Llengua natural: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 29: Línia 29:
[[ksh:Natüürlijje Shprooch]]
[[ksh:Natüürlijje Shprooch]]
[[ms:Bahasa sejadi]]
[[ms:Bahasa sejadi]]
[[nl:Natuurlijke taal]]
[[no:Naturlig språk]]
[[no:Naturlig språk]]
[[pl:Język naturalny]]
[[pl:Język naturalny]]
Línia 36: Línia 37:
[[simple:Natural language]]
[[simple:Natural language]]
[[sr:Природни језици]]
[[sr:Природни језици]]
[[sv:Naturligt språk]]
[[sw:Lugha asilia]]
[[sw:Lugha asilia]]
[[th:ภาษาธรรมชาติ]]
[[th:ภาษาธรรมชาติ]]
[[uk:Природна мова]]
[[zh:自然语言]]
[[zh:自然语言]]

Revisió del 11:35, 7 maig 2011

El terme llengua natural designa una varietat lingüística o forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatius que està dotat d'una sintaxi i que obeeix suposadament als principis d'economia i optimitat. Les llengües naturals usualment estan basades en símbols sonors però també poden existir llengües basades en senyals.

En la sociolingüística, el terme llengua natural també s'utilitza de vegades de llengua ètnica en contraposició a les llengües planificades (com el esperanto). La llengua ètnica evoluciona emmarcada per una cultura de parlants natius que utilitzen aquesta llengua amb una finalitat comunicativa. D'aquesta forma, es distingeix entre idiomaes tals com el xinès mandarí, l'espanyol i l'anglès, les quals són llengües ètniques; i l'esperanto, el volapük, l'anat[cal citació] o l'interlingua, a les quals se'ls denomina llengües planificades. No obstant això, una llengua planificada també pot adquirir una cultura, com és el cas del esperanto. No obstant això, formalment les llengües planificades i les llengües ètniques poden complir igualment amb els requisits de posseir sintaxis i principis d'economia que les facin aptes per la comunicació humana general.