Albert Martorell i Otzet: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia ISBN incorrecte
Línia 16: Línia 16:
| clubs = [[RCD Espanyol]]
| clubs = [[RCD Espanyol]]
| caps(goals) =
| caps(goals) =
| nationalyears = 1936-1944<ref>Antoni Closa, Jaume Rius. ''Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història''. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492299434</ref><br/>1941-1942
| nationalyears = 1936-1944<ref>Antoni Closa, Jaume Rius. ''Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història''. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434</ref><br/>1941-1942
| nationalteam = {{F Catalunya}}<br/>{{F Espanya}}
| nationalteam = {{F Catalunya}}<br/>{{F Espanya}}
| nationalcaps(goals) = <br/>4 (0)
| nationalcaps(goals) = <br/>4 (0)

Revisió del 23:58, 1 maig 2011

Infotaula de personaAlbert Martorell
Biografia
NaixementAlbert Martorell Otset
13 de maig de 1916 (1916-05-13)
Madrid, Espanya
Mort22 novembre 2011 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1933 Modifica el valor a Wikidata –  1946 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter
Clubs professionals
RCD Espanyol
Família
PareVicenç Martorell i Portas Modifica el valor a Wikidata

Albert Martorell Otset ha estat un dels gran porters de la història del Reial Club Deportiu Espanyol i del futbol català.

Albert Martorell va néixer el 13 de maig de 1916 a Madrid, on la seva família s'hi havia traslladat per motius professionals, fill d'una notable família de la burgesia barcelonina. Amb nou anys, tornà a Barcelona i fou aquí on començà a jugar a futbol. De ben jove, ingressa a la Penya Saprissa.

El 13 de gener de 1934 debuta a Sarrià amb l'Espanyol en un partit contra el Barça (3-2). Va jugar 12 anys al club, convertint-se en un digne successor de Ricard Zamora, on compaginà les seves actuacions amb un altre gran porter, Josep Trias. Després de la Guerra Civil va estar sancionat un any per motius polítics (acusat de no haver-se passat al bàndol nacional) i es va retirar l'any 1946, encara jove, per dedicar-se a la medicina. Fou quatre cops internacional amb la selecció espanyola, on debutà el 28 de desembre de 1941.

En retirar-se del futbol fou un brillant metge, directiu del club i un bon tennista amateur del Club Tennis Barcino, club del que fou president entre 1971 i 1977. Sang freda i ràpid de reflexes, fou un porter molt segur i sobri, que l'han situat a la llista dels millors porters de la història del futbol català.

Un símbol perico

Fou protagonista d'alguns dels actes del 75è aniversari del club, i el 14 de novembre de 1999, en la Cerimònia Inaugural del Centenari, acompanyat de Trias i Arcas van hissar la bandera del club, després d'haver recorregut l'anella de l'estadi

Referències

  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434

Enllaços externs