormona luteoestimulant) controla la maduració dels fol·licles, desencadena l'ovulació i, com a funció més important, fomenta el desenvolupament del cos luti. D'altra banda, en l'home, on la LH també havia estat anomenada hormona estimulant de cèl·lules intersticials (ICSH), aquesta estimula la producció de testosterona per mitjà de les cèl·lules de Leydig.
En les dones, aquesta proteïna es troba a la sang en nivells baixos durant la infància i fins a la pubertat. A partir de la primera menstruació el nivell varia segons els cicles, i té una pujada molt característica deu o dotze hores abans de l'ovulació.[2] Aquest fet s'aprofita en detectors d'alts nivells d'LH a l'orina, que poden usar les dones a casa seva per a conéixer exactament els seus dies d'ovulació si els interessa, per exemple, de cara a una planificació familiar. Factors com l'obesitat o el tabaquisme poden fer disminuir la quantitat d'aquesta hormona al cos.[3] Amb la menopausa el nivell d'LH torna a ser baix.
Bioquímica
La lutropina és una hormona peptídica formada per dues parts diferents i anomenades lutropina alfa i lutropina beta. La seva massa molar és d'uns 29.000 grams/mol. La lutropina alfa és esencialment igual a la part alfa de les proteïnes coriogonadotropina, folitropina i tirotropina.[3]
La secreció de lutropina al cos humà és pulsàtil perquè està controlada per la luliberina, que es secreta de manera intermitent.[3]
Paper de l'LH al cicle menstrual
L'hormona luteostimulant (LH) és, conjuntament amb l'hormona fol·liculostimulant (FSH), l'impulsora principal del cicle menstrual. En aquest, l'FSH estimula el desenvolupament del fol·licle ovàric fins a que esdevé un fol·licle ovàric madur. A mida que va madurant, el fol·licle produeix estrogen i, a mida que augmenta la quantitat d'estrogen la producció d'FSH va disminuint. És llavors quan actua l'LH, que fa que el fol·licle acabi de madurar i provoca l'ovulació o expulsió per part del fol·licle de l'òvul a la trompa de Fal·lopi. L'LH també fomenta la formació del cos luti amb la resta de fol·licle madur que queda a l'ovari després d'haver expulsat l'òvul. Aquest cos luti produirà progesterona durant dues setmanes per a preparar l'úter en cas d'embaràs. Si aquest no es dóna, la baixada de progesterona provoca la menstruació, després de la qual l'FSH estimularà de nou un dels fol·licles primordials que l'ovari, de manera inherent i periòdica, ha començat a desenvolupar.[4]
Referències
- ↑ Bioquímica: texto y atlas, de Jan Koolman. Editorial Médica Panamericana, 2005. ISBN 9788479037246 (castellà)
- ↑ Manual d'obstetrícia i ginecologia per a pregraduats, de J.A. Vanrell i J. Iglesias Vanrell. Edicions Universitat Barcelona, 1996. ISBN 9788447515578 (català)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Códex de Ciencias de Laboratorio Clínico, de Xavier Fuentes Arderiu. Editorial Elsevier, 2003. ISBN 9788481746389 (castellà)
- ↑ Manual completo de Reflexología d'Ann Gillandres. EDAF, 2008. ISBN 9788441420496 (castellà)