Diferència entre revisions de la pàgina «Llengües indoàries mitjanes»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Robot canvia tag obsolet <u> per plantilla {{subratllat}}
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-</ref>. +</ref>))
m (Robot canvia tag obsolet <u> per plantilla {{subratllat}})
Les '''llengües indoàries mitges''' són els dialectes de l’Alta Edat Mitjana de les [[llengües indoàries]], els descendents dels dialectes indoaris antics com el [[sànscrit]], i els predecessors de les llengües medievals tardanes com l’[[apabhramsha]] o l’[[abahatta]], els quals van evolucionar fins a convertir-se en les llengües indoàries modernes, com l’[[hindustaní]] (hindi – urdú), l’[[oriya]], el [[bengalí]] o el [[panjabi]]. La paraula [[pràcrit]] també s’aplica sovint a aquestes llengües (''prakrita'' vol dir literalment ''natural'' en contrast amb ''sanskrita'', que vol dir literalment ''construïda'' o ''refinada''). Els estudiosos moderns com Shapiro fan servir aquesta classificació incloent totes les llengües indoàries mitges sota l’etiqueta de ''pràcrits'', mentre que altres emfatitzen el desenvolupament independent d’aquestes llengües, sovint separat del sànscrit per diferencies socials i geogràfiques.<ref>{{en}} Shapiro, Michael C. ''Hindi.'' <u>{{subratllat|Facts about the world's languages: An encyclopedia of the world's major languages, past and present.</u>}} Ed. Jane Garry, and Carl Rubino: New England Publishing Associates, 2001.</ref>
 
==Història==
Les [[llengües indoàries]] és classifiquen comunament en tres grans grups (antigues, mitges i noves), una classificació lingüística i no estrictament cronològica, ja que el [[sànscrit]] clàssic va coexistir amb les llengües vernacles indoàries mitges. Algunes de les seves característiques lèxiques i morfològiques delaten el fet de que no són una continuació directe del [[sànscrit]] {{lang|sa|Ṛgvedic}}, la base principal del sànscrit clàssic, sinó que descendeixen de dialectes que, malgrat tenir moltes similituds, eren diferents del {{lang|sa|Ṛgvedic}} i en alguns aspectes fins i tot més primitius.
 
L’etapa de indoària mitjana es creu que es va estendre durant més d’un miler d’anys en el 600 aC i el 1000 dC, i sovint es divideix en tres o quatre subdivisions principals. La primera etapa es representada per les inscripcions d’[[Asoka]] (vers 250 aC) i en el [[Pali|pāli]] (utilitzat en les escriptures [[budistes]]) i l’[[Ardhamagadhi|ardhamāgadhī]] (utilitzat en les escriptures [[jainistes]]). L’etapa mitjana es representada per diversos [[pràcrit|pràcrits]], especialment el [[sauraseni]], el [[maharashtri]] i el [[magadhi]]. L’ultima etapa es representada pels dialectes [[Apabhramsha|apabhraṃśa]] del segle VI i posteriors, que precedeixen a les llengües indoàries modernes <ref name="oberlies">{{en}} Oberlies, Thomas, ''Aśokan Prakrit and Pali''. <u>{{subratllat|The Indo-Aryan Languages</u>}} Ed. George Cardona, Dhanesh Jain: Routledge Language Family Series, 2003.</ref><ref name="Shapiro, Hindi">Shapiro, ''Hindi.''</ref> (per exemple, el [[braj bhasha]]).
 
==Fonologia i morfologia==
1.212.093

modificacions

Menú de navegació