Llengua natural: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 11: Línia 11:
[[bn:স্বাভাবিক ভাষা]]
[[bn:স্বাভাবিক ভাষা]]
[[br:Yezh naturel]]
[[br:Yezh naturel]]
[[ckb:زمانی سروشتی]]
[[de:Natürliche Sprache]]
[[de:Natürliche Sprache]]
[[en:Natural language]]
[[en:Natural language]]
[[eo:Natura lingvo]]
[[eo:Natura lingvo]]
[[es:Lengua_natural]]
[[es:Lengua natural]]
[[eu:Lengoaia natural]]
[[eu:Lengoaia natural]]
[[fa:زبان طبیعی]]
[[fa:زبان طبیعی]]
Línia 29: Línia 30:
[[ko:자연어]]
[[ko:자연어]]
[[ksh:Natüürlijje Shprooch]]
[[ksh:Natüürlijje Shprooch]]
[[ku:Zimanê xwezayî]]
[[ms:Bahasa sejadi]]
[[ms:Bahasa sejadi]]
[[nl:Natuurlijke taal]]
[[nl:Natuurlijke taal]]

Revisió del 10:24, 16 jul 2011

El terme llengua natural designa una varietat lingüística o forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatius que està dotat d'una sintaxi i que obeeix suposadament als principis d'economia i optimitat. Les llengües naturals usualment estan basades en símbols sonors però també poden existir llengües basades en senyals.

En la sociolingüística, el terme llengua natural també s'utilitza de vegades de llengua ètnica en contraposició a les llengües planificades (com el esperanto). La llengua ètnica evoluciona emmarcada per una cultura de parlants natius que utilitzen aquesta llengua amb una finalitat comunicativa. D'aquesta forma, es distingeix entre idiomaes tals com el xinès mandarí, l'espanyol i l'anglès, les quals són llengües ètniques; i l'esperanto, el volapük, l'anat[cal citació] o l'interlingua, a les quals se'ls denomina llengües planificades. No obstant això, una llengua planificada també pot adquirir una cultura, com és el cas del esperanto. No obstant això, formalment les llengües planificades i les llengües ètniques poden complir igualment amb els requisits de posseir sintaxis i principis d'economia que les facin aptes per la comunicació humana general.