Cullen skink: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m r2.7.1) (Robot afegeix: es, gd, he, ru |
||
| Línia 29: | Línia 29: | ||
[[en:Cullen Skink]] |
[[en:Cullen Skink]] |
||
[[es:Cullen Skink]] |
|||
[[gd:Brot Cuilinn]] |
|||
[[he:קאלן סקינק]] |
|||
[[ru:Каллен-скинк]] |
|||
Revisió del 12:12, 18 feb 2011
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| Altres noms | Cullen Skink, Smoked Haddock Chowder |
| Epònim | Cullen  |
| País d'origen | Cullen (Moray) |
| On es menja | Escòcia |
| Gastronomia | Cuina escocesa |
| Detalls | |
| Tipus | plat de peix i suquet de peix |
| Mètode de preparació | Cocció en olla al fogó |
| Ingredients principals | Eglefí fumat, patata i ceba |
La Cullen Skink (en català, literalment, cap cuit de Cullen) és una sopa de peix tradicional i molt popular a Escòcia que es menja com a primer al Sopar de Burns, seguida de l'haggis, una mena de botifarra negra, acompanyada de puré de patata (tattie), de naps (neep) o de les dues coses.[1] Es menja també durant la resta de l'any. És una sopa senzilla que es fa amb eglefí, un peix semblant al bacallà que es consumeix molt a Escòcia, fumat, amb llet, patata i ceba. Són ingredients que els escocesos solen tenir al rebost, i a més es cuina d'una manera bastant senzilla i ràpidament.
Al començament aquesta sopa es fèia amb carn, de xai o d'ovella, però després va aparéixer també la versió que substitueix la carn per aquest peix semblant al bacallà i sembla que va acabar agradant més, o en tot cas ara es fa ja només en aquesta segona versió. La Cullen Skink està referenciada per escrit al diari de James Boswell, en 1773.[2] Actualment és present a la majoria de llibres de cuina escocesa i sovint forma part dels menús de bars i restaurants del país.
Vegeu també
Referències
- ↑ Escòcia. Editorial Hachette. ISBN 9782012406292. (francès)
- ↑ The Journal of a Tour to the Hebrides with Samuel Johnson, de James Boswell. Editorial Henry Baldwin. ISBN 0192541315 (anglès)